Data publicació: JUNY - 2003


PAPERS NÚM. 39  [+info]


X PAPERS NÚM. 39
Pàg. 1-198 (6,6 Mb.)
Text complet del número 39

Estratègies territorials per a Catalunya: una visió socioambiental i dels territoris  [+info]


X Estratègies territorials per a Catalunya: una visió socioambiental i dels territoris
Pàg. 9-29 (267 Kb.)

Alexandre Tarroja: Geògraf
(Oficina de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, Diputació de Barcelona)

Les diagnosis i propostes que es realitzen en l'actualitat des de les regions catalanes mostren com s'està configurant una nova forma d'entendre les estratègies de desenvolupament i ordenació del territori que, en molts aspectes, té punts de coincidència amb les directrius de l'Estratègia Territorial Europea, tant pel que fa als objectius i els criteris de partida com a les metodologies que se segueixen i els instruments que s'utilitzen. Les estratègies territorials de totes les regions coincideixen a establir uns elements comuns: el paisatge i els recursos territorials, juntament amb l'equitat social, passen a ser un tema central que cohesiona i integra la resta d'estratègies. Són factors comuns també una visió cooperativa o complementària de les interrelacions amb les altres regions i entre els sistemes urbans, tot formant estructures policèntriques.

La Regió Metropolitana de Barcelona  [+info]


X La Regió Metropolitana de Barcelona
Pàg. 31-41 (281 Kb.)

Juli Esteban: Arquitecte
(Gabinet d’Estudis Urbanístics, Ajuntament de Barcelona)

El desenvolupament de les infrastructures estratègiques i de mobilitat que permetin exercir la funció de capitalitat amb la màxima eficàcia possible, l'ampliació de l'àmbit territorial fins abastar les comarques que mostren ja relacions intenses amb el centre metropolità, la localització dels increments d'urbanització previstos tenint en compte els models de desenvolupament existents, però decidint al mateix temps sobre el caràcter que han de tenir els teixits urbans i l'estructura de centralitats resultants, així com la protecció i el reforçament dels espais lliures, són els elements bàsics que han de guiar el futur desenvolupament de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Les Comarques Centrals  [+info]


X Les Comarques Centrals
Pàg. 43-59 (116 Kb.)

Jordi Ludevid: Arquitecte i urbanista

Josep Maria Carrera: Arquitecte i urbanista

Joan Maluquer: Biòleg

Miquel Martí: Enginyer de Camins, Canals i Ports,
Llicenciat en Ciències Polítiques

Montserrat Mercadé: Geògrafa

Joaquim Sabaté: Arquitecte i economista

Les Comarques Centrals es veuen fortament influïdes per l'extensió territorial de les dinàmiques metropolitanes de la propera regió de Barcelona. L'absorció per part d'una base econòmica, social i territorial pròpia dels forts impactes produïts per la immersió en una economia de creixent interdependència i complexitat, per l'arribada de nous col·lectius socials i per la implantació de models territorials mancats de la necessària base de planejament i ordenació, esdevé el principal repte per a aquesta regió.

La Regió de Girona: un model territorial en transformació, amb potencial i...  [+info]


X La Regió de Girona: un model territorial en transformació, amb potencial i fràgil
Pàg. 61-72 (1.560 Kb.)

Joan Vicente: Geògraf
(Càtedra de Geografia i Pensament Territorial,
Universitat de Girona)

Al llarg dels darrers anys la Regió de Girona ha transformat clarament el seu model territorial, tot sobreposant a una estructura policèntrica una de clarament jerarquitzada que comença a emergir. D'aquesta manera, Girona i la seva àrea urbana han guanyat una centralitat diversificada. Aquesta transformació, però, necessita d'un projecte clarament definit que, adaptat a l'actual dinamisme, expliciti i potenciï o corregeixi el model territorial que en resulta per tal d'evitar dèficit infrastructurals, desequilibiris territorials, malbaratament de recursos i impactes negatius sobre el medi.

El Camp de Tarragona: frens, possibilitats i planejament territorial  [+info]


X El Camp de Tarragona: frens, possibilitats i planejament territorial
Pàg. 75-99 (1.080 Kb.)

Francesc González i Josep Oliveras: Geògrafs
(Universitat Rovira i Virgili)

El Camp de Tarragona mostra una estructura social i econòmica consolidada i força diversificada, producte del procés de desenvolupament experimentat durant les dècades precedents. En l'actualitat, els objectius se centren en mitigar els efectes perniciosos provocats per aquell desenvolupament accelerat, tot reconduint-los a partir de criteris de sostenibilitat, al mateix temps que s'estenen els seus efectes positius a les àrees geogràfiques i els col·lectius socials que fins ara se n'han vist al marge.

La Plana de Lleida. Especialització económica i connexió a la Catalunya de...  [+info]


X La Plana de Lleida. Especialització económica i connexió a la Catalunya de les ciutats
Pàg. 101-124 (1.230 Mb.)

Joan Vilagrasa Ibarz: Geògraf
(Universitat de Lleida)

La Plana de Lleida outre le maintien et la modernisation de son origine agricole, veut tirer profit des accroissements d'accessibilité qu'elle connaitradans un futur immédiat, surtout avec l'arrivée du Train de Grande Vitesse, l'achèvement de la Nationale II et la connexion avec l'Eix Transversal (Axe Transversal) qui s'ajouteront à l'actuelle autoroute A-2 pour devenir un important centre d'activité logistique tout en se pourvoyant des services avancés nécessaires pour le développement de ces fonctions.

L'Alt Pirineu i Aran, entre l'eficiència econòmica i la sostenibilitat  [+info]


X L'Alt Pirineu i Aran, entre l'eficiència econòmica i la sostenibilitat
Pàg. 127-149 (937 Kb.)

Joan Vilagrasa Ibarz: Geògraf
(Universitat de Lleida)

L'Alt Pirineu i Aran ha experimentat durant els darrers anys un clar transvasament del sector agrari com a base de la seva estructura econòmica cap al sector serveis, i de manera molt marcada al turisme. Aquesta transformació ha representat importants beneficis per a la zona, però també ha comportat una important pressió sobre el medi, l'habitatge i els serveis, que pot acabar afectant negativament els residents.

Terres de l'Ebre: una identitat i un projecte de futur. La posició...  [+info]


X Terres de l'Ebre: una identitat i un projecte de futur. La posició geogràfica, el riu, el paisatge i el capital social, motius d'un nou model de desenvolupament social i ambiental
Pàg. 151-181 (204 Kb.)

Alexandre Tarroja, Lara Domingo, Maria Herrero, Gemma Lozano, Valerià Paül i Sergi Saladié: Geògrafs

Les Terres de l'Ebre duen a terme importants esdeveniments que afectaran de manera decisiva el futur del seu territori. La presa de consciència de la importància d'aquests esdeveniments per part de la seva població ha conduït a un procés de debat i reflexió sobre el present i el futur del propi territori que, més enllà de les reivindicacions específiques sobre alguns aspectes concrets, ha permès elaborar una proposta de desenvolupament i ordenació del territori basada en els seus propis recursos, les activitats lligades al lloc, la qualitat de vida de les persones i el respecte als recursos naturals i el paisatge.

Els punts clau en el desenvolupament territorial de les regions catalanes: una...  [+info]


X Els punts clau en el desenvolupament territorial de les regions catalanes: una síntesi
Pàg. 183-198 (220 Kb.)

Joan López: Geògraf
(Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona)

Les set regions catalanes han coincidit a posar en relleu la importància d'aspectes com la posició, el coneixement, els recursos i la voluntat com a algunes de les potencialitats més destacades per afrontar el seu procés de desenvolupament territorial, al mateix temps que han apuntat l'existència d'alguns requisits necessaris per poder dur-lo a terme. Al costat d'aquestes potencialitats i necessitats comunes existeixen altres elements que requereixen del debat, la col·laboració i el consens entre les regions per tal d'optimitzar la manera com s'articulen territorialment.