N.59 – NOUS REPTES EN LA MOBILITAT QUOTIDIANA. POLÍTIQUES PÚBLIQUES PER A UN MODEL MÉS EQUITATIU I SOSTENIBLE
Data publicació: NOVEMBRE - 2017
Número monogràfic editat per l’equip de l’Àrea de Mobilitat de l’IERMB i realitzat per Esther Anaya, Àngel Cebollada, Katherine Pérez, Anna Gómez-Gutiérrez, Irene Martín, Rossend Bosch, Carles Conill, Floridea di Ciommo, Patxi J, Lamíquiz, Julio Pozueta, Manuel Benito, Javier González, Salvador Rueda, Núria Pérez Sans, Gemma Solé Massó, Manel Ferri, Albert Villalonga, Miquel Estrada, José Magín Campos, Sergi Saurí, Maite Pérez, Carme Fàbregas i Manel Villalante.
Els articles estan escrits en CATALÀ o en CASTELLÀ. L’edició es complementa amb una traducció dels textos catalans al CASTELLÀ.
ISSN: 1888-3621 (versió impresa)
ISSN: 2013-7958 (versió en línia)
ISBN: 978-84-92940-29-5
168 pàgines
PAPERS NÚM. 59
Text complet del número 59Una proposta per a la mobilitat en bicicleta: la política integral
Autors:
- Esther Anaya Boig. Centre for Environmental Policy, Imperial College London
- Àngel Cebollada Frontera. Universitat Autònoma de Barcelona
Pàg. 12-24
En aquest article, després de fer un repàs a les particularitats de la mobilitat en bicicleta, es presenta la proposta d’una política integral de la bicicleta. S’hi tenen en compte aspectes com les infraestructures, la legislació, l’educació i capacitació, la participació, els moviments socials i culturals que hi estan involucrats, la comunicació i la planificació. Per acabar es fa una reflexió sobre la necessitat d’un canvi real en el model de mobilitat.La qualitat de l’aire i la salut com a nous factors en la definició de polítiques de mobilitat
Autors:
- Katherine Pérez. Agència de Salut Pública de Barcelona
- Anna Gómez-Gutiérrez. Agència de Salut Pública de Barcelona
Pàg. 26-32
En aquest article s’analitza l’impacte que la contaminació (tant de l’aire com l’acústica) derivada de la mobilitat té en a la salut de les persones. També s’hi proposen una sèrie de polítiques de mobilitat que es poden dur a terme per reduir aquest impacte negatiu. L’article es clou amb un apèndix que explica la utilitat de l’avaluació ambiental estratègica com a impulsora de la integració dels aspectes de salut ambiental als plans i programes a Catalunya.L’avaluació ambiental estratègica com a impulsora de la integració dels aspectes de salut ambiental als plans i programes a Catalunya
Autors:
- Irene Martín Montes. Servei de Plans i Programes, Subdirecció General d’Avaluació Ambiental (Direcció General Polítiques Ambientals i Medi Natural), Generalitat de Catalunya
Pàg. 32-33
La mobilitat elèctrica
Autors:
- Rossend Bosch. Direcció de serveis de mobilitat sostenible, AMB
- Carles Conill. Direcció de serveis de mobilitat sostenible, AMB
Pàg. 34-44
Després de definir ben bé què s’entén per mobilitat elèctrica, s’analitzen els canvis que la mobilitat elèctrica està provocant en els diferents agents del sector de l’automòbil, des de la producció dels vehicles fins al seu reciclatge. També es dóna notícia de la implantació del sistema d’electrolineres de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i es fan una sèrie de reflexions de cara al futur, amb exemples del què s’està fent a àrees metropolitanes capdavanteres, com la de París.Derecho a la ciudad, necesidades de movilidad: un nuevo enfoque para la evaluación de las políticas de transporte
Autors:
- Floridea di Ciommo. CambiaMO|changing MObility
Pàg. 46-56
En l’article es proposa una nova metodologia, l’índex d’inaccessibilitat, per avaluar les necessitats de transport de la població i guiar les polítiques per fer més just l’actual sistema de mobilitat. La metodologia s’aplica a dos estudis de cas: les necessitats de transport a 4 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet), amb dades de les enquestes de mobilitat realitzades per l’IERMB en aquests municipis; i les necessitats de transport de la població de l’Àrea Metropolitana de Madrid, amb dades de les targetes intel·ligents del transport públic de Madrid.Desarrollos urbanos y transporte público ferroviario. El caso en la región metropolitana de Madrid: TODs, TADs y TJDs
Autors:
- Patxi J. Lamíquiz. Universidad Politécnica de Madrid
- Julio Pozueta. Universidad Politécnica de Madrid
- Manuel Benito. Universidad Politécnica de Madrid
- Javier González. Universidad Politécnica de Madrid
Pàg. 58-76
Aquest article se centra en els models de ciutat que tracten d'afavorir una mobilitat més eficient, com són la planificació i el disseny urbà que afavoreixen el transport col·lectiu en plataforma reservada (metro, ferrocarril, BRT) i, de manera subsidiària, la mobilitat de vianants. S'analitza en el cas de l'aglomeració madrilenya l'aplicació del conegut concepte TOD, "Transit Oriented Development" (Desenvolupament Urbà Orientat al Transport Públic), diferenciant-lo d'altres més recents com els denominats TAD, "Transit Adjcent Development" (Desenvolupaments al costat del transport públic però que no tenen una planificació coordinada) o els TJD, "Transit Joint Development" (Desenvolupament conjunt urbà-infraestructura de transport).Les superilles per al disseny de noves ciutats i la renovació de les existents. El cas de Barcelona
Autors:
- Salvador Rueda Palenzuela. Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
Pàg. 78-93
En aquest article s’apunta l’emergència d’un nou paradigma de model urbà que és compacte en la seva morfologia, complex (mixt en usos i biodivers) en la seva organització, eficient metabòlicament i cohesionat socialment, un model basat en l’urbanisme Ecosistèmic. La base d’aquest nou model funcional de ciutat, d’aquest nou model urbanístic són les superilles. A l’article s’expliciten quins són/serien els avantatges de la implantació del sistema de superilles en una ciutat com Barcelona.El canvi modal en l’accés a la feina. un eix clau per a la reducció dels impactes de la mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona
Autors:
- Núria Pérez Sans. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Gemma Solé Massó. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 94-110
En aquest article es posa el focus a la mobilitat per feina a l’àrea metropolitana de Barcelona. S’expliquen les dinàmiques recents en relació al cicle econòmic i les dinàmiques d’ocupació del territori de les darreres dècades, i també, en base a les dades més recents i de més detall que es disposen, s’analitza la localització dels principals fluxos de mobilitat i els modes de transport utilitzats. A continuació, es fa una mirada als principals impactes socials i ambientals que genera per, en darrer terme, plantejar actuacions de canvi modal que caldria abordar en els propers anys. L’article es complementa amb dos apèndixs: un sobre la promoció i la gestió de la mobilitat a la feina amb mesures fiscals; i l’altre sobre l’accés al lloc de treball en la negociació col·lectiva.La promoció i la gestió de la mobilitat sostenible a la feina a través de mesures fiscals
Autors:
- Manel Ferri Tomàs. Oficina Tècnica de Canvi Climàtic, Diputació Barcelona
Pàg. 110-111
L’accés al lloc de treball en la negociació col·lectiva: és una variable que es té en compte? Reflexions al respecte
Autors:
- Albert Villalonga Ortiz. Institut Sindical d’Ambient i Salut, CCOO (ISTAS)
Pàg. 111-112
Estratègies de distribució de mercaderies per fomentar una mobilitat més sostenible
Autors:
- Miquel Estrada Romeu. Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya
- José Magín Campos Cacheda. Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya
Pàg. 114-128
L’objectiu d’aquest article és identificar si les mesures innovadores sobre la DUM (distribució urbana de mercaderies) que estan plantejant les diferents administracions són compatibles amb les relacions econòmiques entre els agents que hi intervenen, i identificar quin grau de millora del sistema actual poden aconseguir. S’analitzen les diferents famílies de mesures d’eco-innovació en la DUM, identificant els punts dèbils i les oportunitats. Finalment, s’analitzen a nivell de resultats dues de les mesures més prometedores, la consolidació de mercaderies i la distribució nocturna, però que plantegen uns reptes organitzatius i de gestió complexos.Conceptes clau i oportunitats de les vies de finançament del transport públic metropolità
Autors:
- Sergi Saurí. Centre d’Innovació del Transport (CENIT)
Pàg. 130-141
L’objectiu d’aquest article és avaluar la situació actual del finançament del transport públic en entorns urbans, amb l’estudi del cas particular de la regió metropolitana de Barcelona, desenvolupant les problemàtiques descrites i els mecanismes existents per afrontar-les, tot indicant els reptes i les tendències de futur en la mobilitat urbana i el seu finançament. També es dona un cop d’ull a la vessant institucional, el model de governança, com una peça essencial en l’arquitectura del finançament.Convivència entre les enquestes i els nous mètodes d’investigació de les pautes de mobilitat. Perspectiva històrica i oportunitats futures
Autors:
- Maite Pérez. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 142-151
Aquest article tracta, en primer lloc, la història de les metodologies tradicionals (enquestes de mobilitat i censos) realitzades a nivell català, estatal i europeu; per continuar amb una descripció bàsica dels nous mètodes que han sorgit per conèixer les pautes de mobilitat de les persones i quines aplicacions tenen. Finalment, es fa un balanç de les oportunitats i reptes que ambdues metodologies ofereixen de cara al futur, ja que estan obligades a conviure, si més no, en el curt termini.Mobilitat com a servei: l’eclosió de la transformació digital del transport
Autors:
- Carme Fàbregas i Casas. Autoritat del Transport Metropolità
- Manel Villalante i Llauradó. Barcelona Regional
Pàg. 152-163
En aquest article s’analitza l’impacte dels avenços tecnològics en el sector de la mobilitat i del transport. Es posa èmfasi en el valor dels sistemes d’informació aplicats al transport i les dades que es generen: el Big Data, amb potencial d’utilització tant per a la gestió, com per a l’avaluació. Es descriuen els principals avenços que s’entreveuen en els vehicles: el vehicle elèctric i el vehicle connectat; i també es fa ressò de les incipients plataformes de serveis integrats de transport, les MaaS. Finalment es proposa un nou model de governança, amb lideratge públic, que garanteixi que el sistema sigui cada cop més clar, eficient, cooperatiu, participatiu i transparent.
