L’any 2018 es posa en marxa el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET). El LET és integrat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), institucions que volen contribuir a desenvolupar nous criteris i conceptes, cartografia i bases de dades, models i indicadors, per a l’anàlisi funcional del sistema metropolità des d’una perspectiva socioecològica, amb l’objecte d’incidir en les polítiques públiques i el planejament del territori.

Presentació

Introducció

Les àrees metropolitanes estan introduint en el seu planejament la noció fonamental que els espais oberts constitueixen una infraestructura verda proveïdora de tot un seguit de serveis ecosistèmics dels quals en depèn tant la qualitat de vida de la gent que habita l’espai construït, com la possibilitat de desenvolupar una economia més circular i sostenible que el model econòmic actual.

El procés de debat que s’ha dut a terme per concretar aquest nou enfocament de la interdependència entre l’espai construït i l’espai obert, també ha posat de manifest la necessitat de conèixer i avaluar les interaccions que es donen, o es podrien donar, entre els dos subsistemes. S’ha arribat a un clar consens que aquest repte requereix comptabilitzar els fluxos de matèria i energia que es mouen en ambdues direccions, i estudiar com aquest bescanvi sòcio-metabòlic configura unes determinades estructures d’usos del sòl que s’expressen en paisatges que han de proveir d’uns serveis ecosistèmics vitals per la xarxa de ciutats i que afecten el canvi global.

Per afrontar aquest repte, l’any 2018 es posa en marxa el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET).

Objectius

El LET es posa en marxa amb tres objectius fonamentals:

  • Completar i actualitzar les bases de dades i la informació cartogràfica sobre les variables biofísiques més significatives a la metròpoli de Barcelona, d’acord amb les administracions implicades, per a que puguin ser utilitzades en la planificació sostenible del territori.
  • Fer un seguiment de dimensions clau (eficiència metabòlica, conservació de la biodiversitat, funcionament del paisatge, serveis ecosistèmics, canvi global i cohesió social) i eines de planificació (infraestructures verdes, agricultura periurbana, etc.) del sistema metropolità.
  • Impulsar la recerca aplicada per generar coneixement sobre el sistema socioecològic metropolità i identificar elements crítics / estratègics pel planejament i la gestió del territori.

Estructura

El LET es constitueix a partir d’un acord institucional entre l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), sense perjudici de que es puguin afegir altres  entitats si les institucions esmentades així ho consideren. L’estructura és la següent:

  • Direcció i Execució dels treballs: IERMB (entitat que acull la seu) i CREAF.
  • Consell Administració: AMB (orientació dels treballs i la seva aplicació).
  • Consell Científic (experts en diferents camps de coneixement).

Model conceptual

Plantejament

El LET pretén aportar criteris i eines per a l’anàlisi del sistema metropolità, amb l’objecte d’incidir en polítiques públiques i el planejament territorial. Es considera, per tant, el territori com a sistema.

Des de l’àmbit de la ordenació territorial cada cop prenen més rellevància les metodologies que aporta l’ecologia del paisatge per tal d’identificar els patrons dels usos del sòl i els processos ecològics associats, així com la seva relació amb el manteniment de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics. Tanmateix, sovint manca incorporar la perspectiva de com l’activitat humana, més enllà de pertorbar els ecosistemes, permet l’existència de processos que poden ser beneficiosos des d’un punt de vista de sistema metropolità (proveïment d’aliments, generació de llocs de treball, reducció del risc d’incendis, reducció de la petjada energètica global, etc.).

En aquest sentit, el marc conceptual i metodològic de l’economia ecològica, i en especial l’enfoc del metabolisme social, permeten d’aproximar-nos a una visió complexa de les interaccions entre societat i naturalesa. La comptabilització de fluxos d’energia i matèria que es mouen de forma interna i externa als sistemes oberts, juntament amb altres avenços recents des de l’ecologia del paisatge, permeten una valoració multi-criterial de les contribucions dels espais oberts al conjunt del sistema metropolità i el disseny d’infraestructures verdes multifuncionals (figura 1).

Esquema conceptual

Esquema conceptual de la contribució dels espais oberts en el sistema socioecològic metropolità. A. Eficiència metabòlica; B. Conservació de la biodiversitat; C. Funcionament del paisatge; D. Canvi global; E. Serveis ecosistèmics (suport, regulació, provisió, cultural); F. Cohesió social. Es destaca la importància de la infraestructura verda per estructurar funcionalment la xarxa de ciutats.

 

Font: Elaboració pròpia a partir de Cardinale et al. 2012

Proposta metodològica

Metodologia

Partint de la conceptualització de la contribució dels espais oberts al sistema metropolità, el model es caracteritza per una sèrie d’indicadors que avaluen quantitativament aquests efectes. L’esquema d’indicadors és jeràrquic, existint un indicador principal –transversal en totes les aplicacions del model-, uns indicadors específics –per a cada cas d’estudi on s’apliquin-, i uns indicadors per aprofundir en la relació entre l’espai obert i l’espai construït. L’objecte d’aquest model desenvolupat pel LET és el de poder assessorar en les polítiques públiques i el planejament del territori, no tant sols a nivell local i de paisatge, sinó també a escala metropolitana i regional.

Per avaluar els indicadors emprem sobretot eines generades en el marc de l’economia ecològica i de l’ecologia del paisatge, així com la seva interacció. A la vegada, els indicadors proposats tenen la característica de que poden ser territorialitzats, fet que permet fer ús d’eines cartogràfiques a l’hora d’estimar i avaluar els processos sòcio-ecològics i encreuar-los amb altres variables d’interès. En relació als requeriments de dades per tal de poder aplicar el model, a nivell d’ecologia del paisatge es necessiten mapes de cobertes del sòl suficientment detallats. Per als estudis en economia ecològica, es requereixen estadístiques sobre els fluxos que mou el metabolisme social.

Esquema metodològic

Esquema metodològic multi-criteri per avaluar quantitativament la contribució multifuncional dels espais oberts en la qualitat de sistema socioecològic metropolità.

 

Dimensió Indicador principal Indicadors específics Indicador rural-urbà
Avaluació socio-ecològica integrada A. Eficiència metabòlica A1. Eficiència energètica A2. Energia reutilitzada Au1. Reutilització de residus urbans en l’agricultura
A3. Energia redistribuïda
B. Conservació de la biodiversitat B1. Integració energia-paisatge B2. Biodiversitat Bu1. Biodiversitat en els espais públics urbans
C. Funcionament del paisatge C1. Complexitat paisatgística C2. Heterogeneïtat paisatge Cu1. Connectivitat dels espais públics urbans
C3. Connectivitat ecològica
D. Canvi global D1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle D2. Petjada energètica global Du1. Petjada de la importació a la ciutat de productes agraris
E. Serveis ecosistèmics Suport E1A. Recirculació de nutrients E2A. Eficiència en l’ús de l’aigua Eu1A. Reutilització d’aigua depurada en espais oberts
Regulació E1B. Embornal de carboni E2B. Segrest de carboni Eu1B. Contribució dels parcs urbans en la qualitat de l’aire
Aprovisionament E1C. Producció agrícola E2C. Producció agrària total Eu1C. Sobirania alimentària a la metròpoli
Cultural E1D. Valor bio-cultural E2D. Ús potencial dels espais oberts Eu1D. Freqüentació urbana dels espais oberts
F. Cohesió social F1. Llocs de treball F2. Renda per explotació agrària Fu1. Desigualtat social en la cadena alimentària

Aplicació del model

Avaluació multi-criteri

El repte del model proposat és que aquest es pugui aplicar sobre contextos d’anàlisi i objectius diferents, a saber: en la diagnosi d’un territori concret, en l’anàlisi de transicions temporals, en la comparació entre territoris o bé en l’avaluació d’escenaris de planejament. Això vol dir que tot sovint disposarem d’escenaris o territoris diferents que s’hauran de poder comparar.

Per tal de poder avançar en la comparabilitat d’aquestes anàlisis, un cop es disposa de la informació multi-criteri que aporta el model amb el càlcul dels indicadors, es pot calcular un valor integrat de la contribució multifuncional dels espais oberts en el sistema metropolità. Es disposarà, per tant, d’un valor per a cadascuna de les sis dimensions proposades i d’un valor global.

Esquema d’aplicació

Esquema d’aplicació multi-criteri per avaluar de la contribució dels espais oberts en el funcionament del sistema socioecològic metropolità. A tall d’exemple, es compara la diferència entre dos escenaris problema.

Impactes del model

El LET preveu aconseguir els següents impactes en l’avaluació socioecològica de la metròpoli:

  • Reforçar els criteris i mètodes per al tractament del territori com a sistema socioecològic.
  • Completar les bases de dades i el coneixement sobre variables territorials significatives.
  • Elaborar un sistema de suport a la planificació i gestió de la metròpoli.
  • Col·laborar en el disseny de polítiques i governança metropolitana.
  • Facilitar la transferència d’informació ecològica i territorial a la ciutadania.

L’equip del LET el formen investigadors i tècnics de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), investigadors post-doctorals i pre-doctorals vinculats al LET, i investigadors associats procedents d’altres institucions que col·laboren en projectes específics. El LET compta amb un Consell Científic i un Consell Administració per assessorar en la recerca i garantir la seva aplicació.

Direcció

Joan Marull  

Director del Departament d’Ecologia i Territori de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Universitat Autònoma de Barcelona). El seu principal camp d’activitat és la planificació territorial i urbanística des d’una aproximació sistèmica. Actualment la seva recerca es centra en estudiar el metabolisme social, l’economia ecològica, l’ecologia del paisatge i l’eficiència territorial; així com l’aplicació de tecnologia satel·litària en l’anàlisi dels canvis en els usos del sòl. La seva proposta transdisciplinaria integra l’estudi dels processos socioecològics que tenen lloc en el territori, per a orientar investigació, gestió i polítiques a múltiples escales espacials i temporals.

 


Joan Pino  

Doctor en Biologia i Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica. Des de 2006 és pofessor d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1997 és investigador del CREAF. Compta amb més de 80 publicacions científiques, incloent articles en revistes SCI i en altres revistes, i capítols de llibres. La meva recerca que fa es centra en l’ecologia del paisatge, especialment en les relacions de l’estructura i la dinàmica del paisatge amb la riquesa i la composició de la biodiversitat, i en l’aplicació d’aquests resultats en la planificació territorial. També treballa en l’ecologia de les invasions biològiques, particularment en l’anàlisi de la capacitat invasora de les espècies i del risc d’invasió de territoris i hàbitats. En totes aquestes línies ha aplicat una perspectiva espacialment explícita que inclou la generació i anàlisi de cartografia en format digital. Coordina diverses bases de dades de biodiversitat i sèries de cartografia històrica del territori.

Investigadors post-doctorals

Yolanda Melero 

Doctora en biologia per la Universitat de Barcelona, i actualment investigadora postdoctoral al CREAF on estudia l’efecte dels ambients urbans en les dinàmiques metapoblacionales. L’increment previst de les zones urbanitzades provocarà un augment de les distàncies funcionals i la disminució de la connectivitat biològica entre les poblacions reduint així la seva supervivència. La seva recerca se centra en aquests efectes i en com els diferents graus de zones verdes a les àrees metropolitanes podrien millorar la persistència i la viabilitat de les poblacions. Anteriorment, va treballar en ecologia del comportament a la Universitat de Barcelona i en dinàmiques poblacionals a baixes densitats (compensació i efectes Allee) a la Universitat d’Aberdeen.


Roc Padró 

Enginyer Forestal i Doctor en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona i actualment tècnic en investigació per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Durant els darrers anys ha estat desenvolupant modelització sòcio-ecològica d’agro-ecosistemes, particularment en la creació d’escenaris prospectius amb programació no-lineal sota el marc de l’Economia Ecològica. La seva recerca s’ha centrat sobretot en l’àmbit de la relacions agràries entre societat-naturalesa i el metabolisme biofísic i de la informació d’aquesta interacció en perspectiva històrica. Anteriorment havia estat treballant sobretot en l’àmbit de l’edafologia i estudis de camp de caràcter agronòmic sobre taxonomia i caracterització de sòls i microfauna.

Investigadors pre-doctorals

Asef Darvishi

Ph.D condidate of Environmental Science at Shahid Beheshti Univercity (SBU) of IRAN, his main field of research is landscape and land use planning. He is interested to researches about land use landscape ecology, ecological economics, landscape change modelling as well as interested on energy efficiency and green economy. His experience are : Research assistant at SBU, co-worker in spatial planning project in Birjand province.Iran, co-worker in land use planning project in Qazvin province. Iran, co-worker in land use planning project in Gilan province.Iran.


Nofre Fullana


María José LaRota-Aguilera

Bióloga con maestria en geografia de la Universidad de Texas en Austin (EEUU). Actualmente desarrolla sus estudios doctorales sobre Ecología terrestre en el CREAF de la Universidad Autónoma de Barcelona. Sus intereses de investigación se enfocan en el estudio de la sostenibilidad de sistemas socio-ecológicos de la frontera agraria del valle del rio Cauca (Colombia), a traves de un analisis integrado que incorpora metodologías de la ecología del paisaje, la economía ecológica y la sociologia rural. Durante los ultimos años ha trabajado con diversas comunidades y procesos sociales rurales en el suroccidente colombiano, empleando los Sistemas de Información Geográficos-SIG para el fortalecimiento de procesos comunitarios de desarrollo rural y ordenamiento territorial en contextos multiculturales.


Marta Elena Montaño


Silvia Pili

Geographer and Ph.D condidate of Environmental and Landscape at Roma (Italy), her main interests concern land use changes, landscape ecology and the lost and fragmentation of open spaces due to the urban and infrastructural expansions. She works with GIS software in order to extract spatial statistics, landscape metrics and to carry out quantitative, qualitative and multitemporal analysis.


Maryam Yousefi

PhD candidate of Environmental Science, land use planning in Shahid Beheshti University (SBU). Currently, her research focuses is on the study of conceptualizing carrying capacity based on landscape ecology. Her experience are : Payam Noor University Lecture, research assistant at SBU, co-worker in spatial planning project in Birjand province.Iran, co-worker in land use planning project in Qazvin province. Iran, co-worker in land use planning project in Gilan province.Iran, part-time employee in international student office of SBU. She is now an active member of the Young Researchers Club. Her research interests are landscape ecology, land use planning, Geography Information System (GIS), Remote Sensing and Complex System- System Dynamics.

Investigadors associats

Claudio Cattaneo

Holds a PhD in environmental science is associate professor of ecological economics at UAB and director of the ICTA-UAB master in Political Ecology Degrowth and Environmental Justice. He is a member of Research and Degrowth and of the Can Masdeu eco-community, in the hills of Barcelona.
His research interests are related to social metabolism, agroecology, energy-landscape integrated analysis and analysis of the squatters movement. He his author of several papers in peer-reviewed journals, book chapters and editor of the book “The Squatters Movement in Europe, Pluto Press”. He has a 15 year teaching experience in ecological economics.


Andrea Montero

Doctora en Historia Económica por la Universitat de Barcelona. Profesora e investigadora en la Escuela de Historia y el Centro de Investigaciones Históricas de América Central, Universidad de Costa Rica. Durante los últimos años ha estado vinculada a proyectos de investigación en Historia Agraria y Ambiental. Su trabajo se ha centrado en el estudio de los sistemas agrarios cafetaleros, bananeros y ganaderos en Costa Rica desde la perspectiva histórica.

Tècnics

Francesc Coll

Llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005) i titulat del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica (2007) realitzat al Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT), a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en anàlisi espacial, elaboració de mapes, digitalització i fotointerpretació, manteniment de BD i BC, donant suport tècnic als diferents projectes de l’IERMB. Forma part de l’equip de l’IERMB des del 2007 i actualment és el responsable de l’àrea de cartografia.


Jordi Llobet

Enginyer Informàtic (2007) per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i titulat en el Màster en Sostenibilitat (2010) a la UPC. Entre el 2008 i 2010 ha estat amb una beca al Centre de Sostenibilitat (l’actual Institut de Sostenibilitat) de la UPC. Durant el curs 2010-11 ha estat realitzant pràctiques al Sustainability Research Insitute a la Universitat de Leeds i ha col•laborat com assessor informàtic i investigador a la empresa Organisational Sustainability. Actualment forma part de l’equip de l’IERMB.


Manel Pons

Màster en Estadística (UPC, 2012), Llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat (UB, 2006), Diplomat en Estadística (UB, 2002). Des del 2002 és investigador de l’IERMB i des del 2008 és professor associat a la Universitat de Barcelona dins de l’àrea d’economia aplicada del Dept. d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola. Especialista en les tècniques d’obtenció, qualitat, gestió i anàlisi de les dades i de la informació mitjançant tècniques multivariants.

Consell Científic

Carles Castells

Salvador Rueda

Enric Tello

Consell Administració

Antoni Farrero

Konstantinos Kourkoutas

El LET disposa de finançament estructural per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el que l’hi permet abordar projectes de recerca aplicada per encàrrec de l’administració i també optar a projectes de recerca competitius a nivell estatal i internacional.

Administració

CP18039 finançat per l’Àrea metropolitana de Barcelona (2018) “Model socioecològic dels espais oberts. Factors estratègics pel planejament del territori”.

CP17025 finançat per l’Àrea metropolitana de Barcelona (2017) “Transició socioecològica de l’agricultura metropolitana de Barcelona”.

Competitius

HAR2015-69620-C2-1-P finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (2016 al 2018). “¿Sistemas agrarios sustentables? Una interpretación histórica de la agricultura en España desde la perspectiva biofísica”.

SSHRC-CRSH_895-2011-1020 finançat pel Social Sciences and Humanities Research Council of Canada (2012 al 2018). “Sustainable farm systems: long-term socio-ecological metabolism in western agriculture”.

El LET elabora informes tècnics per encàrrec de l’administració i publica articles científics producte de la seva recerca.

Informes del laboratori

Articles relacionats

Cattaneo, C.; Marull, J.; Tello, E. 2018. “Landscape Agroecology. The Dysfunctionalities of Industrial Agriculture and the Loss of the Circular Bioeconomy in the Barcelona Region, 1956–2009”. Sustainability. https://doi.org/10.3390/su10124722

Marull, J.; Tello, E.; Bagaria, G.; et al. 2018. “Exploring the links between social metabolism and biodiversity distribution across landscape gradients: a regional-scale contribution to the land-sharing versus land-sparing debate”. Science of the Total Environment. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2017.11.196

Marull, J.; Cunfer, G.; Sylvester, K.; et al. 2018. “A landscape ecology assessment of land-use change on the Great Plains-Denver (CO, USA) metropolitan edge”. Regional Environmental Change. https://doi.org/10.1007/s10113-018-1284-z

Schwarza, N.; Moretti, M.; Bugalho, M.N., et al. 2017. “Understanding biodiversity-ecosystem service relationships in urban areas: A comprehensive literature review”. Ecosistem Services. https://doi.org/10.1016/j.ecoser.2017.08.014

Marull, J.; Font, C. 2017. “The Energy–Landscape Integrated Analysis (ELIA) of Agroecosystems”. In: Fraňková E.; Haas W.; Singh S. (eds) “Socio-Metabolic Perspectives on the Sustainability of Local Food Systems”. Human-Environment Interactions. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-69236-4_4

Marull, J.; Delgadillo, O.; Cattaneo, C.; et al. 2017. “Socioecological transition in the Cauca river valley, Colombia (1943–2010): towards an energy–landscape integrated analysis”. Regional Environmental Change. https://doi.org/10.1007/s1011

Marco, I., Padró, R., Cattaneo c., et al. 2017. “From Vineyards to Feedlots : A Fund-Flow Scanning of Sociometabolic Transitions in the Vallès County (Catalonia) 1860-1956-1999.” Regional Environmental Change. Regional Environmental Change, 1–13. https://doi.org/10.1007/s10113-017-1172-y

Padró, R.; Marco, R.; Cattaneo, C.; et al. 2017. “Does Your Landscape Mirror What You Eat? Long-Term Socio-Metabolic Analysis of a Local Food System in the Vallès County (Spain, 1860-1956-2000).” In: Fraňková E.; Haas W.; Singh S. (eds) “Socio-Metabolic Perspectives on the Sustainability of Local Food Systems”. Human-Environment Interactions. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-69236-4_4

Melero, Y.; Stefanescu, C.; Pino, J. 2016. “General declines in Mediterranean butterflies over the last two decades are modulated by species traits”. Biological conservation. https://doi.org/10.1016/j.biocon.2016.07.029

Cervera, T.; Pino, J.; Marull, J.; et al. 2016. Understanding the long-term dynamics of forest transition: From deforestation to afforestation in a Mediterranean landscape (Catalonia, 1868–2005)”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2016.10.006

Marull, J.; Font, C.; Padró, R.; et al. 2016. “Energy-Landscape Integrated Analysis: A proposal for measuring complexity in internal agroecosystem processes (Barcelona Metropolitan Region, 1860-2000)”. Ecological Indicators. https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2016.01.015

Dupras, J.; Marull, J.; Parcerisas, L.; et al. 2016. “The impacts of urban sprawl on ecological connectivity in the Montreal Metropolitan Region”. Environmental Science and Policy. https://doi.org/10.1016/j.envsci.2016.01.005

Marull, J.; Font, C.; Tello, E.; et al. 2016. “Towards an Energy–Landscape Integrated Analysis? Exploring the links between socio-metabolic disturbance and landscape ecology performance (Mallorca Island, Spain, 1956-2011)”. Landscape Ecology. https://doi.org/10.1007/s1098

Tello, E.; Galán, E.; Sacristán, V.; et al. 2016. “Opening the Black Box of Energy Throughputs in Agroecosystems: A Decomposition Analysis of Final EROI into Its Internal and External Returns (the Vallès County, Catalonia C. 1860 and 1999).” Ecological Economics 121. Elsevier B.V.: 160–74. https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2015.11.012

Marull, J.; Tello, E.; Fullana, N.; et al. 2015. “Long-term bio-cultural heritage: exploring the intermediate disturbance hypothesis in agro-ecological landscapes (Mallorca, c. 1850–2012)”. Biodiversity and Conservation. https://doi.org/10.1007/s10531-015-0955-z

Gurrutxaga, M.; Marull, J.; Domene, E.; et al. 2015. “Assessing the Integration of Landscape Connectivity into Comprehensive Spatial Planning in Spain”. Landscape Research. https://doi.org/10.1080/01426397.2015.1031096

Marull, J., Otero, I., Stefanescu, C. et al. 2015. “Exploring the links between forest transition and landscape changes in the Mediterranean. Does forest recovery really lead to better landscape quality?”. Agroforestry Systems. https://doi.org/10.1007/s10457-015-9808-8

Otero, I; Marull, J.; Tello, E.; et al. 2015. “Land abandonment, landscape, and biodiversity: questioning the restorative character of the forest transition in the Mediterranean”. Ecology and Society. http://www.jstor.org/stable/26270180

Marull, J.; Font, C.; Boix, R. 2015. “Modelling urban networks at mega-regional scale: Are increasingly complex urban systems sustainable?”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2014.10.014

Smaniotto, C.; Norton, C.; Domene, E.; Hoyer, J.; Marull, J.; Salminen, O. 2015. “Water as an Element of Urban Design: Drawing Lessons from Four European Case Studies”. In: Leal Filho, W.; Sümer, V. (eds) “Sustainable Water Use and Management. Green Energy and Technology. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-12394-3_2

Marull, J.; Tello, E.; Wilcox, P.T.; et al. 2014. “Recovering the landscape history behind a Mediterranean edge environment (The Congost Valley, Catalonia, 1854–2005): The importance of agroforestry systems in biological conservation”. Applied Geography. https://doi.org/10.1016/j.apgeog.2014.06.030

Marull, J.; Galletto, V.; Domene, E.; et al. 2013. “Emerging megaregions: A new spatial scale to explore urban sustainability”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2013.04.008

Pino, J.; Marull, J. 2012. “Ecological networks: Are they enough for connectivity conservation? A case study in the Barcelona Metropolitan Region (NE Spain)”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2011.11.004

Parcerisas, Ll.; Marull, J.; Pino, J.; et al. 2012. “Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (El Maresme County, 1850–2005)”. Environmental Science and Policy. https://doi.org/10.1016/j.envsci.2012.08.002

Marull, J.; Pino, J.; Tello, E.; et al. J. 2010. “Social Metabolism, Landscape Change and Land Use Planning. A case study in the Barcelona Metropolitan Region”. Land Use Policy. https://doi.org/j.landusepol.2009.07.004

Marull, J.; Pino, J.; Tello, E. 2008. “The Loss of Territorial Efficiency: An Ecological Analysis of Land-Use Changes in Western Mediterranean Agriculture (Vallès County, Catalonia, 1853-2004)”. Global Environment. https://doi.org/10.3197/ge.2008.010205

Marull, J.; Pino, J.; Mallarach. J.M. 2007. “A land suitability index for strategic environmental assessment in metropolitan areas”. Landscape and Urban Planning. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2006.11.005

Mallarach. J.M.; Marull, J. 2006. “Impact assessment of ecological connectivity at the regional level: recent developments in the Barcelona Metropolitan Area”. Impact Assessment and Project Appraisal. https://doi.org/10.3152/147154606781765228

Marull, J.; Mallarach. J.M. 2005. “A GIS methodology for assessing ecological connectivity: application to the Barcelona Metropolitan Area”. Landscape and Urban Planning. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2004.03.007

Es descriuen els indicadors proposats per a cadascuna de les dimensions del model socioecològic dels espais oberts, segons l’esquema conceptual i metodològic del LET. Premeu el nom de l’indicador que sigui del vostre interès per a una descripció detallada del mateix. Els indicadors que no tenen enllaç però estan subratllats, són indicadors que estan en procés d’elaboració, els que tenen l’indicador en vermell us podeu descarregar la metodologia.

A. Eficiència metabòlica

L’indicador principal emprat és l’eficiència energètica, en termes de quantitat de producte obtingut per unitat energètica de pertorbació externa realitzada (EFEROI; indicador A1). Aquestes dades resulten del balanç metabòlic. En aquesta dimensió també considerem rellevant l’estudi dels patrons de fluxos metabòlics a nivell territorial, des del punt de vista de les interaccions energètiques entre els diferents subsistemes, que proveeixen els béns fons (biodiversitat, fertilitat del sòl, ramaderia). Així, proposem utilitzar com a indicadors secundaris l’energia reutilitzada (E; A2) i l’energia redistribuïda (I; A3), que es calculen a partir de la circularitat de fluxos energètics. Com a indicador de la relació entre els sistemes rural i urbà es proposa l’indicador de percentatge de reutilització de residus urbans en l’agricultura (Au1).

B. Conservació de la biodiversitat

En base a estudis recents que relacionen dades d’ecologia del paisatge, de metabolisme social i de biodiversitat observada, l’indicador ELIA és un bon predictor de la riquesa d’espècies a l’àmbit metropolità. Aquest indicador principal d’integració energia-paisatge (B1) combina dades del balanç energètic (E, I) amb els patrons i processos del paisatge (Le, explicat a l’apartat C). En el cas de que es disposi d’informació sobre determinades espècies bioindicadores o taxons, també es poden emprar com indicadors de biodiversitat (B2). Com a indicador de la interacció rur-urbana es proposa considerar la biodiversitat en espais públics urbans –com ara parcs i platges (Bu1).

C. Funcionament del paisatge

Pel què fa als patrons i processos del paisatge proposem com a indicador principal la complexitat paisatgística (Le; C1) que dóna compte de la interacció entre els dos indicadors secundaris que també es proposen analitzar: l’índex d’heterogeneïtat del paisatge (H; C2), i l’índex de connectivitat ecològica (ICE; C3). Aquest darrer, en tant que avalua com els patrons del paisatge afecten els processos de connectivitat, requereix una sèrie de mesures d’afectació de les barreres antropogèniques. Ambdós indicadors es determinen a partir dels mapes de cobertes. Es proposa mesurar la connectivitat dels espais públics urbans, per avaluar la seva capacitat per acollir biodiversitat (Cu1).

D. Canvi global

En termes de canvi climàtic es proposa com a indicador principal el càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH, indicador D1). Per a aquest indicador resulta fonamental el balanç metabòlic doncs permet definir quines són les emissions derivades de les importacions d’inputs externs i tenir en compte no només el què succeeix als espais agraris sinó quin és l’impacte que això té en territoris externs. A nivell d’indicador secundari (D2) es pot calcular petjada ecològica global, en termes de cost territorial. En interacció amb el metabolisme urbà, aquest indicador té el potencial de permetre identificar canvis en el metabolisme global en base a les petjada de la importació a la ciutat de productes agraris (Du1).

E. Serveis Ecosistèmics

La gran quantitat i rellevància dels serveis ecosistèmics en la provisió de béns i serveis útils per a la societat i la seva regulació, justifiquen que dins d’aquest àmbit considerem un nombre major de sub-dimensions així com d’indicadors. Diferenciem així quatre tipologies principals de serveis ecosistèmics: de suport, de regulació, d’aprovisionament, i culturals.

En relació als serveis ecosistèmics de suport, proposem un indicador que avalua la recirculació de nutrients (E1A), que calcula la quantitat de fluxos de nutrients que tenen procedència interna en relació als que són externs, fet que facilita la identificació del grau d’integració entre els diferents elements que conformen l’agro-ecosistema. Aquests serveis ecosistèmics es poden complementar amb l’eficiència en l’ús de l’aigua (E2A), donada la rellevància del metabolisme hídric en entorns com el mediterrani. Es proposa calcular la reutilització d’aigua depurada en espais oberts (Eu1A).

Pel què fa a serveis ecosistèmics de regulació, introduïm el embornal de carboni (E1B) com a indicador principal que dóna compte dels efectes de mitigació del canvi climàtic. A partir del balanç metabòlic, i fent ús d’informacions tant de l’IPCC com de bases de dades locals complementàries, podem calcular la variació de carboni en l’estoc, en termes de quantitat de CO2 emès o captat per unitat de superfície, mitjançant un indicador secundari de segrest de carboni (E2B). Es proposa calcular la contribució dels parcs urbans en la qualitat de l’aire (Eu1B).

Com a serveis ecosistèmics de provisió, en base al balanç metabòlic es pot obtenir una estimació de la producció agrícola (E1C), així com la producció agrària total (E2C), calculats en termes de matèria seca per unitat de superfície. L’existència d’aquest indicador secundari permet considerar la contribució de productes no alimentaris que també és rellevant en termes d’aprovisionament. Es proposa l’indicador rural-urbà de proporció de producte de proximitat, com una mesura de la sobirania alimentària a la metròpoli (Eu1C).

Finalment, en relació als serveis ecosistèmics culturals, utilitzem l’indicador principal de valor bio-cultural del paisatge (E1D), i l’indicador secundari d’ús potencial dels espais oberts (E2D). Com indicador rural-urbà utilitzem la freqüentació urbana dels espais oberts (Eu1D).

F. Cohesió social

La darrera dimensió que es considera com a contribució dels espais oberts en el sistema metropolità fa referència als aspectes socials. Es pretén incorporar la visió de com aquests espais contribueixen no només a nivell socioecològic sinó també socioeconòmic. En l’indicador principal considerem les aportacions en termes de llocs de treball (F1). El càlcul es pot realitzar a partir de les necessitats de treballadors per cultiu i unitat ramadera. Per altra banda, més enllà de la generació de treball, és important que aquest permeti benestar a la població, és per això que es proposa com indicador secundari la renda per unitat d’explotació agrària (F2). Finalment, es considera l’indicador de desigualtat social en la cadena alimentària (Fu1).

Es presenten els primers resultats de l’aplicació dels indicadors del model socioecològic dels espais oberts desenvolupat pel LET a l’àrea metropolitanes de Barcelona. Es marquen en verd els indicadors actualment disponibles, en taronja els indicadors dels que només es disposa d’una aproximació, i en vermell els indicadors dels que encara no es disposa de dades. Premeu el nom de l’indicador que sigui del vostre interès per a veure els resultats a l’àmbit metropolità.

A. Eficiència metabòlica

A1. Eficiència energètica
A2. Energia reutilitzada
A3. Energia redistribuïda
Au1. Reutilització de residus urbans

B. Conservació de la biodiversitat

B1. Integració energia-paisatge
B2. Biodiversitat
Bu1. Biodiversitat en espais públics urbans

C. Funcionament del paisatge

C1. Complexitat paisatgística
C2. Heterogeneïtat del paisatge
C3. Connectivitat ecològica
Cu1 Connectivitat dels espais públics urbans

D. Canvi global

D1. Emissions d’efecte hivernacle
D2. Petjada ecològica global
Du1. Petjada de la importació a la ciutat de productes agraris

E. Serveis ecosistèmics

Suport
E1A. Recirculació de nutrients
E2A. Eficiència en l’ús de l’aigua
Eu1A. Reutilització d’aigua depurada en espais oberts
Regulació
E1B. Embornal de carboni
E2B. Segrest de carboni
Eu1B. Contribució dels parcs urbans en la qualitat de l’aire
Provisió
E1C. Producció d’aliments
E2C. Producció agrària total
Eu1C. Sobirania alimentària a la metròpoli
Culturals
E1D. Valor bio-cultural del paisatge
E2D. Ús potencial dels espais oberts
Eu1D. Freqüentació urbana dels espais oberts

F. Cohesió social

F1. Llocs de treball associats als espais oberts
F2. Renda per unitat d’explotació agrícola
Fu1. Desigualtat social en la cadena alimentària

Aquests apartat està en procés d’elaboració

Un dels objectius fonamentals del LET és impulsar el debat i la recerca aplicada per tal de millorar el coneixement sobre el sistema socioecològic metropolità de Barcelona i, per extensió, d’altres metròpolis del món, i identificar-ne els elements crítics i estratègics pel planejament i la gestió del territori. Per això el LET participa en cursos de postgrau, acull tesis doctorals i realitza comunicacions a nivell local i conferències a nivell internacional (es relacionen les més significatives). Finalment, però molt important, es posa en marxa un “laboratori d’idees” composat pels Seminaris del LET i els Tallers del LET, que s’anunciaran regularment en aquesta plana i en els que tothom que hi estigui interessat està convidat a participar-hi (envieu un correu si voleu rebre informació actualitzada: letbcn@uab.cat).

Cursos

Màster Metròpoli en Estudis Urbans i Metropolitans (https://iermb.uab.cat/ca/mastermetropoli/)

Doctorat

Possibilitats de realitzar el doctorat al LET (letbcn@uab.cat)

Seminaris

Els Seminaris del LET són públics i tenen l’objectiu de posar en comú nous conceptes i mètodes per avançar cap a una anàlisi integrada el sistema socioecològic metropolità. Estan adreçats a estudiants predoctorals, postdoctorals i investigadors en general. Consisteixen en 20-30 minuts de presentació i 30-40 minuts de discussió, amb l’objecte de fomentar el debat d’idees. Cada ponent presenta prèviament un resum de 250-300 paraules (amb annexos, si calen). L’idioma de la presentació és preferiblement (però no només) en anglès. Els seminaris es relacionem amb el mòdul “El Sistema Metropolità: Ecologia i Territori” del Màster Metròpoli de la UAB. Es pot seguir presencialment o per Skype. Cal confirmació d’assistència (letbcn@uab.cat).

Tallers

Conferències

  • Simposio de la Sociedad Latinoamericana y Caribeña de Historia Ambiental 2018 (Liberia, Costa Rica, 16-20/07/2018). Montero, A., Marull, J. “Agro-ecosistemas cafetaleros, funcionamiento ecológico del paisaje y biodiversidad”.
  • European Landscape Ecology Congress 2017 (Ghent, Belgium, 12-15/09/2017). Marull, J. “The Energy–Landscape Integrated Analysis of agroecosystems”.
  • Open Science Meeting of the Global Land Project 2016 (Beijing, China 23-27/10/2016). Marull, J. “Long-term Energy-Landscape Integrated Analysis: application to the Barcelona Metropolitan Region (1850-2010) at different spatial scales”.
  • World Economic History Congress 2015 (Kyoto, Japan, 3-7/08/2015). Tello, E.; Marull, J.; Font, C.; Fullana, N.; Domene, E. “An Intermediate Disturbance-Complexity model of agricultural and forest mosaics”.
  • World Congress of Environmental History 2014 (Guimaraes, Portugal, 09-12/07/2014). Font, C.; Marull, J.; Tello, E.; Galan, E. “Landscape Patterns and Energy Use: A Proposal for Measuring Complexity in Internal Agro-Ecosystem Processes”.
  • European Conference UNESCO-SCBD Joint Programme on Biological and Cultural Diversity 2014 (Florence, Italy, 08-11/04/2014). Marull, J.; Tello, E.; Fullana, N.; Font, C.; Domene, E. “Exploring the ‘intermediate disturbance hypothesis’: Could cultural landscapes increase environmental resilience?”.
  • Regional Studies Association International Conference 2013 (Los Angeles, USA, 16-18/12/2013). Marull, J.; Domene, E.; Font, C.; Galletto, V. “Megaregions: a new unit of analysis to explore urban sustainability”.
  • Open Landscapes – Ecology, Management and Nature Conservation 2013 (Hildesheim, Germany, 29/09-03/10/2013). Marull, J. “Looking backwards into a Mediterranean edge environment: The importance of cultural landscapes in biological conservation”.
  • Conference on Sustainability and Human Development 2013 (London, United Kingdom, 03-04/07/2013). Domene, E.; Marull, J. “Exploring sustainability in Euro-Mediterranean megaregions. A methodological proposal for a new scale of urban planning”.
  • European Urban Research Association Conference 2012 (Vienna, Austria, 20-22/09/2012). Marull, J.; Galletto, V.; Domene, E. “Megaregions: a new unit of analysis to explore urban sustainability”.
  • International Regions Benchmarking Consortium Conference 2011 (Vancouver, Canada, 20-22/09/2011). Marull, J. “Improving European mega-regions towards sustainability”.

Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de Bellaterra

Plaça del Coneixement, edifici MRA, planta 2

08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

tel.: 93 586 88 80

fax: 93 581 44 33

e-mail: letbcn@uab.cat

Versió Beta, en desenvolupament (desembre 2018)