Data publicació: GENER - 2014

Número monogràfic realitzat per Joan Trullén, Xavier Boneta, José Fariña, Xavier Matilla, José Maria Echarte, Guillermo Acero Caballero, Jon Aguirre Such, Jorge Arévalo Martín, Pilar Díaz Rodríguez, Iñaki Romero Fernández de Larrea, Gemma Fernàndez Miras, Marc Martí-Costa, Alfons Recio Raja, Miquel Pybus Oliveras, Albert Arias Sans, Pere Suau-Sánchez, Jordi Bonet, Manu Fernàndez, Maties Serracant, Pau Avellaneda, Marc Montlleó i Miquel Morell.

Els articles estan escrits en CATALÀ. L’edició es complementa amb una traducció dels textos al CASTELLÀ.

ISSN: 1888-3621 (versió impresa)
ISSN: 2013-7958 (versió en línia)
ISBN: 978-84-92940-15-8
141 pàgines



PAPERS NÚM. 57  [+info]


X PAPERS NÚM. 57 Text complet del número 57

Presentació  [+info]


X Presentació
Pàg. 8-9 (457 Kb.)

Joan Trullén: Director de Papers

Discursos emergents per a un nou urbanisme  [+info]


X Discursos emergents per a un nou urbanisme
Pàg. 13-16 (565 Kb.)

Xavier Boneta: Diputació de Barcelona

Ciutat Global versus ciutat local  [+info]


X Ciutat Global versus ciutat local
Pàg. 17-25 (1,2 Mb.)

José Fariña: Catedràtic d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPM

L’autor es planteja que els canvis que estan tenint lloc a la ciutat són produïts, principalment, per dos fenòmens: la percepció que s’està arribant als límits reals del planeta; i per la irrupció de les noves tecnologies aplicades a la informació i a la difusió que poden comportar la uniformització cultural i la manipulació a gran escala. Per afrontar aquests reptes s’ha de recuperar la proximitat cultural i ecològica i s’han de trobar noves formes de governança (molt més basades en la participació ciutadana) que permetin recuperar la confiança perduda en les institucions democràtiques. Per assolir aquests plantejaments els nous discursos que comencen a emergir en el pensament urbanístic hi tenen força a dir.

L'ensenyament de l'urbanisme com a procés generador de canvi  [+info]


X L'ensenyament de l'urbanisme com a procés generador de canvi
Pàg. 26-33 (1 Mb.)

Xavier Matilla Ayala: Arquitecte, professor del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori, ETSAV-UPC

Després d’analitzar la situació actual dels estudis d’urbanisme, l’autor enumera quins són els principals reptes que ha d’afrontar l’ensenyament d’aquesta disciplina i assenyala el camí cap a un nou model educatiu més centrat en la capacitat de reflexionar i d’aprendre de l’alumne que en el professor i en la doctrina que s’ha de transmetre.

Sobre l'ofici de l'urbanista: oblits, explotació i precarietat  [+info]


X Sobre l'ofici de l'urbanista: oblits, explotació i precarietat
Pàg. 34-39 (764 Kb.)

José María Echarte: Arquitecte, coeditor del blog n+1

L’autor aborda un tema central en la professió urbanística: la redacció de plans generals, i la problemàtica lligada a les licitacions (com el desgavell normatiu-administratiu afecta negativament la professió tot precaritzant-la). La proposta es aprofitar el període de crisi, en el qual les coses es poden prendre amb una certa calma “sense la necessitat imperiosa d’arribar primers a un document l’únic interès del qual era classificar més per cobrar més”, per recuperar la professió: recuperar els valors de la responsabilitat, de la capacitat d’autocrítica, del compromís social.

Un altre urbanisme és possible. La nova praxi urbana davant del canvi...  [+info]


X Un altre urbanisme és possible. La nova praxi urbana davant del canvi d'època
Pàg. 40-46 (1,2 Mb.)
  • Guillermo Acero Caballero: Paisaje Transversal, oficina de innovación urbana
  • Jon Aguirre Such: Paisaje Transversal, oficina de innovación urbana
  • Jorge Arévalo Martín: Paisaje Transversal, oficina de innovación urbana
  • Pilar Díaz Rodríguez: Paisaje Transversal, oficina de innovación urbana
  • Iñaki Romero Fernández de Larrea: Paisaje Transversal, oficina de innovación urbana
Aquest article passa revista a una munió d’iniciatives que estan sorgint en el camp de la urbanística i de l’arquitectura davant la percepció general de canvi d’època. Aquesta iniciatives parteixen del fet que l’urbanisme és política, i es basen en quatre principis: estratègia del “re” (reciclar, regenerar, rehabilitar, etc.), mediació i participació social, transdisciplinarietat i Beta permanent (disseny col·laboratiu).

Apunts per a una revisió del planejament urbanístic  [+info]


X Apunts per a una revisió del planejament urbanístic
Pàg. 47-54 (1,2Kb)

Gemma Fernández Miras: Arquitecta paisatgista. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya

Després de delimitar què significa el planejament urbanístic avui en dia (aconseguir espais amb qualitat de vida, conviure amb errors i despropòsits, acordar interessos privats i públics), i de constatar les mancances de la legislació (lleis homogènies per a territoris complexos, necessitat de simplificació administrativa), l’autora plateja una sèrie de reptes a què s’enfronta aquesta professió: aconseguir la implicació activa de la població per combatre la desconfiança i treballar amb il·lusió, amb confiança entre tots els agents implicats i amb encert per destriar el que cal conservar i el que cal canviar.

Entre l'excepcionalitat i la informalitat: apunts per a un urbanisme postbombolla  [+info]


X Entre l'excepcionalitat i la informalitat: apunts per a un urbanisme postbombolla
Pàg. 55-62 (880 Kb.)
  • Marc Martí-Costa: La Trama Urbana
  • Alfons Recio Raja: La Trama Urbana
  • Miquel Pybus Oliveras: La Trama Urbana
  • Albert Arias Sans: La Trama Urbana
  • Pere Suau-Sánchez: La Trama Urbana
Segons els autors l’esclat de la bombolla immobiliària ha tallat en sec la lògica de la plusvàlua que ha governat l’urbanisme fins ara. Aquest fet ha produït dos tipus de respostes que no solucionen pas els problemes derivats de la crisi: la resposta institucional basada en la promoció de megaprojectes (Eurovegas, BCNWorld, etc.), i l’urbanisme autogestionat (pràctiques urbanístiques de microtransformacions, de recuperació temporal d’espais, etc.). Les solucions que plantegen els autors passen per considerar l’urbanisme com a instrument polític, com a eina per al canvi social. Un urbanisme que ha de ser multidisciplinar i col·laboratiu i que gestioni (indivisiblement) tant l’urbanització i l’edificació del sòl, com els canvis del seu valor que la planificació genera.

La participació ciutadana en l'urbanisme: potencial i límits  [+info]


X La participació ciutadana en l'urbanisme: potencial i límits
Pàg. 63-70 (1,5 Mb.)

Jordi Bonet i Martí: Professor de Psicologia de la Pontifícia Universidad Católica de Valparaíso

Després de fer un repàs de l’evolució històrica dels processos de participació ciutadana en l’àmbit de la planificació urbanística i de fer una valoració de l’impacte que hi han tingut, l’autor planteja la necessitat d’obrir un debat sobre aquests processos, amb el benentès que aquest debat ha de ser, ell mateix, un procés participatiu.

La desil·lusió de les 'smart cities'. Està passant, però no en la...  [+info]


X La desil·lusió de les 'smart cities'. Està passant, però no en la manera en què ens ho van explicar
Pàg. 71-79 (1,5 Mb.)

Manu Fernández: Investigador i consultor en polítiques urbanes, autor del blog Ciudades a escala humana

Al voltant del concepte de smart city s’han creat unes enormes expectatives per a la gestió urbana que amb prou feines s’estan acomplint. En aquest article, l’autor s’encarrega de desmuntar una sèrie de mites sobre les smart cities que el discurs institucional predominant ha anat escampant (eficiència operativa, sostenibilitat, simplificació, neutralitat de les dades, despolitització, suficiència tecnològica). Per a l’autor, les smart cities només atenyeran el seu vertader sentit quan els ciutadans es facin seves les noves tecnologies, quan es reverteixin les estratègies imposades per les grans corporacions tecnològiques.

Nous (i vells) reptes en la mobilitat urbana  [+info]


X Nous (i vells) reptes en la mobilitat urbana
Pàg. 80-86 (1 Mb.)
  • Maties Serracant Camps: Geògraf i consultor en mobilitat i territori
  • Pau Avellaneda: Geògraf, professor associat a la UAB
Com afrontar els reptes que planteja la mobilitat urbana és una qüestió estretament relacionada amb la qualitat de vida dels ciutadans. En aquest sentit, els autors de l’article proposen un planejament urbanístic que tingui en compte, d’antuvi, les directives associades a la mobilitat sostenible, un planejament urbanístic que no s’associï a un tipus d’ocupació urbana de baixa densitat, a les grans infraestructures viàries i a l’ocupació il·limitada de l’espai públic urbà.

De l'urbanisme a l'equilibri global  [+info]


X De l'urbanisme a l'equilibri global
Pàg. 87-96 (1,2 Mb.)

Marc Montlleó: Biòleg, director de Projectes Ambientals de Barcelona Regional

Aquest article analitza la relació entre urbanisme i sostenibilitat. Es fa un repàs de la incidència que han tingut en el planejament urbanístic tant els principis establerts en les Agendes 21 a nivell global, com les Avaluacions Ambientals Estratègiques a nivell de Catalunya. L’autor arriba a la conclusió que aquestes directives no són suficients i que el que cal és integrar els aspectes ambientals en el planejament des de la base, tot treballant amb equips multidisciplinars.

Nous reptes econòmics i financers per a la planificació urbanística. De la...  [+info]


X Nous reptes econòmics i financers per a la planificació urbanística. De la plusvàlua generalitzada a l'urbanisme de gra menut que possibiliti la creació de valor
Pàg. 97-104 (645 Kb.)

Miquel Morell: Economista, PROMO Assessors Consultors, SAP

Aquest article reflecteix els canvis que l’esclat de la bombolla immobiliària i la consegüent crisi econòmica han propiciat en el planejament urbanístic. Canvis en l’òptica amb què s’ha d’entendre la viabilitat econòmica i financera de les operacions urbanístiques (la dràstica reducció de la plusvàlua fa que s’hagi de considerar el cost del capital com un factor clau); canvis en la importància que se li ha d’atorgar a la sostenibilitat econòmica dels projectes (qualsevol projecte hauria d’incorporar un pla de sostenibilitat econòmica); tot això mena a un canvi d’escala en el planejament urbanístic que ha de passar, segons l’autor, de centrar-se en la planificació de nous eixamples i grans àrees de creixement a centrar-se en la renovació urbana, en “l’urbanisme de gra menut”.

PAPERS 57. Texto completo en castellano  [+info]


X PAPERS 57. Texto completo en castellano