La Formació Professional a Barcelona: gènere, trajectòries i inserció laboral

Any de realizació: 2020
Equip: Andreu Termes
Institució: Institut Municipal d’Educació de Barcelona

En aquest informe es presenten els objectius, el marc teòric, la metodologia i els resultats del projecte La Formació Professional (FP) a Barcelona: gènere, trajectòries i inserció laboral. A partir de l’aproximació teòrica de l’exclusió educativa, i utilitzant com a conceptes clau la reproducció del gènere al sistema educatiu, la vinculació escolar i l’estratificació entre vies acadèmiques i professionals, el projecte, a partir d’ una metodologia mixta, ha dut a terme un extens treball de camp que ha combinat tècniques i fonts quantitatives amb qualitatives (especialment, 68 entrevistes a alumnat de FP en itineraris no normatius en clau de gènere).

Els resultats del projecte s’estructuren en tres grans dimensions. En primer lloc, l’accés a la FP, que es caracteritza per un increment de la matrícula posterior a la crisi econòmica de 2008 (entre 2007/2008 i 2017/2018, un +29,8% CFGM i un +53,6% CFGS al Barcelonès), el que ha fet augmentar la importància relativa de la FP en relació a batxillerat i –per tant- ha modificat substancialment l’estructura dels ensenyaments postobligatoris a Catalunya.

Aquest augment de matrícula s’ha donat a pesar d’una important infraoferta de places de la FP, particularment acusada al sector públic (el que, de pas, ha afavorit el flux d’alumnat envers al sector concertat, contribuint així a la privatització de la FP a la ciutat). Alhora, en aquest període el biaix de gènere de la FP s’ha mantingut molt acusat, amb cicles fortament feminitzats (Sanitat, Imatge personal, Serveis socioculturals i a la comunitat, Administració i gestió) i d’altres masculinitzats (Informàtica i comunicacions, Transport i manteniment de vehicles, Electricitat i electrònica) –tot i que aquest biaix en algunes famílies ha evolucionat significativament, amb la masculinització d’algunes branques històricament feminitzades. El treball qualitatiu ha permès evidenciar –altra vegada- la importància de l’orientació escolar en aquest procés (particularment, en la preferència per batxillerat per sobre de grau mitjà).

En segon lloc, els processos escolars. D’una banda, les dades del Registre d’Alumnat de Catalunya (RALC) han permès identificar tres itineraris diferenciats (de batxillerat, de FP i d’abandó) als quals es corresponien tres perfils amb fortes desigualtats socials, demogràfiques i escolars. En paral·lel, el treball qualitatiu ha fet emergir experiències i apropiacions escolars de l’alumnat de FP en itineraris no normatius en clau de gènere, caracteritzades per l’aïllament i la sobre-visibilitat. A aquests cal afegir alguns mecanismes de discriminació per raó de gènere i masclista (patits en major grau per les noies): la reubicació; la invisibilització, el silenciament i la negació; la projecció del dubte permanent i la síndrome de la impostora; la sexualització; la ridiculització i l’humor denigrant; la sobreprotecció; i la homofòbia. Les tàctiques de negociació de gènere que les noies posen en acció davant d’aquestes situacions tenen un caràcter tant discursiu (negació, confusió normativa – factual, individualisme, moralisme, i posicionament com a anti/pro feminista) com relacional (minimització i minusvaloració, adaptació i mimetització, compensació, i confrontació).

I, en tercer lloc, els resultats acadèmics i la inserció laboral. En aquesta dimensió, destaca la continuïtat acadèmica (dins la FP, i també envers la universitat) si bé amb una certa tensió amb la inserció laboral. El treball de camp qualitatiu també ha permès identificar sis tipus ideals de vinculació amb la FP: per vocació professional, familiar, per ethos institucional, instrumental, per via, i desvinculació per elecció negativa.

Aquestes troballes permeten al projecte proposar 19 recomanacions encaminades a avançar envers un triple objectiu en clau de justícia gènere: major paritat en l’accés a la FP; equitat en els processos pedagògics que s’hi donen; i igualtat en els resultats (acadèmics i laborals) obtinguts.

Descarregar informe final

Descarregar resum executiu (Policy Brief)