Data publicació: DESEMBRE - 2018

Número monogràfic editat per Marc Martí-Costa de l’IERMB i Mariona Tomàs Fornés de la Universitat de Barcelona i realitzat per Marc Martí-Costa, Karsten Zimmermann, Patricia Feiertag, José María Feria Toribio, Oriol Estela Barnet, Mariona Tomàs Fornés, Paula Salinas, Maite Vilalta, Tomàs Font i Llovet, Jacob Cirera Val, Joan López Redondo, Hèctor Santcovsky, Jordi Bosch Meda, Carles Donat Muñoz, Sergio Porcel, Lara Navarro-Varas i Irene Cruz.

Els articles estan escrits en CATALÀ, en CASTELLÀ o en ANGLÈS. L’edició es complementa amb una traducció dels textos catalans i anglesos al CASTELLÀ.

ISSN: 1888-3621 (versió impresa)

ISSN: 2013-7958 (versió en línia)

ISBN: 978-84-92940-34-9

177 pàgines



PAPERS NÚM.61  [+info]


X PAPERS NÚM.61
Pàg. 1-177
Text complet del número 61

Introducció: Els reptes de la governança metropolitana de l’àrea de Barcelona  [+info]


X Introducció: Els reptes de la governança metropolitana de l’àrea de Barcelona
Pàg. 10-15
Autors:
  • Marc Martí-Costa. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Return of the metro-model? Governance and planning in metropolitan regions under change....  [+info]


X Return of the metro-model? Governance and planning in metropolitan regions under change. An international comparison of France, Italy and Germany
Pàg. 16-26
Autors:
  • Karsten Zimmermann. TU Dortmund, Faculty of Spatial Planning, European Planning Cultures
  • Patricia Feiertag. TU Dortmund, Faculty of Spatial Planning, European Planning Cultures

En molts estats europeus actualment s'està redefinint la governança de les regions metropolitanes a causa dels canvis en els estats de benestar i a una competència global cada vegada més gran. En alguns estats com França i Itàlia, però també a Alemanya, observem el sorgiment d'acords de governança i de polítiques de planificació específics per a aquest tipus de regions, en uns casos sorgits bottom-up i dependents dels contextos regionals, i altres vegades activats pels incentius i la legislació del govern central. Itàlia i França, per exemple, han adoptat recentment lleis nacionals que introdueixen noves formes institucionals per a les regions metropolitanes: Métropole i Città Metropolitana. En l'estat federal d'Alemanya, no existeix tal cosa, però hi ha hagut incentius a nivell nacional que porten a l'establiment d'onze Europäische Metropolregionen. Aquest article compara els desenvolupaments recents a França, Itàlia i Alemanya i busca respondre la pregunta de què i qui impulsa les reformes metropolitanes.

Los procesos metropolitanos en España. Intensificación estructural y nuevos desafíos  [+info]


X Los procesos metropolitanos en España. Intensificación estructural y nuevos desafíos
Pàg. 28-40
Autors:
  • José María Feria Toribio. Universidad Pablo de Olavide

L'article aborda una aproximació al sistema metropolità espanyol pel que fa a la seva definició, configuració i dinàmiques i perspectives actuals, orientada cap a la dimensió de la seva governança. Per a tal fi, el contingut analític es divideix en tres parts. Una, de caràcter metodològic, relativa a la delimitació del sistema i la seva comparació amb altres propostes recents. La segona, de base conceptual, aborda una categorització dels components del sistema metropolità des del punt de vista de la seva jerarquia, organització i estructura. La tercera, d'orientació empírica, resumeix algunes de les seves dinàmiques i processos recents, sobretot en els nivells superiors de la jerarquia. Aquesta base de coneixement serveix com a referent imprescindible per a una breu descripció dels antecedents i situació present de la governança metropolitana a Espanya, que permetin finalment concloure amb un seguit de reflexions sintètiques sobre els principals problemes i reptes que ha d'afrontar aquesta en un horitzó proper.

La planificació estratègica metropolitana a Barcelona: cap a una tercera generació de...  [+info]


X La planificació estratègica metropolitana a Barcelona: cap a una tercera generació de plans?
Pàg. 42-51
Autors:
  • Oriol Estela Barnet. Coordinador General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una associació sense afany de lucre que recull l’experiència de 30 anys de planificació estratègica urbana a la ciutat de Barcelona. L’instrument ‘pla estratègic’, que va resultar força exitós a l’hora d’impulsar el desenvolupament i la projecció internacional de la ciutat aprofitant l’organització dels JJOO de 1992, necessita en l’actualitat d’una important reforma que permeti la seva adaptació als reptes urbans del segle XXI, principalment la reducció de les desigualtats i la segregació urbana, el canvi climàtic i els desafiaments de la digitalització. La capacitat d’articular aliances, coordinar projectes i canalitzar les energies i la creativitat ciutadanes són la clau d’aquesta reforma, que es podria concretar en una nova generació de plans estratègics que tinguin el Dret a la Ciutat com a finalitat. En aquest context, es planteja l’elaboració del nou pla estratègic metropolità de Barcelona en l’horitzó 2030.

Els governs metropolitans d’elecció directa. Reflexions per a l’Àrea metropolitana de Barcelona  [+info]


X Els governs metropolitans d’elecció directa. Reflexions per a l’Àrea metropolitana de Barcelona
Pàg. 52-59
Autors:
  • Mariona Tomàs Fornés. Universitat de Barcelona

Aquest article analitza l’elecció directa a escala metropolitana, un tema poc estudiat en el marc de la governança metropolitana. En la primera part de l’article analitzem els pros i els contres de la representació directa a escala metropolitana. Tradicionalment, els arguments a favor de l’elecció directa de l’alcalde són la visibilitat del lideratge polític, la proximitat, la legitimitat i l’estabilitat. A escala metropolitana, a aquests elements cal afegir-hi la construcció d’una agenda metropolitana separada de la local. Alhora, però, una elecció directa pot afavorir la individualització del poder i més costos quan també s’escull a l’àmbit metropolità. L’anàlisi de la participació dels casos actuals a Europa d’elecció directa (Stuttgart, Londres, Hannover, Manchester i Liverpool) posa de manifest que aquesta és força discreta. A la segona part de l’article ens centrem en el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a partir d’una recerca sobre les percepcions de la ciutadania en relació als models de governança metropolitana i l’elecció directa de l’alcaldia metropolitana. L’estudi, que combina tècniques quantitatives i qualitatives, mostra un desconeixement de la institució metropolitana i un rebuig a una elecció directa a escala metropolitana.

El finançament de les àrees metropolitanes. Una especial referència al cas de...  [+info]


X El finançament de les àrees metropolitanes. Una especial referència al cas de l’AMB
Pàg. 60-71
Autors:
  • Paula Salinas. Universitat Autònoma de Barcelona i Barcelona GSE
  • Maite Vilalta. Universitat de Barcelona

Les grans ciutats i les àrees metropolitanes han de fer front a unes necessitats de despesa molt diferents a les de la resta de governs locals. En aquest estudi s’analitza, d’una banda, des d’un punt de vista teòric, com s’haurien d’organitzar i finançar les grans aglomeracions urbanes, i més concretament les àrees metropolitanes. D’altra banda, s’analitza el cas concret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, analitzant quines són les funcions que desenvolupa, i com es finança. L’anàlisi mostra com, en base a les prescripcions de la teoria, seria necessari replantejar el repartiment de competències entre els municipis i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i dur a terme una reforma del seu sistema de finançament, que permetés incrementar el seu volum de recursos i la seva autonomia fiscal.

Cap a un govern local metropolità: el potencial de la llei de...  [+info]


X Cap a un govern local metropolità: el potencial de la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Pàg. 72-78
Autors:
  • Tomàs Font i Llovet. Universitat de Barcelona

S’analitzen els ordenaments europeu (Carta europea de l’autonomia local), espanyol (Llei de Bases de règim local i la relativa jurisprudència constitucional) i català (Llei de l’Àrea metropolitana de Barcelona) pel que fa al reconeixement de l’autonomia, el règim de les competències i l’atribució de potestats i prerrogatives públiques a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En la seva virtut es caracteritza l’AMB com una veritable entitat de govern local habilitada per formular polítiques públiques d’ordenació de la vida econòmica i social del seu territori. S’analitzen, així mateix, les possibilitats legals de formular polítiques comunes amb els municipis metropolitans i de projecció exterior del territori metropolità. Finalment, s’invoca alguna experiència europea comparada per plantejar la conveniència del reconeixement constitucional de les institucions metropolitanes.

De les xarxes de subministrament i rebuig a les xarxes circulars. El...  [+info]


X De les xarxes de subministrament i rebuig a les xarxes circulars. El Pla Director Urbanístic de l’Àrea metropolitana de Barcelona
Pàg. 80-92
Autors:
  • Jacob Cirera Val. Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
  • Joan López Redondo. Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

L’Àrea Metropolitana de Barcelona està redactant en l’actualitat el Pla Director Urbanístic que, entre altres funcions, ha d’establir els elements estructurants de l’ordenació urbanística, classificar el sòl, establir mesures de protecció del sòl no urbanitzable o concretar i delimitar les reserves de sòl per a les infraestructures i els sistemes generals. En aquest sentit, les xarxes de serveis reben una especial atenció en aquest pla, no únicament per la seva importància estratègica en el funcionament de la metròpoli sinó també per la manera com són tractades. El present article parteix de la relació que han mantingut històricament les xarxes infraestructurals i la ciutat, per descriure les característiques de les actuals xarxes de serveis de l’àrea metropolitana de Barcelona i, a continuació, explicar els elements que defineixen el nou paradigma de la circularitat i les seves possibilitats d’aplicació en aquest àmbit territorial.

Governança econòmica metropolitana: perspectives de futur i paper de l’Agència de Desenvolupament...  [+info]


X Governança econòmica metropolitana: perspectives de futur i paper de l’Agència de Desenvolupament Econòmic
Pàg. 94-104
Autors:
  • Hèctor Santcovsky. Àrea Metropolitana de Barcelona

La realitat de les àrees metropolitanes s’ha transformat els darrers anys com a conseqüència de la transformació econòmica (en especial per l’efecte de la globalització i el canvi tecnològic) amb un important procés de creixement, però que ha generat noves desigualtats al territori. Per superar un model de creixement limitat i amb riscos d’exclusió, cal impulsar un nou model de governança que faci referència al combat de les desigualtats i que, al mateix temps, abordi el fet que el desenvolupament econòmic ha de ser inclusiu i sostenible; aquest nou model de governança ha de prendre una forma multi dimensional que suposi una intervenció global (territori, mobilitat, indústria, sostenibilitat, social, etc.), que afavoreixi la innovació tecnològica, tot assumint els nous reptes econòmics com la indústria 4.0, i que se sustenti en un ple consens entre els actors socials i els institucionals. I de manera específica cal que hi hagi programes concrets per a la reactivació econòmica del territori, concertats amb agents socials i econòmics, i que promoguin instruments d’implementació de polítiques públiques, com les Agències de Desenvolupament Metropolitanes, que siguin versàtils, dinàmiques i amb capacitat adaptativa a nous reptes.

La planificació de les polítiques d’habitatge a escala metropolitana: Barcelona en el...  [+info]


X La planificació de les polítiques d’habitatge a escala metropolitana: Barcelona en el context internacional
Pàg. 106-118
Autors:
  • Jordi Bosch Meda. Universitat Politècnica de Catalunya
  • Carles Donat Muñoz. Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona

Les dinàmiques residencials metropolitanes exigeixen que el problema de l’habitatge en aquests territoris s’abordi des d’aquesta mateixa escala a fi de donar resposta als greus problemes d’accessibilitat econòmica a l’habitatge existents, així com per corregir la manca d’habitatge assequible i els processos de segregació urbana que es generen. Per aconseguir-ho, cal disposar d’un model de governabilitat metropolitana que permeti articular l’acció en aquest camp de tots els nivells de govern implicats. L’estudi de l’activitat més recent de determinats governs metropolitans de Nord-amèrica, Europa i Oceania suggereix que en els darrers anys està tenint lloc un creixent reconeixement de la dimensió metropolitana en la planificació residencial. En aquest context, la planificació metropolitana de l’habitatge a la conurbació de Barcelona es troba encara en un procés de consolidació que podria avançar properament gràcies a tres factors: la recent creació de Metròpolis Habitatge, l’entrada en funcionament de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, i la redacció del Pla Director Urbanístic metropolità i del Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya.

Reduir les desigualtats a la ciutat real. La política de garantia de...  [+info]


X Reduir les desigualtats a la ciutat real. La política de garantia de rendes en clau metropolitana
Pàg. 120-132
Autors:
  • Sergio Porcel. Institut d’estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Lara Navarro-Varas. Institut d’estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Irene Cruz. Institut d’estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

El greu impacte social de la crisi econòmica i financera que es va iniciar l’any 2008 va desbordar el sistema de protecció social estatal i autonòmic, de manera que una part important de la gestió de la pobresa va recaure en els municipis, tot forçant-los a funcionar per la via dels ajuts d’urgència social com a darrera xarxa de protecció. En clau metropolitana, la heterogeneïtat en el disseny de les prestacions a cadascun dels municipis no va ajudar a reduir l’increment de la desigualtat, sinó més aviat el contrari. L’escenari actual, marcat per la reactivació econòmica, però també per la posada en marxa de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), obre una finestra d’oportunitat per reflexionar entorn a la millora de la protecció a la ‘ciutat real’. En aquest sentit, l’article presenta els resultats de simular estadísticament una prestació complementària a la RGC d’àmbit metropolità, tot considerant també el cost de vida diferencial arreu el territori.

PAPERS 61. Texto completo en castellano  [+info]


X PAPERS 61. Texto completo en castellano
Pàg. 133-174