L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2011 (ECVHP 2011) és la segona edició d’una operació d’estadística oficial integrada en la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2011-2014 i desenvolupada en el DECRET 289/2011, de 8 de març, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2011. L’ECVHP 2011 recull informació sobre la renda i la situació social i econòmica de les llars a Catalunya amb una periodicitat quinquennal. Els seus antecedents es remunten al 1985 amb l’Enquesta metropolitana de Barcelona portada a terme per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), tot i que en aquesta nova edició s’han buscat sinergies amb la Encuesta de condiciones de vida que des del 2004 elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’objectiu de l’ECVHP és recollir dades sobre la renda i les condicions de vida del conjunt de la població catalana i permetre l’anàlisi de l’estructura social i les dinàmiques socials i econòmiques que es produeixen a diverses escales territorials, particularment a les diferents regions o àrees metropolitanes (Barcelona, Girona, Lleida, Manresa i Tarragona) i a Catalunya. Així, i per aquests àmbits, l’enquesta reuneix informació sobre les següents dimensions de la vida de la població: procedència geogràfica i llengua; estudis i formació; activitat i ocupació; ingressos i renda; condicions de l’habitatge i costos associats; mobilitat residencial; ús i valoració de l’entorn residencial; relacions socials; salut i autonomia.

Els organismes responsables de l’enquesta són l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona.
Els principals usuaris de l’enquesta són, d’una banda, les administracions públiques que requereixen dades i elements analítics per orientar i millorar les polítiques d’actuació en funció de les necessitats i expectatives de la població, i d’una altra banda, la comunitat de científics socials interessada en aprofundir en el coneixement de les formes de vida, les desigualtats socials, les dinàmiques socioterritorials i l’estructura social.

Orígens i evolució

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya (ECVHP), 2011 és el resultat de la confluència de dues enquestes: una d’àmbit català i una altra d’àmbit europeu.

Enquesta de condicions de vida a l’àmbit català: està conformada per dues etapes de durada desigual. La primera etapa, d’estadística no oficial i que comprèn el període 1985-2000, s’inicia amb l’Enquesta Metropolitana, condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona en el marc de l’aleshores Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona (actualment IERMB) amb la col·laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquell moment, els primers ajuntaments democràtics s’enfrontaven amb la necessitat de disposar de dades desagregades territorialment per incidir en una realitat socioterritorial i econòmica que havia tingut un gran dinamisme en els darrers anys.

L’enquesta resultant, es va consolidar com una operació estadística quinquennal que va anar evolucionant i ampliant progressivament el seu àmbit territorial. En una primera edició, el 1985, l’àmbit territorial abraçava la ciutat de Barcelona i els 26 municipis que integraven l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona. El 1990 la mostra s’expandeix per arribar al conjunt de comarques que conformen la Regió I de Catalunya (Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme). En l’edició de 1995, s’afegeixen les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf amb les quals s’arriba a tota la regió metropolitana de Barcelona. El 2000 encara s’hi afegeixen les comarques següents: Osona, Bages i Berguedà; i s’abasta tota la província de Barcelona.

El 2006, s’inicia la segona fase de l’enquesta que es caracteritza, fonamentalment, perquè l’operació pren caràcter d’activitat estadística oficial. En aquesta fase i fruit del caràcter oficial, l’àmbit territorial abasta el conjunt del territori català i proporciona dades amb significativitat estadística a nivell dels 7 àmbits territorials vigents, tot mantenint la representativitat de les dades per al municipi de Barcelona i les seves corones metropolitanes i també per a la província.

Evolució de l’ECVHP 1985 – 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Municipal d’habitants, Idescat.

En termes mostrals, l’adaptació als nous àmbits territorials es va produir mitjançant l’agregació de nous contingents de mostra, la qual cosa ha suposat un increment progressiu de les persones entrevistades, paral·lel a l’ampliació del territori de referència.

Al llarg d’aquestes cinc edicions s’ha vetllat, tanmateix, per minimitzar les modificacions al qüestionari i per mantenir els mateixos criteris de mesura i de recollida d’informació per afavorir-ne la comparabilitat. D’aquesta manera, amb el pas dels anys, s’ha anat construint una sèrie històrica de dades de gran valor analític.

Enquesta de condicions de vida a l’àmbit europeu:

En aquest escenari, es poden distingir dues fases nítides. Una primera, iniciada a principis de la dècada dels 90, i la segona que comença amb el tombant de segle. La primera fase respon a la voluntat de la Comissió Europea de disposar d’informació per temes socioeconòmics de les llars harmonitzada a tot l’àmbit europeu. Els treballs preparatoris cristal·litzen el 1994 amb l’aparició del Panel de llars de la Unió Europea (PHOGUE) vigent fins el 2001. Temàticament, el panel realitza un seguiment del nivell de vida, de les condicions laborals i de la cohesió social de la població.

El PHOGUE, que per la seva naturalesa proporciona dades transversals i longitudinals, s’erigeix com una operació estadística nova, harmonitzada a l’àmbit comunitari, coordinada per l’Eurostat i integrada, des d’un punt de vista estadístic, amb la resta d’enquestes dirigides a les llars (Enquesta de Població Activa —EPA— i Enquesta de Pressupostos familiars —EPF—). Amb l’entrada al nou mil·lenni, tanmateix, la Comissió Europea (CE) revisa la seva política social i l’orienta a combatre la pobresa i l’exclusió social.

La CE reunida a les Cimeres de Lisboa i Niça (2000) així com les d’Estocolm i Laeken (2001) posa de manifest la necessitat de dotar-se d’un nou instrument estadístic que reculli informació sobre la renda i la situació social i econòmica de les llars amb una periodicitat anual (transversal i longitudinal) amb informació per llars i individus: European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC).

Aquesta operació s’inicià el 2004 a Espanya (Encuesta de condiciones de vida) i a tots els països de la UE-15 —a excepció d’Alemanya, Holanda i el Regne Unit que tingueren derogacions que els permeté començar l’enquesta l’any següent— i encara continua vigent.

En l’encreuament de les dues enquestes…

Des del naixement de l’ECVHP i fins a principis del s.XXI convergeixen tres circumstàncies que fan necessària una reformulació i actualització substantiva de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya:

1) l’aprovació del Reglament (CE) Nº 1177/2003 del parlament europeu i del consell de 16 de juny de 2003, relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i les condicions de vida (EU-SILC);

2) l’evolució de l’escenari social en el qual va néixer l’ECVHP (ex. la creació de l’IDESCAT i la proliferació d’enquestes sectorials inexistents els anys 80);

3) la necessitat d’actualitzar el contingut del qüestionari sotmès, des de la primera edició a certes rigideses per tal de prioritzar la sèrie històrica de dades.

La juxtaposició d’aquests tres fets orienta la revisió de la nova edició de l’enquesta cap a tres objectius:

1) harmonitzar gran part de les dades amb l’EU-SILC;

2) emfasitzar l’especificitat temàtica de l’enquesta centrant-la en l’estudi de la pobresa, l’exclusió social i els fenòmens socioterritorials;

3) mantenir el màxim de continuïtat amb l’ECVHP.El nou disseny ha comportat un trencament de la sèrie en termes metodològics i una revisió dels objectius i dels continguts (vegeu-ne més).

1985 1990 1995 2000 2006
Àmbit territorial Àrea metropolitana de Barcelona Regió I de Catalunya Regió metropolitana de Barcelona Província de Barcelona Catalunya
Municipis 27 129 162 311 946
Superfície 476 km2 2.459 km2 3.235 km2 7.718 km2 32.106 km2
Població total 3.109.792 4.064.417 4.347.164 4.736.277 7.134.697
% població de Catalunya 50,9% 65,9% 71,4% 75,6% 100,0%
Grandària de la mostra 4.912
individus
5.061
individus
5.263
individus
6.830
individus
10.397
individus

Edicions anteriors i publicacions

Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006. És la primera edició com a activitat d’estadística oficial impulsada i finançada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAM) i la Diputació de Barcelona. L’àmbit territorial d’estudi és tota Catalunya, en conseqüència, contempla 946 municipis i comprèn un territori de 32.106 Km2. El total d’habitants de Catalunya és de 7.134.697. Es realitzen 10.397 entrevistes individual (publicacions de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006: publicades per l’IERMB; publicades per altres institucions).

Enquesta de la regió de Barcelona 2000. Condicions de vida i hàbits de la població. Efectuada per l’IERMB i finançada per la MMAMB i la Diputació de Barcelona, estén el seu àmbit territorial fins als 311 municipis que integren la província de Barcelona. La superfície és de 7.718 Km2 en la qual hi viuen 4.736.277 habitants que representen el 75,6% de la població catalana. S’efectuen 6.830 entrevistes individuals (publicacions de l’Enquesta de la regió de Barcelona 2000).

Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1995. Condicions de vida i hàbits de la població. En aquesta tercera edició l’enquesta és realitzada per l’IERMB i el finançament va a càrrec de la MMAMB i la Diputació de Barcelona. L’àmbit territorial abraça tota la regió metropolitana de Barcelona, constituïda per 162 municipis. La superfície és de 3.235 Km2 amb 4.347.164 habitants, representant el 71,4% de la població de Catalunya. Es realitzen 5.263 entrevistes individuals (publicacions de l’Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1995).

Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1990. Condicions de vida i hàbits de la població. Dirigida per l’IERMB i finançada per la MMAMB l’enquesta abasta en aquesta segona edició: la Regió I de Catalunya, que inclou 129 municipis. Al territori, que ara ja comprèn 2.459 Km2, hi habiten 4.064.417 persones que representen quasi un 65,9% de la població catalana. S’efectuen 5.061 entrevistes individuals (publicacions de l’enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1990).

Enquesta metropolitana 1985. Condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona. Finançada per la Corporació Metropolitana de Barcelona i amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquesta primera edició abraça els 27 municipis que constitueixen l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest territori, amb una superfície de 476 Km2, compta amb una població total de 3.109.792 habitants que representa poc més del 49% de la població catalana. Es realitzen 4.912 entrevistes individuals (publicacions de l’Enquesta metropolitana 1985).

La nova edició

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (ECVHP) és una operació estadística quinquennal integrada al Programa Anual d’actuació estadística 2011, en desplegament de la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2011-2014. En aquesta operació s’han fusionat els continguts propis de l’Enquesta de condicions de vida europea (EU-SILC) amb els continguts de l’antiga Enquesta Metropolitana de llarga tradició (ECVHP) en l’àmbit territorial de l’àrea metropolitana de Barcelona (vegeu-ne més)

L’harmonització metodològica i de bona part dels continguts amb l’EU-SILC implica, necessàriament, una ruptura de la sèrie de l’enquesta que, tot i així manté un conjunt de temes no contemplats en l’EU-SILC però tradicionals de l’ECVHP.
L’objectiu principal de l’enquesta és disposar d’un instrument que permeti:

a) Recollir i analitzar dades sobre la renda i les condicions de vida de la població de Catalunya i de les seves àrees metropolitanes (Barcelona, Lleida, Girona, Manresa i Tarragona-Reus).

b) Observar les tendències evolutives de les formes de vida, l’estructura social, les classes socials i l’estratificació social en el territori i la identificació dels trets territorials distintius.

c) Conèixer i analitzar els grups socials i les seves característiques, tot identificant els factors que condicionen la formació d’aquests grups i analitzant els tipus de desigualtats existents entre ells, així com les tendències de convergència o divergència que s’observen en les seves formes de vida.

El disseny de la nova edició de l’enquesta permetrà disposar de la informació harmonitzada amb les dades que es produeixen anualment a l’àmbit espanyol (Encuesta de condiciones de vida) i europeu en el marc de l’EU-SILC (EU Statistics on Income and Living Conditions), possibilitant la realització d’estudis comparatius sobre renda, nivell i composició de la pobresa i l’exclusió social en diferents àmbits territorials de Catalunya i amb d’altres realitats socials espanyoles i europees.

L’àmbit territorial de l’ECVHP és Catalunya per bé que permet presentar resultats representatius per: Barcelona per districtes, Regió metropolitana de Barcelona per corones, la província de Barcelona, els àmbits del Pla territorial (Àmbit metropolità, Comarques gironines, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Comarques centrals i de forma agregada l’Àmbit de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran) i les àrees metropolitanes de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona-Reus). Aquesta nova edició de l’enquesta reforça l’esperit metropolità i urbà amb què va néixer aquesta operació estadística l’any 1985, quan el territori objecte d’estudi estava restringit exclusivament a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Els organismes responsables de l’enquesta són l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona.

Metodologia

Les bases metodològiques de l’ECVHP es recullen en el document que es pot descarregar en aquest enllaç. S’hi pot trobat tot el que fa referència als orígens i evolució de l’enquesta, als objectius i línies de recerca, al disseny mostral, als àmbits d’investigació, als conceptes més utilitzats i les seves definicions, així com la metodologia utilitzada en la recollida de la informació

Qüestionari

El qüestionari de l’ECVHP 2011 consta d’un total de 218 preguntes repartides en: la fitxa de la llar (19 preguntes que permetran analitzar l’estructura de les llars catalanes), el qüestionari de la llar (integrat per 62 preguntes sobre aspectes comuns: habitatge principal, segona residència, ingressos i situació econòmica) i el qüestionari individual (format per 137 preguntes relatives només a l’individu entrevistat: procedència geogràfica, nivell d’estudis, activitat i ocupació, renda personal, mobilitat residencial, ús i valoració de l’entorn residencial, relacions socials i salut). També es disposa d’un qüestionari proxy, és a dir, un qüestionari que s’emprarà només en el cas que una alguna de les persones de la llar no pugui respondre l’enquesta.

Has estat seleccionat a la mostra?

1.- Què és l’ECVHP?

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011 (ECVHP 2011) és la segona edició d’una operació d’estadística oficial integrada en la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2011-2014 i desplegada en el en el DECRET 289/2011, de 8 de març, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2011. L’ECVHP 2011 recull informació sobre la renda i la situació social i econòmica de les llars a Catalunya amb una periodicitat quinquennal. Els seus antecedents es remunten el 1985 amb l’Enquesta metropolitana de Barcelona portada a terme per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), tot i que en aquesta nova edició s’han buscat sinergies amb la Encuesta de condiciones de vida que des del 2004 elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

2.- Quins són els organismes responsables?

Els organismes responsables de l’enquesta són l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i la Diputació de Barcelona, en conveni de col·laboració.

3.- Quins són els objectius?

Els objectius de l’ECVHP són, a grans trets, els següents: a) Recollir i analitzar dades sobre la renda i les condicions de vida de les persones que viuen a Catalunya. b) Observar l’evolució de les formes de vida, l’estructura, l’estratificació i les classes socials en el territori. c) Conèixer i analitzar les característiques dels diferents grups socials a Catalunya, així com els tipus de desigualtats que hi ha entre ells.

4.- A qui es demana aquesta informació?

L’enquesta s’adreça a les llars privades residents en habitatges familiars de Catalunya i, més concretament, a tots els membres de la llar de 16 anys i més.

5.- Quina és la font de la qual prové la mostra de llars a entrevistar?

Es fa una selecció aleatòria de les llars a entrevistar a partir del Registre de població de Catalunya, que és un registre administratiu en el qual hi figuren les dades actualitzades de caràcter obligatori dels veïns inscrits en els padrons municipals d’habitants de tots els ajuntaments de Catalunya. L’esmentat registre està custodiat per l’Idescat i regulat per la Llei d’estadística de Catalunya.

6.- És confidencial la informació que es demana?

Les dades de caràcter individual de l’enquesta estan emparades pel secret estadístic en els termes establerts per la Llei d’estadística de Catalunya. Això suposa que les dades individualitzades recollides en els qüestionaris no poden fer-se públiques ni tampoc es poden comunicar a cap persona o entitat, ni tan sols a les administracions públiques, llevat de les que també estiguin vinculades per l’obligació del secret estadístic. Igualment, l’obligació de preservar el secret estadístic s’estén a la publicació de resultats, de manera que tant l’Idescat com la resta d’organismes del Sistema estadístic de Catalunya tenen una cura especial a evitar que es puguin deduir dades de caràcter individual de la informació que es publica tabulada.

7. És obligatòria la resposta?

Atès el caràcter d’interès públic, fixat pel Parlament de Catalunya, de totes les estadístiques integrades en el Pla estadístic de Catalunya, la col·laboració de la població i de les empreses en la resposta dels qüestionaris és legalment obligatòria, amb la finalitat d’assegurar una quota adequada de respostes i, conseqüentment, uns resultats estadístics fiables (capítol V de la Llei d’estadística de Catalunya).

8. Com es farà l’enquesta?

L’enquesta es durà a terme per part d’un/a enquestador/a que vindrà a casa vostra i omplirà el qüestionari en un ordinador personal que portarà. Aquesta persona realitzarà tres qüestionaris: la fitxa de la llar, el qüestionari de la llar i el qüestionari individual. La persona informant d’una llar (aquella que pugui donar més informació sobre la totalitat de la llar) respondrà a les preguntes que se li dirigiran dels tres qüestionaris. Els altres membres de la llar de 16 anys i més respondran, només, el qüestionari individual. La visita de l’entrevistador serà anunciada amb antelació per correu a través d’una carta de les institucions responsables. L’enquestador portarà inexcusablement una credencial expedida per l’IERMB amb la seva fotografia, nom i cognoms, número del document nacional d’identitat i el codi d’identificació de l’entrevistador, que haurà de mostrar als enquestats.

9. Pot respondre qualsevol persona de la casa?

L’ECVHP és una enquesta que s’efectua a tots els membres de la llar de 16 i més anys. Hi haurà una persona informant (la que tingui més informació sobre la globalitat de la llar) que, a més del propi qüestionari individual, respondrà la fitxa de la llar i el qüestionari de la llar.

10. On puc sol·licitar més informació?

En el telèfon gratuït 900 87 82 11 o a través de les adreces electròniques: iermb.ecvhp@uab.cat i ecvhp@idescat.cat

11. On podré trobar els resultats de l’enquesta?

Els resultats de l’enquesta es difondran al web de l’Enquesta de l’IERMB www.enquestadecondicionsdevida.cat i al de l’Idescat (www.idescat.cat). També es farà difusió en publicacions o altres mitjans digitals específics.

Resultats i publicacions

Informe General

Resultats sintètics Catalunya (Publicats per l’Institut d’Estadística de Catalunya)

Resultat sintètics Barcelona. Ciutat, Regió Metropolitana, Província (Publicats per l’IERMB)

Accés a les dades

Qui pot accedir a les microdades de l’enquesta?

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya (edicions 2006 i 2011) és una enquesta oficial i, en conseqüència, la seva informació individualitzada està protegida pel secret estadístic. D’acord amb la Llei d’estadística de Catalunya (Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya), la cessió de microdades de l’enquesta només està prevista a aquelles institucions o òrgans que les necessitin per dur a terme les estadístiques oficials que tinguin encomanades, o bé als instituts d’investigació científica i investigadors/es sempre que no permetin una identificació directa de les persones físiques o jurídiques. Aquesta informació pot sol·licitar-se a l’Idescat d’acord amb criteris i procediments establerts en el Decret 143/ 2010, de 19, d’octubre, del Registre de Fitxers Estadístics i de les cessions de dades sotmeses a secret estadístic.

Qui pot sol·licitar resultats específics?

Qualsevol persona interessada que requereixi de tabulacions no estandarditzades de la informació que proveeix l’enquesta pot sol·licitar demandes específiques a l’IERMB o l’Idescat.

A – Institucions


B – Instituts d’estadística


C – Enquestes de condicions de vida

Notícies

La responsable del àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’IERMB, Marta Murrià, assistirà a la conferencia final del projecte europeu MARGIN que se celebrarà a Budapest del 3 al 5 d’abril.

Marta Murrià a Budapest

El dia 21 de març el cap de l’àrea d’economia regional i urbana de l’IERMB, Vittorio Galletto ha impartit un seminari al Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, campus Bellissens de Reus.

Vittorio Galletto imparteix un seminari a la Universitat Rovira i Virgili

El dia 6 de març comença l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) 2017.

Inici treball de camp Enquesta de Victimització de l’AMB 2017

L’IERMB participa en el grup pilot que s’ha constituït per impulsar la Carta del sistema alimentari metropolità, coordinat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

L’IERMB al grup de treball per impulsar la Carta del sistema alimentari metropolità

Contacte

L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona té la seva seu social al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Universitat Autònoma de Barcelona
Campus de Bellaterra
Plaça del Coneixement, edifici MRA, planta 2
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

tel.: 93 586 88 80
fax: 93 581 44 33
e-mail: iermb@uab.cat

FORMULARI
DE CONTACTE
  Accepto la política de privacitat  

Per una relació detallada de les vies d’accés a l’IERMB, cliqueu aquí