Sistema integrat d’informació metropolitana sobre cohesió social i urbana SIMCSU

El nou sistema integrat d’informació metropolitana sobre cohesió social i urbana està conformat per un conjunt de fonts de dades que s’articulen per oferir coneixement a diverses escales territorials sobre estratificació social, desigualtats socials i urbanes, distribució de la renda, risc de pobresa i exclusió, diferenciació socioresidencial i processos socioterritorials. Aquest sistema d’informació el conformen:

  1. L’Enquesta de condicions de vida (ECV) (mostra ampliada), operació de periodicitat anual que recull informació relativa a la renda, la privació material, l’habitatge, el mercat de treball, la formació o l’estat de salut. Es consolida com l’única font de dades oficial en matèria d’ingressos i condicions de vida als àmbits metropolità i català, simplificant l’escenari anterior marcat per la convivència de dues enquestes (l’ECV pròpiament i l’ECVHP que es venia realitzant quinquennalment d’ençà l’any 1985).
  2. L’Enquesta de cohesió urbana (ECURB), operació de periodicitat bianual que recull informació relativa a la mobilitat residencial, l’ús del territori i la valoració de l’entorn residencial.
  3. L’aprofitament de registres administratius d’àrees petites (secció censal, grid censal, barris, municipal) en matèria de renda, protecció social, atur i d’altres.

El seu disseny es fonamenta en la idoneïtat, l’eficiència i la complementarietat de les dades que agrupa.

Presentació

L’Enquesta de condicions de vida (ECV) és una operació estadística oficial que té per objectiu obtenir informació anual sobre la renda i les condicions de vida de les llars, la composició de la pobresa i l’exclusió social. L’ECV s’emmarca dins les Estadístiques de la Unió Europea sobre la renda i condicions de vida (EU-SILC) i els seus resultats són comparables a escala nacional i europea.

L’Institut d’Estadística de Catalunya i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona col·laboren, juntament amb l’Institut Nacional d’Estadística, en una ampliació de la mostra de l’ECV per als àmbits metropolità i català. L’operació compta també amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.

Metodologia

La metodologia utilitzada en la recollida de la informació és l’entrevista personal amb suport informàtic (CAPI). L’enquesta s’adreça a la població resident en habitatges familiars de Catalunya. La informació que es recull és de caràcter transversal.

El treball de camp es desenvolupa preferentment en el període abril-juliol de cada any.

Mostra

L’ECV es realitza mitjançant un mostreig aleatori estratificat. En primer lloc se seleccionen les seccions censals, agrupades homogèniament per àmbits territorials i grandària del municipi. En segon lloc se seleccionen 12 habitatges de cada una de les seccions censals. Les unitats finals a enquestar són les llars i les persones de 16 i més anys dels habitatges familiars seleccionats.

L’ampliació mostral de l’ECV per als àmbits metropolità i català es realitza des d’una estratègia d’integració de mostres, és a dir, se suma a la part de mostra catalana que realitza l’INE a l’ECV espanyola. Aquest mecanisme ofereix una gran eficiència a l’operació i assegura la uniformitat i qualitat necessària des del punt de vista de l’estadística oficial. En aquest sentit, es fan servir els mateixos criteris del disseny mostral de l’INE, garantint l’aleatorietat en la selecció de la mostra conjunta.

Amb aquesta operació, la grandària total de la mostra per a Catalunya és d’aproximadament 3.200 llars.

Qüestionari

Els continguts de l’ECV es recullen mitjançant 3 qüestionaris (fitxa de la llar, qüestionari de la llar i qüestionari individual). A la fitxa de la llar es recull la informació sociodemogràfica bàsica de cadascun dels membres de la llar i és respost per la persona informant de la llar. El qüestionari de la llar el respon la mateixa persona, però en aquest cas, es tracten temes que afecten el conjunt de la llar, com ara característiques generals de l’habitatge, el règim de tinença i els costos associats a l’habitatge, l’equipament de la llar, la situació econòmica de la llar, els ingressos que rep la llar en el seu conjunt i l’autoconsum. El qüestionari individual el responen tots els membres de la llar de 16 i més anys i recull informació sobre dades demogràfiques bàsiques, l’activitat i l’ocupació, els ingressos individuals, l’estat de salut, l’accés a l’atenció sanitària i la formació.

Resultats i publicacions

Accés a les dades

D’acord amb la Llei d’estadística de Catalunya (Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya), la cessió de microdades de l’enquesta només està prevista per a aquelles institucions o òrgans que les necessitin per dur a terme les estadístiques oficials que tinguin encomanades, o bé als instituts d’investigació científica i investigadors/es sempre que no permetin una identificació directa de les persones físiques o jurídiques. Aquesta informació pot sol·licitar-se a l’Idescat d’acord amb criteris i procediments establerts en el Decret 143/ 2010, de 19 d’octubre, del Registre de Fitxers Estadístics i de les cessions de dades sotmeses a secret estadístic.

Properament hi haurà més informació disponible

Properament hi haurà més informació disponible.

Presentació

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (ECVHP) s’ha portat a terme entre els anys 1985 i 2011, realitzant-se fins a sis edicions amb una periodicitat quinquennal. Durant aquest període es poden distingir dues etapes de durada desigual. La primera etapa (1985-2000), d’estadística no oficial, s’inicia amb l’Enquesta Metropolitana, condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona en el marc de l’aleshores Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona (actualment IERMB) amb la col·laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona (actualment AMB) i la Universitat Autònoma de Barcelona. L’enquesta es va consolidar i va anar ampliant progressivament l’àmbit territorial objecte d’estudi.

La segona etapa (2006-2011), es caracteritza fonamentalment perquè l’operació pren caràcter d’activitat estadística oficial. En aquesta fase i fruit del caràcter oficial, l’àmbit territorial abasta el conjunt del territori català. A la darrera edició (2011), a més de mantenir aquest caràcter oficial, es fusionen els continguts propis i històrics de l’ECVHP amb els continguts harmonitzats de les Estadístiques de la Unió Europea sobre la renda i condicions de vida (EU-SILC), tot possibilitant la comparació en indicadors clau de distribució de la renda, pobresa o exclusió social a escala nacional i europea.

Figura 1. Àmbit territorial de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població, 1985-2011

Etapa d’estadística no oficial Etapa d’estadística oficial
1985 1990 1995 2000 2006 2011
Institucions promotores Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona

Corporació Metropolitana de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Diputació de Barcelona

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Diputació de Barcelona

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Institut d’Estadística de Catalunya

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Diputació de Barcelona

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

Àrea Metropolitana de Barcelona

Diputació de Barcelona

Àmbit territorial Àrea metropolitana de Barcelona Regió I de Catalunya Regió metropolitana de Barcelona Província de Barcelona Catalunya Catalunya
Municipis 27 129 162 311 946 947
Superfície 476 km2 2.459 km2 3.235 km2 7.718 km2 32.106 km2 32.106 km2

Font: Elaboració IERMB a partir de les dades del Padró municipal d’habitants, Idescat.

Una vegada finalitzada l’edició 2011 de l’ECVHP es va plantejar la necessitat de repensar la coexistència de les dues fonts oficials sobre condicions de vida (ECV i ECVHP) presents en aquell moment en el panorama estadístic català. L’opció que va aplegar més consens institucional i acadèmic va ser la d’optar per una operació única que donés resposta tant a l’àmbit metropolità com al català. Això ha estat possible a partir d’una ampliació de la mostra de l’ECV que preserva la significativitat estadística de la informació en els àmbits territorials de referència de l’ECVHP.

Aquesta nova operació implica:

  1. Articulació d’un doble marc de col·laboració INE-Idescat i Idescat-IERMB. Consens institucional que aposta per la major eficiència en la gestió i l’aprofitament dels recursos públics.
  2. Periodicitat anual de l’operació. Fet que suposa un guany substancial respecte la periodicitat quinquennal de l’ECVHP.
  3. Informació unívoca i de màxima qualitat. Particularment en el cas de la variable renda, ja que és construïda per l’INE comptant amb la disponibilitat de registres procedents de l’Agència Tributària.
  4. Recomposició de la informació de la sèrie històrica de l’ECVHP. El qüestionari de l’ECV cobreix una part important del qüestionari de l’ECVHP (sobretot el de la darrera edició), i es garanteix, per tant, el manteniment d’una gran part de la sèrie històrica de dades. La resta de continguts, que afecten només les temàtiques socioterritorials (mobilitat residencial, ús del territori, percepció/valoració de l’entorn residencial) es cobreixen amb una enquesta complementària centrada en aspectes relacionats amb la cohesió urbana (ECURB).

Metodologia

Les bases metodològiques de la darrera edició de l’ECVHP (2011) es recullen en el document que es pot descarregar en aquest enllaç. S’hi pot trobar tot el que fa referència als orígens i evolució de l’enquesta, als objectius i línies de recerca, al disseny mostral, als àmbits d’investigació, als conceptes més utilitzats i les seves definicions, així com la metodologia utilitzada en la recollida de la informació.

Mostra

Figura 2. Tipus de mostreig de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població, 1985-2011

Etapa d’estadística no oficial Etapa d’estadística oficial
1985 1990 1995 2000 2006 2011
Tipus de mostreig Aleatori estratificat Aleatori estratificat Aleatori estratificat Aleatori estratificat Aleatori estratificat Bietàpic amb estratificació a la primera etapa
Univers poblacional Individus 18 i més anys Individus 18 i més anys Individus 18 i més anys Individus 18 i més anys Individus 16 i més anys Llars
Individus 16 i més anys
Àmbit territorial Àrea metropolitana de Barcelona Regió I de Catalunya Regió metropolitana de Barcelona Província de Barcelona Catalunya Catalunya
Població 3.109.792 hab. 4.064.417 hab. 4.347.164 hab. 4.736277 hab. 7.134.697 hab. 7.512.381 hab.
% població Catalunya 50,9% 65,9% 71,4% 75,6% 100,0% 100,0%
Grandària mostra 4.912 individus 5.061 individus 5.263 individus 6.830 individus 10.397 individus 4.232 llars
8.000 individus
Error mostral ±2,0% ±1,9% ±1,8% ±1,5% ±0,7% ±1,5% llars
±1,1% individus 16 i més anys

Questionaris

Resultats i publicacions

Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011

Informe General

Resultats sintètics Catalunya (Publicats per l’Institut d’Estadística de Catalunya)

Resultat sintètics Barcelona. Ciutat, Regió Metropolitana, Província (Publicats per l’IERMB)

 

Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006publicades per l’IERMBpublicades per altres institucions.

Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 2000. Condicions de vida i hàbits de la població: publicacions de l’Enquesta de la regió de Barcelona 2000.

Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1995. Condicions de vida i hàbits de la població: publicacions de l’Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1995.

Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1990. Condicions de vida i hàbits de la població: publicacions de l’enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1990.

Enquesta metropolitana 1985. Condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona: publicacions de l’Enquesta metropolitana 1985.

Accés a les dades

2006-2011

D’acord amb la Llei d’estadística de Catalunya (Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya), la cessió de microdades de l’enquesta només està prevista a aquelles institucions o òrgans que les necessitin per dur a terme les estadístiques oficials que tinguin encomanades, o bé als instituts d’investigació científica i investigadors/es sempre que no permetin una identificació directa de les persones físiques o jurídiques. Aquesta informació pot sol·licitar-se a l’Idescat d’acord amb criteris i procediments establerts en el Decret 143/ 2010, de 19 d’octubre, del Registre de Fitxers Estadístics i de les cessions de dades sotmeses a secret estadístic.

 

1985-2000

Les dades obtingudes mitjançant l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població durant el període 1985-2000 i publicades a través del present portal web són propietat de l’IERMB i de les entitats promotores d’aquesta operació estadística. Aquesta informació de base estadística es posa a disposició de les institucions, centres de recerca, investigadors/es i públic en general, en accés obert i gratuït, amb l’objectiu que es pugui fer ús per a la seva explotació i comunicació pública, sempre que se citi la font.

Notícies

Programes d’Actuació Municipal d’Habitatge de Prats de Lluçanès, Caldes de Montbui i Cardedeu.

Es lliuren els tres primers PAMH

Ja són públics els programes docents bàsics i els horaris de les matèries.

Novetats importants sobre el Màster Metròpoli

Es presenten els treballs de diagnosi i propostes per la confecció de l’Agenda Besòs

Presentació del projecte Territori Besòs

D’acord amb les primeres dades de l’EVAMB 2017 un 22,6% de la població metropolitana ha estat víctima d’un fet delictiu durant el darrer any. La seguretat als municipis metropolitans rep una valoració mitjana de 6,4 punts.

Primers resultats de l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Contacte

L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona té la seva seu social al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Universitat Autònoma de Barcelona
Campus de Bellaterra
Plaça del Coneixement, edifici MRA, planta 2
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

tel.: 93 586 88 80
fax: 93 581 44 33
e-mail: iermb@uab.cat

FORMULARI
DE CONTACTE
  Accepto la política de privacitat  

Per una relació detallada de les vies d’accés a l’IERMB, cliqueu aquí