L’any 2018 es posa en marxa el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET). El LET és un projecte que vol contribuir a desenvolupar nous criteris i conceptes, cartografia i bases de dades, models i indicadors, per a l’anàlisi funcional del sistema metropolità des d’una perspectiva socioecològica, amb l’objecte d’incidir en les polítiques públiques i el planejament del territori.

Presentació

Introducció

Les àrees metropolitanes estan introduint en el seu planejament la noció fonamental que els espais oberts constitueixen una infraestructura verda proveïdora de tot un seguit de serveis ecosistèmics dels quals en depèn tant la qualitat de vida de la gent que habita l’espai construït, com la possibilitat de desenvolupar una economia més circular i sostenible que el model econòmic actual.

El procés de debat que s’ha dut a terme per concretar aquest nou enfocament de la interdependència entre l’espai construït i l’espai obert, també ha posat de manifest la necessitat de conèixer i avaluar les interaccions que es donen, o es podrien donar, entre els dos subsistemes. S’ha arribat a un clar consens que aquest repte requereix comptabilitzar els fluxos de matèria i energia que es mouen en ambdues direccions, i estudiar com aquest bescanvi sòcio-metabòlic configura unes determinades estructures d’usos del sòl que s’expressen en paisatges que han de proveir d’uns serveis ecosistèmics vitals per la xarxa de ciutats i que afecten el canvi global.

Per afrontar aquest repte, l’any 2018 es posa en marxa el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET).

Objectius

El LET es posa en marxa amb tres objectius fonamentals:

  • Completar i actualitzar les bases de dades i la informació cartogràfica sobre les variables biofísiques més significatives a la metròpoli de Barcelona, d’acord amb les administracions implicades, per a que puguin ser utilitzades en la planificació sostenible del territori.
  • Fer un seguiment de dimensions clau (eficiència metabòlica, conservació de la biodiversitat, funcionament del paisatge, serveis ecosistèmics, canvi global i cohesió social) i eines de planificació (infraestructures verdes, agricultura periurbana, etc.) del sistema metropolità.
  • Impulsar la recerca aplicada per generar coneixement sobre el sistema socioecològic metropolità i identificar elements crítics / estratègics pel planejament i la gestió del territori.

Estructura

El LET es constitueix per mitjà del contracte programa entre l’AMB i l’IERMB en el capítol corresponent a l’Àrea d’Ecologia i Territori, els seus estudis es desenvolupen a través d’un acord de col.laboració entre l’IERMB i el CREAF. En el marc del LET, l’IERMB i el CREAF poden desenvolupar altres projectes de recerca col.laborativa amb fonts de finançament específiques. El Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori compta amb un Consell Assessor format per experts en diferents camps de coneixement.

Model conceptual

Plantejament

El LET pretén aportar criteris i eines per a l’anàlisi del sistema metropolità, amb l’objecte d’incidir en polítiques públiques i el planejament territorial. Es considera, per tant, el territori com a sistema.

Des de l’àmbit de la ordenació territorial cada cop prenen més rellevància les metodologies que aporta l’ecologia del paisatge per tal d’identificar els patrons dels usos del sòl i els processos ecològics associats, així com la seva relació amb el manteniment de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics. Tanmateix, sovint manca incorporar la perspectiva de com l’activitat humana, més enllà de pertorbar els ecosistemes, permet l’existència de processos que poden ser beneficiosos des d’un punt de vista de sistema metropolità (proveïment d’aliments, generació de llocs de treball, reducció del risc d’incendis, reducció de la petjada energètica global, etc.).

En aquest sentit, el marc conceptual i metodològic de l’economia ecològica, i en especial l’enfoc del metabolisme social, permeten d’aproximar-nos a una visió complexa de les interaccions entre societat i naturalesa. La comptabilització de fluxos d’energia i matèria que es mouen de forma interna i externa als sistemes oberts, juntament amb altres avenços recents des de l’ecologia del paisatge, permeten una valoració multi-criterial de les contribucions dels espais oberts al conjunt del sistema metropolità i el disseny d’infraestructures verdes multifuncionals (figura 1).

Esquema conceptual

Esquema conceptual de la contribució dels espais oberts en el sistema socioecològic metropolità. A. Eficiència metabòlica; B. Conservació de la biodiversitat; C. Funcionament del paisatge; D. Canvi global; E. Serveis ecosistèmics (suport, regulació, provisió, cultural); F. Cohesió social. Es destaca la importància de la infraestructura verda per estructurar funcionalment la xarxa de ciutats.

 

Font: Elaboració pròpia a partir de Cardinale et al. 2012

Proposta metodològica

Metodologia

Partint de la conceptualització de la contribució dels espais oberts al sistema metropolità, el model es caracteritza per una sèrie d’indicadors que avaluen quantitativament aquests efectes. L’esquema d’indicadors és jeràrquic, existint un indicador principal –transversal en totes les aplicacions del model-, uns indicadors específics –per a cada cas d’estudi on s’apliquin-, i uns indicadors per aprofundir en la relació entre l’espai obert i l’espai construït. L’objecte d’aquest model desenvolupat pel LET és el de poder assessorar en les polítiques públiques i el planejament del territori, no tant sols a nivell local i de paisatge, sinó també a escala metropolitana i regional.

Per avaluar els indicadors emprem sobretot eines generades en el marc de l’economia ecològica i de l’ecologia del paisatge, així com la seva interacció. A la vegada, els indicadors proposats tenen la característica de que poden ser territorialitzats, fet que permet fer ús d’eines cartogràfiques a l’hora d’estimar i avaluar els processos sòcio-ecològics i encreuar-los amb altres variables d’interès. En relació als requeriments de dades per tal de poder aplicar el model, a nivell d’ecologia del paisatge es necessiten mapes de cobertes del sòl suficientment detallats. Per als estudis en economia ecològica, es requereixen estadístiques sobre els fluxos que mou el metabolisme social.

Esquema metodològic

Esquema metodològic multi-criteri per avaluar quantitativament la contribució multifuncional dels espais oberts en la qualitat de sistema socioecològic metropolità.

Aplicació del model

Avaluació multi-criteri

El repte del model proposat és que aquest es pugui aplicar sobre contextos d’anàlisi i objectius diferents, a saber: en la diagnosi d’un territori concret, en l’anàlisi de transicions temporals, en la comparació entre territoris o bé en l’avaluació d’escenaris de planejament. Això vol dir que tot sovint disposarem d’escenaris o territoris diferents que s’hauran de poder comparar.

Per tal de poder avançar en la comparabilitat d’aquestes anàlisis, un cop es disposa de la informació que aporta el model amb el càlcul dels indicadors, es poden visualitzar els resultats del model amb perspectiva multicriteri, el què permet prendre decisions de forma informada i contribueix al procés de deliberació necessari sobre la rellevància de cadascuna de les dimensions en la contribució dels espais oberts al conjunt del sistema metropolità.

 

Impactes del model

El LET preveu aconseguir els següents impactes en l’avaluació socioecològica de la metròpoli:

  • Reforçar els criteris i mètodes per al tractament del territori com a sistema socioecològic.
  • Completar les bases de dades i el coneixement sobre variables territorials significatives.
  • Elaborar un sistema de suport a la planificació i gestió de la metròpoli.
  • Col·laborar en el disseny de polítiques i governança metropolitana.
  • Facilitar la transferència d’informació ecològica i territorial a la ciutadania.

L’equip del LET el formen investigadors i tècnics de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), investigadors post-doctorals i pre-doctorals vinculats al LET, i investigadors associats procedents d’altres institucions que col·laboren en projectes específics.

Direcció

Joan Marull  

Director del Departament d’Ecologia i Territori de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Universitat Autònoma de Barcelona). El seu principal camp d’activitat és la planificació territorial i urbanística des d’una aproximació sistèmica. Actualment la seva recerca es centra en estudiar el metabolisme social, l’economia ecològica, l’ecologia del paisatge i l’eficiència territorial; així com l’aplicació de tecnologia satel·litària en l’anàlisi dels canvis en els usos del sòl. La seva proposta transdisciplinaria integra l’estudi dels processos socioecològics que tenen lloc en el territori, per a orientar investigació, gestió i polítiques a múltiples escales espacials i temporals.

 


Joan Pino  

Doctor en Biologia i Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica. Des de 2006 és professor d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1997 és investigador del CREAF. Compta amb més de 80 publicacions científiques, incloent articles en revistes d’impacte internacional, altres revistes i capítols de llibres. La meva recerca que fa es centra en l’ecologia del paisatge, especialment en les relacions de l’estructura i la dinàmica del paisatge amb la riquesa i la composició de la biodiversitat, i en l’aplicació d’aquests resultats en la planificació territorial. També treballa en l’ecologia de les invasions biològiques, particularment en l’anàlisi de la capacitat invasora de les espècies i del risc d’invasió de territoris i hàbitats. En totes aquestes línies ha aplicat una perspectiva espacialment explícita que inclou la generació i anàlisi de cartografia en format digital. Coordina diverses bases de dades de biodiversitat i sèries de cartografia històrica del territori.

Investigadors post-doctorals

Yolanda Melero 

Doctora en biologia per la Universitat de Barcelona, i actualment investigadora postdoctoral al CREAF on estudia l’efecte dels ambients urbans en les dinàmiques metapoblacionales. L’increment previst de les zones urbanitzades provocarà un augment de les distàncies funcionals i la disminució de la connectivitat biològica entre les poblacions reduint així la seva supervivència. La seva recerca se centra en aquests efectes i en com diferents quantitats i configuracions de zones verdes a les àrees metropolitanes podrien millorar la persistència i la viabilitat de les poblacions. Anteriorment, va treballar en ecologia del comportament a la Universitat de Barcelona i en dinàmiques poblacionals a baixes densitats (compensació i efectes Allee) a la Universitat d’Aberdeen.


Roc Padró 

Enginyer Forestal i Doctor en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona i actualment tècnic en investigació per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Durant els darrers anys ha estat desenvolupant modelització sòcio-ecològica d’agro-ecosistemes, particularment en la creació d’escenaris prospectius amb programació no-lineal sota el marc de l’Economia Ecològica. La seva recerca s’ha centrat sobretot en l’àmbit de la relacions agràries entre societat-naturalesa i el metabolisme biofísic i de la informació d’aquesta interacció en perspectiva històrica. Anteriorment havia estat treballant en l’àmbit de l’edafologia i estudis de camp de caràcter agronòmic sobre taxonomia i caracterització de sòls i microfauna.


Tarik Serrano

Doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment tècnic en investigació per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Els seus temes de investigació s’han centrat en el desenvolupament de mètodes de anàlisi dins la aproximació Anàlisi Multi-Escala Integrat del Metabolisme de les Societats i Ecosistemes (MuSIASEM). Específicament, Tarik es va dedicar a l’anàlisi del Nexe Aigua-Energia-Aliments, sobretot aplicat a sistemes rurals, i incorporant eines de Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS). Tarik ha tingut l’oportunitat de treballar en estudis aplicats a països com la Índia, Laos, Guatemala, EUA, Equador i diversos països europeus.

Investigadors pre-doctorals

Asef Darvishi

Estudiant pre-doctoral de Ciències Ambientals de la Universitat de Shahid Beheshti (SBU) d’Iran. El seu camp d’investigació principal és la planificació del paisatge i dels usos del sòl. Està interessat en les investigacions sobre ecologia dels usos del sòl, economia ecològica o models de canvi de paisatge, així com de l’eficiència energètica i l’economia verda. Anteriorment ha estat assistent d’investigació a la SBU, col·laborador en el projecte de planificació territorial de la província de Birjand (Iran), col·laborador en el projecte de planificació dels usos del sòl en la província de Qasvin (Iran) i treballador pel projecte de planificació dels usos del sòl a la província de Gilan (Iran).


María José LaRota-Aguilera

Biòloga i màster en Geografia de la Universitat de Texas a Austin (EUA). Actualment està desenvolupant els seus estudis doctorals sobre Ecologia terrestre al CREAF de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos d’investigació s’enfoquen a l’estudi de la sostenibilitat de sistemes sòcio-ecològics a la frontera agrària de la vall del riu Cauca (Colòmbia), a través d’una anàlisi integrada que incorpora metodologies d’ecologia del paisatge, l’economia ecològica i la sociologia rural. Durant els darrers anys ha treballat amb diverses comunitats i processos socials rurals en el sud-occident colombià, utilitzant Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) pel reforçament de processos comunitaris de desenvolupament rural i ordenament territorial en contextos multiculturals.


Marta Elena Montaño

Enginyera Civil amb màster en Geografia de la Universitat Pedagògica i Tecnològica de Tunja – Colòmbia. Actualment desenvolupa els seus estudis doctorals sobre Etnobiologia i Estudis bioculturals a la Universitat del Cauca. Els seus interessos d’investigació s’enfoquen en l’estudi de la sostenibilitat territorial en el territori indígena del resguardo Indígena de Puracé (Colombia), a través d’una anàlisi integrada que incorpora metodologies per l’anàlisi de les relacions bioculturals vinculant conceptes de la filosofia andina, l’etnobiologia i l’ecologia dels paisatges. Compta amb una experiència de 20 anys amb comunitats indígenes i més de 8 anys amb comunitats camperoles i afro, que ha dedicat a generar processos ambientals i productius que contribueixin a la construcció de territoris interculturals, per la pervivència i el buen vivir de les comunitats.


Silvia Pili

Geògrafa i estudiant de doctorat en Medi Ambient i Paisatge a Roma (Itàlia). Els seus interessos principals es centren en els canvis en els usos del sòl, l’ecologia del paisatge i la pèrdua i fragmentació d’espais oberts degut a les expansions urbanes i d’infraestructura. Treballa amb GIS per extreure estadístiques espacials, mètriques del paisatge i realitzar anàlisis quantitatius, qualitatius i multitemporals.


Maryam Yousefi

Estudiant de doctorat en Ciències Ambientals i Planificació dels Usos del Sòl a la Universitat de Shahid Beheshti (SBU). Actualment la seva investigació es centra en l’estudi de la conceptualització de la capacitat de càrrega basada en l’ecologia del paisatge. Anteriorment ha treballat com a Lectora per la Universitat de Payam Noor (Iran), com a assistent d’investigació a la SBU, col·laboradora en projectes de planificació territorial a la província de Birjand (Iran), col·laboradora en projectes de planificació dels usos del sòl a la província de Gilan (Iran). És membre actiu del Club de Joves Investigadors. Els seus interessos d’investigació giren entorn de l’ecologia del paisatge, la planificació dels usos del sòl, els sistemes d’informació geogràfica (GIS), la detecció remota i la dinàmica complexa de sistemes.

Investigadors associats

Claudio Cattaneo

Doctor en Ciències Ambientals. Professor associat d’economia ecològica a la UAB i director del màster ICTA-UAB en Decreixement, Ecologia Política i Justícia Ambiental. És membre de Research and Degrowth i de l’Eco-comunitat de Can Masdeu, situada als turons de Barcelona. Els seus interessos científics estan relacionats amb el metabolisme social, l’agroecologia, l’anàlisi integrada energia-paisatge i l’anàlisi del moviment okupa. És autor de diversos articles en revistes indexades, capítols de llibres i editor del llibre “The Squatters Movement in Europe, Pluto Press”. Té més de 15 anys d’experiència com a docent en economia ecològica.


Andrea Montero

Doctora en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona. Professora i investigadora a l’Escola d’Història i el Centre d’Investigacions Històriques d’Amèrica Central, Universitat de Costa Rica. Durant els darrers anys ha estat vinculada a projectes d’investigació en Història Agrària i Ambiental. El seu treball s’ha centrat en l’estudi dels sistemes agraris cafeters, bananers i ramaders de Costa Rica des d’una perspectiva històrica.

Tècnics

Francesc Coll

Llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005) i titulat del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica (2007) realitzat al Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT), a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en anàlisi espacial, elaboració de mapes, digitalització i fotointerpretació, manteniment de bases de dades i bases cartogràfiques, donant suport tècnic als diferents projectes de l’IERMB. Forma part de l’equip de l’IERMB des del 2007 i actualment és el responsable de l’àrea de cartografia.


Javier Gordillo

Geògraf per la Universitat de València (2014) i Màster en SIG i Teledetecció per la Universitat Autònoma de Barcelona (2015). Vaig començar la meua trajectòria col·laborant amb la xarxa VVSIG de la Fundació MATRIX en l’elaboració d’un mètode semiautomàtic per generar mapes geomorfològics a partir d’un Índex de Posició Topogràfica. També he participat en diversos projectes de cartografia col·laborativa en entorns lliures com OpenStreetmap. Des de finals de 2015 m’he encarregat del manteniment de bases de dades, digitalització i elaboració de cartografia per a diferents projectes dins del CREAF com a tècnic especialitzat en SIG i bases de dades espacials. A partir de 2017 el meu enfoc s’ha situat en el treball de cartografia centrada en l’àmbit de la planificació territorial: he treballat en la quantificació i cartografia de la biodiversitat, les funcions i serveis ecosistèmics a nivell de tota Catalunya i he participat en l’actualització i refinament del Índex de Connectivitat Terrestre (ICT) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el marc del Pla Director Urbanístic.


Jordi Llobet

Enginyer Informàtic (2007) per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i titulat en el Màster en Sostenibilitat (2010) a la UPC. Entre el 2008 i 2010 ha estat amb una beca al Centre de Sostenibilitat (l’actual Institut de Sostenibilitat) de la UPC. Durant el curs 2010-11 ha estat realitzant pràctiques al Sustainability Research Insitute a la Universitat de Leeds i ha col•laborat com assessor informàtic i investigador a la empresa Organisational Sustainability. Actualment forma part de l’equip de l’IERMB.


Manel Pons

Màster en Estadística (UPC, 2012), Llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat (UB, 2006), Diplomat en Estadística (UB, 2002). Des del 2002 és investigador de l’IERMB i des del 2008 és professor associat a la Universitat de Barcelona dins de l’àrea d’economia aplicada del Dept. d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola. Especialista en les tècniques d’obtenció, qualitat, gestió i anàlisi de les dades i de la informació mitjançant tècniques multivariants.

Consell Assessor

Carles Castell

Doctor en Biologia, Màster en Gestió Ambiental en el Món Rural i Màster en Funció Directiva. Va ser investigador a la UAB i al CREAF sobre ecosistemes mediterranis. A la Diputació de Barcelona ha desenvolupat programes de recerca, anàlisi, planificació, gestió i seguiment en espais naturals protegits. Va ser Cap de l’Oficina de Planificació Territorial i actualment és el Responsable de col·laboració externa. Ha publicat llibres i articles científics i divulgatius i col·labora en cursos de postgrau. Va presidir EUROPARC-Espanya fins el 2017. En l’actualitat és Coordinador del Programa de Treball d’aquesta organització i membre del grup de treball europeu sobre Salut i Espais Naturals.


Konstantinos Kourkoutas

Actualment el coordinador de la CORE (Comunitat Orientada a Reptes Estratègics) sobre Ciutats Intel·ligents i Sostenibles, una comunitat de recerca multidisciplinària de més de 30 grups, centres i instituts de recerca de l’esfera UAB, administrada a través de la Unitat de Desenvolupament Estratègic de la Investigació del Rectorat. També s’ocupa d’iniciatives que impulsen esquemes d’innovació oberta urbana, promoció d’esquemes de quàdruple hèlix en el territori i la co-creació i participació ciutadana. A més oordina preguntes relacionades amb Living Labs i el Campus Living Lab de la UAB. Té un doctorat del Departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya, on va treballar en múltiples programes d’investigació nacionals i europeus sobre desenvolupament urbà i regional sostenible, un màster en Arquitectura per la UPC també, i un BS en Enginyeria Civil de la Universitat de Washington a St Louis, EE. UU.


Salvador Rueda

Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona des de la seva fundació l’any 2000. Llicenciat en Biologia i Psicologia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Enginyeria Ambiental pel Ministeri d’Indústria, Energia, Universitats i Recerca i diplomat en Gestió Energètica per la Universitat Politècnica de Barcelona. Expert en planificació territorial i urbana i investigador i divulgador del medi ambient urbà. Ha contribuït tant des de l’àmbit de l’administració com el científic en l’enfoc ecològic de l’urbanisme proposant eines com les superilles. Així mateix, ha desenvolupat treballs de planificació en la planificació estratègica i ordenació del territori, el verd urbà, la mobilitat o el metabolisme urbà (energia, aigua, contaminació atmosfèrica, soroll i residus) entre d’altres.


Enric Tello 

Doctor en Geografia i Història, catedràtic del Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Universitat de Barcelona (UB). Dirigeix ​​a la UB un equip interdisciplinari d’investigació sobre Sistemes Agraris Sostenibles (SFS) coordinat amb el Laboratori d’Història dels Agroecosistemes de la UPO a Sevilla. De 2012 a 2018 tots dos equips han format part del projecte internacional SFS juntament amb l’Institut d’Ecologia Social de Viena a Europa i diverses universitats de Canadà, Estats Units, Colòmbia i Cuba. El projecte SFS ha desenvolupat nous models per avaluar des d’una perspectiva bioeconòmica circular el grau de dependència d’inputs externs dels agro-ecosistemes, el perfil dels cicles d’energia i nutrients que mouen al territori, el tipus de paisatges bioculturals als que donen lloc, així com la seva capacitat per acollir biodiversitat i proporcionar serveis ecosistèmics de tota mena a la societat.

El LET disposa de finançament estructural per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el que l’hi permet abordar estudis de recerca aplicada per encàrrec de l’administració i també optar a projectes de recerca competitius a nivell estatal i internacional. El LET col·labora en diferents xarxes de recerca. Podeu veure la participació d’investigadors del LET en diversos casos d’estudi a nivell local i arreu del món.

Projectes de recerca

Internacionals

CLEARINGHOUSE “Collaborative Learning in Research, Information-sharing and Governance on How Urban forest-based solutions support Sino-European urban futures”. Cofinançat per la Comissió Europea (H2020) i Xina (2019-2022)

PHUSICOS “According to nature- solutions to reduce risks in mountain landscapes”. Finançat per la Comissió Europea, 776681 H2020-SC5-2016-2017 (2018-2022).

SPONFOREST “Unraveling the potential of SPONtaneous FORest ESTablishment for improving ecosystem functions and services in dynamic landscapes”. Finançat per la Comissió Europea, PCIN-2016-174 BIODIVERSA 3 (2017-2019).

“Sustainable farm systems: long-term socio-ecological metabolism in western agriculture”. Finançat pel Social Sciences and Humanities Research Council of Canada, SSHRC-CRSH_895-2011-1020 (2012-2018).

MAGIC “Moving Towards Adaptive Governance in Complexity: Informing Nexus Security”. Finançat per la Comissió Europea, 689669 H2020 WATER-2b-2015 (2016-2018).

GroundTruth 2.0 “Environmental knowledge discovering of human sensed data”. Finançat per la Comissió Europea, 689744 H2020 SC5-17-2015 (2016-2018).

“Study on job creation in a post-growth economy”. Finançat per la Comissió Europea, European Parliament Greens/EFA (2015-2016).

“Analisi integrat de les polítiques de desenvolupament rural pel Canvi de la Matriu Productiva”. Finançat per la Secretaría de Educación Superior, Ciencia, Tecnología e Innovación de Equador (2015-2016).

“Application of MUSIASEM approach to three cases in the agrifood sector”. Finançat per la Organicació de Aliments y Agricultura de les Nacions Unides GCP/GLO/445/GER(GIZ) (2013).

SMILE “Synergies in Multi-scale Inter-Linkages of Eco-social systems”, Finançat per la Comissió Europea, #217213 EU-FP7 (2008-2012).

DECOIN “Development and comparison of sustainability indicators”. Finançat per la Comissió Europea, #044428 EU-FP6 (2006-2009).

COCONUT “Understanding effects of land use changes on ecosystems to halt loss of biodiversity due to habitat destruction, fragmentation and degradation”. Finançat per la Comissió Europea, 044346 EU-FP6 (2006-2008).

BIOPRESS “Linking pan-European landcover change to pressures on biodiversity”. Finançat per la Comissió Europea, EVK2-2002-00590 EU-FP5 (2003-2006).

“Environmental restoration of the final stretch of the River Besos”. Finançat per la Comissió Europea, European Regional Development Fund, ERDF-2000ES16CPE061 (1997-2000).

Nacionals

“Agroecological history for designin sustainable landscapes. Case studies from the Mediterranean world”. Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, RTI2018-093970-B-C32 (2019-2021)

uBMS “Observatorio ciudadano de la biodiversidad de mariposas en la ciudad”. Finançat per la Fundación Biodiversidad, Ministerio para la Transición Ecológica (2018).

“¿Sistemas agrarios sustentables? Una interpretación histórica de la agricultura en España desde la perspectiva biofísica”. Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, HAR2015-69620-C2-1-P (2016-2018).

FORASSEMBLY “Vertebrate-dispersed woody species assembly in new Iberian forests: effects of species niches, landscape structure and dispersers behaviour”. Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, CGL2015-70558-P (2016-2018).

“Sistemas agrarios sostenibles y transiciones en el metabolismo social: desigualdad y cambio institucional en España”. Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, HAR2012-38920 (2013-2015).

NOVFORESTS “Implications of climate, landscape and biological interactions in the formation of novel Iberian forests”. Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, CGL2012-33398 (2012-2015).

“Diagnóstico y diseño metodológico para la integración multidisciplinar de la conectividad ecológica en la planificación territorial y urbanística”. Finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, CSO2011-23653 (2012-2013).

MONTES “Spanish woodlands and global change: threats and opportunities”CSD2008-00040. Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (2009-2013).

“Historia ambiental de los paisajes agrarios del mediterráneo: orígenes, fuerzas económicas motoras, agentes sociales rectores e impactos ecológicos de la transformación del territorio”. Finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, HAR2009-13748 (2010-2012).

“Caracterización y efectos de la contaminación química sobre la vegetación del frente litoral de Barcelona”. Finançat per la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología, CICYT-970112 (1997-2001).

Estudis per l'administració

“Criteris i mètodes per a una proposta d’ordenació urbanística dels espais oberts integrada al Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2019).

“Biodiversitat a la xarxa de parcs i platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El cas de les papallones diürnes”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2019).

“Creació i desplegament del Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2018-2019).

“Model socioecològic dels espais oberts. Factors estratègics pel planejament del territori”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2018-2019).

“Model econòmic-ecològic de les xarxes de ciutats. Aplicació a l’àmbit metropolità”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2018-2019).

“Anàlisi del paper dels solars urbans en la millora de la connectivitat de les poblacions de papallones de Barcelona”. Finançat per l’Ajuntament de Barcelona (2018).

“Estudi de la funcionalitat ecològica i la biodiversitat de l’AMB en el marc del DIE del PDU”. Finançat per Barcelona regional (2018).

“Transició socioecològica de l’agricultura metropolitana: Factors estratègics pel planejament del territori”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2017).

“New Models and Indices of Urban Network Sustainable Progress”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2017).

“Obtenció de mapes de cobertes del sòl i d’hàbitats CORINE i anàlisi dels canvis per a la conca del Besòs, dins l’Avaluació de l’estat de Qualitat dels Sistemes Fluvials de la Conca del Besòs (1997-2017)”. Finançat pel Consorci Besòs-Tordera (2017).

“Mapa de cobertes del sòl de 2015 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2017).

“Modelització de la dinàmica de poblacions de papallones als jardins de Barcelona”. Finançat per l’Ajuntament de Barcelona (2017).

“Agricultura urbana i periurbana a l’àmbit metropolità de Barcelona: beneficis econòmics, socials i ambientals”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2016).

“El funcionament del metabolisme urbà metropolità: Indicadors d’eficiència territorial”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2016).

“Identificació dels Espais Intersticials i de Marge (EIM) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Finançat per Barcelona Regional i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2016).

“El territori com a sistema: Implicacions per a un model de desenvolupament sostenible”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2016).

“El funcionament del metabolisme urbà metropolità: Indicadors d’eficiència territorial”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2015).

“El paper de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el sistema europeu de ciutats: La megaregió Barcelona-Lió”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2015).

“Realització del Mapa de Cobertes del Sòl de 1956 de Catalunya (MCS56_CAT): Estudi general i pilot a l’ENP de les Muntanyes de Prades”. Finançat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya (2014-2015).

“Desenvolupament i anàlisi d’indicadors dels serveis ecosistèmics de la província de Barcelona en el marc del SITxell”. Finançat per la Diputació de Barcelona (2014).

“Serveis ecosistèmics de la infraestructura verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: primera diagnosi”. Finançat per Barcelona Regional i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2014).

“Factors estratègics de la megaregió Barcelona-Lió en el context europeu”. Finançat per l’Ajuntament de Barcelona (2014).

“Land Use Change and Landscape Functionality in the Great Montreal Area”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Montreal, Canadà (2013-2014).

“Reflexió Estratègica Metropolitana. Documents sectorials”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2013-2014).

“Sistema d’Indicadors de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2013).

“Anàlisi dels canvis en la connectivitat ecològica de la província de Barcelona en el marc del SITxell”. Finançat per la Diputació de Barcelona (2013).

“Anàlisi de les pressions actuals sobre la biodiversitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de llurs tendències futures”. Finançat per Barcelona Regional (2013).

“Indicadors econòmics, ambientals i socials per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Adaptació a l’Estratègia Europa 2020”. Finançat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (2013). ISBN: 978-84-9850-485-9.

“Elaboració d’un model matemàtic que permeti cartografiar els canvis històrics dels usos del sòl a Mallorca (1850-2005). Anàlisi de dinàmiques socio-ecològiques”. Finançat per la Universitat de Barcelona (2013).

“Diagnosi de l’estat de conservació de la biodiversitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Finançat per Barcelona Regional (2012).

“Land use changes, landscape ecology and their driving forces. A case study in Olzinelles Valley (Catalonia)”. Finançat per la Universitat de Barcelona (2012).

“Great Plains Landscape Ecology Pilot Project”. University of Saskatchewan, Canadà (2012).

“Factors territorials de competitivitat de Santa Coloma de Gramenet: de La Sagrera al Besòs”. Finançat per l’Ajuntament de Santa Coloma (2012).

“Anàlisi de la connectivitat ecològica d’Andalusia”. Finançat per la Junta de Andalucía (2011).

“Implicacions territorials del Bid Rend Model a la Província de Barcelona”. Finançat per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011).

“Cartografia i anàlisi del canvi en les cobertes del sòl del Parc Natural de Collserola entre 1956 i 2005”. Finançat pel Consorci del Parc Natural de Collserola (2011).

“Pla Territorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya”. Finançat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya (2010).

“Applicazione degli indicatori di paesaggio per il Piano di Indirizzo Territoriale della Toscana”. Finançat per la Regione Toscana, Italia (2009).

“Aplicació dels índexs climàtics de la vinya a Catalunya”. Finançat per la Universitat de Barcelona (2009).

“Anàlisi de l’expansió al medi natural de les plantes ornamentals més plantades als jardins de Barcelona”. Finançat per l’Ajuntament de Barcelona (2009).

“El tractament del territori com a sistema. Metabolisme social, transformació del paisatge i ordenació del territori”. Indicadors del paisatge. Reptes i perspectives. Finançat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya (2009). ISBN: 978-84-613-1327-3.

“Sviluppo degli aspetti metodologici ed applicativi legati alla sperimentazione e diffusione di alcuni modelli per la vatutazione di idoneità ambientale e di biodiversità potenziale a supporto delle attività di pianificazione sostenible del territorio periurbano e alla deframmentazione degli habitat”. Finançat per Agencia Regionale per la Protezione Ambientale, Piemonte, Italia (2008).

“La Matriu Territorial. Criteris ecològics i mètodes paramètrics per al tractament del territori com a sistema, la seva planificació i avaluació ambiental estratègiques”. Barcelona Regional (2008). https://doi.org/10.13140/2.1.3345.4404.

“Obtención do Índice de Conectividade Ecolóxica (ICE) de Galicia mediante metodoloxías paramétricas”. Finançat per la Consellería de Medio Ambiente e Desenvolvemento Sostible, Dirección Xeneral de Conservación de Natureza, Xunta de Galicia (2008).

“Realització del Mapa de Cobertes del Sòl de 1956 de la Província de Barcelona i anàlisi dels canvis recents”. Finançat per la Diputació de Barcelona (2007).

“Propostes per a garantir la connectivitat ecològica en l’àmbit de Montcada i Reixac. Modelització de la connectivitat ecològica”. Consorci Parc Natural de Collserola, Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional (2005).

“Aproximació paramètrica al mosaic territorial de la regió metropolitana de Barcelona. Aplicació en el planejament territorial i l’avaluació ambiental estratègica”. Finançat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana i la Ponència Tècnica del Pla Territorial Metropolità, Generalitat de Catalunya (2005).

“Indicadors per a la valoració del Patrimoni Natural de Catalunya”. Barcelona Regional (2002-2005).

“Anàlisi de la fragmentació dels boscos i les infraestructures a la Plana del Vallès”. Finançat per la Fundació Abertis (2005).

“L’Índex de Vulnerabilitat de la matriu Territorial: Desenvolupament conceptual i cartogràfic per a Catalunya”. Departament de Política Territorial i Obres Publiques i Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2004).

“Metodologies paramètriques per a l’avaluació ambiental estratègica del planejament territorial”. Departament de Política Territorial i Obres Publiques i Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2004).

“El territorio como sistema. Conceptos y herramientas de ordenación”. Finançat per la Diputació de Barcelona (2003). ISBN: 84-774-962-X.

“Proposta de traçat de la línia d’alta velocitat al Vallès Oriental (Montmeló-Montornès-La Roca). Finançat pel Consorci Comarcal del Vallès Oriental (2002).

“Mapa d’usos del sòl de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1:25.000. 1997-2000”. Finançat per Barcelona Regional i l’Institut Cartogràfic de Catalunya (2001).

“Pla de Millora Energètica de Barcelona”. Finançat per l’Agencia d’Energia de Barcelona (2003).

“Estudi de diagnosi i desenvolupament de l’Espai Agroforestal de Llevant (EAL, Barcelona)”. Finançat pel Consorci de Municipis de l’EAL (2000).

“Atles ambiental de la regió de l’àrea metropolitana de Barcelona. Balanç de recursos i problemes” (2000). Finançat per l’Ajuntament de Barcelona. Ariel Ciencia ISBN: 84-344-8025-5.

Xarxes de recerca

Xarxa de l’Associació Internacional d’Ecologia del Paisatge (IALE) formada per centres de recerca de vint-i-sis països d’arreu del món: Historical Landscape Ecology

Xarxa Iberoamericana pel Desenvolupament Agroecològic (DRUSAF) formada per centres de recerca de quatre països (Universidad Javeriana, Colombia; Universidad Nacional, Costa Rica, Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, Ecuador; Universidad Pablo de Olavide, España; Universidad de Barcelona, España; LET): Red por el Desarrollo Rural Sostenible y la Agricultura Familiar (DRUSAF)

Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya (Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; LET): Economy, Energy and Ecological Impacts (EEEI)

Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya (CREAF; CSIC; Universitat Autònoma de Barcelona; LET): Biodiversity and Evolution in Mediterranean Ecosystems (BEEMed)

Xarxa de Recerca Estratègica de la Universitat Autònoma de Barcelona: UAB Labs

El LET elabora informes tècnics per encàrrec de l’administració (en aquest apartat trobareu el Pla Estratègic 2019-2022 del LET) i publica articles científics producte de la seva recerca.

Articles científics

Serrano-Tovar T.; Suárez B.; Musicki A.; et al. 2019. “Structuring an integrated water-energy-food nexus assessment of a local wind energy desalination system for irrigation”. Science of The Total Environmenthttps://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.06.422

Marull J.; Cattaneo C.; Gingrich S.; et al. 2019. “Comparative Energy-Landscape Integrated Analysis (ELIA) of past and present agroecosystems in North America and Europe from the 1830s to the 2010s”. Agricultural Systemshttps://doi.org/10.1016/j.agsy.2019.05.011

Rojas C.; Munizaga J.; Rojas O.; et al. 2019. “Urban development versus wetland loss in a coastal Latin American city: Lessons for sustainable land use Planning”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2018.09.036

Waylen K.A.; Blackstock K.L.; van Hulst F.J.; et al. 2019. “Policy-driven monitoring and evaluation: Does it support adaptive management of socio-ecological systems?”. Science of the Total Environment. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2018.12.462

Marull, J.; Herrando, S.; Brotons, Ll.; et al. 2019. “Building on Margalef: Testing the links between landscape structure, energy and information flows driven by farming and biodiversity”. Science of the Total Environmenthttps://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.04.129

Marull, J.; Farré, M.; Boix, R.; et al. 2019. “Modelling urban networks sustainable progress”. Land Use Policyhttps://doi.org/10.1016/j.landusepol.2019.03.038

Padró, R.; Marco, I.; Font, C.; et al. 2019. “Beyond Chayanov: A Sustainable Agroecological Farm Reproductive Analysis of Peasant Domestic Units and Rural Communities (Sentmenat; Catalonia, 1860)”. Ecological Economics. https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2019.02.009

Talema, A., Poesen, J., Muys, B.; et al. 2019. “Survival and growth analysis of multipurpose trees, shrubs and grasses to rehabilitate badlands in the sub-humid tropics”. Land Degradation and Development. https://doi.org/10.1002/ldr.3239

Guardiola M.; Stefanescu C.; Pino J.; 2018. “Do asynchronies in extinction debt affect the structure of trophic networks? A case study of antagonistic butterfly larvae–plant networks”. Oikos. https://doi.org/10.1111/oik.04536

Bagaria, G.; Rodà, F.; Clotet, M.; et al. 2018. “Contrasting habitat and landscape effects on the fitness of a long-lived grassland plant under forest encroachment: Do they provide evidence for extinction debt?”. Journal of Ecology. https://doi.org/10.1111/1365-2745.12860

Cattaneo, C.; Marull, J.; Tello, E. 2018. “Landscape Agroecology. The Dysfunctionalities of Industrial Agriculture and the Loss of the Circular Bioeconomy in the Barcelona Region, 1956–2009”. Sustainability. https://doi.org/10.3390/su10124722

Marull, J.; Tello, E.; Bagaria, G.; et al. 2018. “Exploring the links between social metabolism and biodiversity distribution across landscape gradients: a regional-scale contribution to the land-sharing versus land-sparing debate”. Science of the Total Environment. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2017.11.196

Marull, J.; Cunfer, G.; Sylvester, K.; et al. 2018. “A landscape ecology assessment of land-use change on the Great Plains-Denver (CO, USA) metropolitan edge”. Regional Environmental Change. https://doi.org/10.1007/s10113-018-1284-z

Rojas, C.; Munizaga, J.; Rojas, O.; et al. 2018. “Urban development versus wetland loss in a coastal Latin American city: Lessons for sustainable land use Planning”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2018.09.036

Schwarza, N.; Moretti, M.; Bugalho, M.N.; et al. 2017. “Understanding biodiversity-ecosystem service relationships in urban areas: A comprehensive literature review”. Ecosistem Services. https://doi.org/10.1016/j.ecoser.2017.08.014

Marull, J.; Font, C. 2017. “The Energy–Landscape Integrated Analysis (ELIA) of Agroecosystems”. In: Fraňková E.; Haas W.; Singh S. (eds) “Socio-Metabolic Perspectives on the Sustainability of Local Food Systems”. Human-Environment Interactions. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-69236-4_4

Marull, J.; Delgadillo, O.; Cattaneo, C.; et al. 2017. “Socioecological transition in the Cauca river valley, Colombia (1943–2010): towards an energy–landscape integrated analysis”. Regional Environmental Change. https://doi.org/10.1007/s10113-017-1128-2

Marco, I., Padró, R., Cattaneo c., et al. 2017. “From Vineyards to Feedlots : A Fund-Flow Scanning of Sociometabolic Transitions in the Vallès County (Catalonia) 1860-1956-1999.” Regional Environmental Change. Regional Environmental Change. https://doi.org/10.1007/s10113-017-1172-y

Padró, R.; Marco, R.; Cattaneo, C.; et al. 2017. “Does Your Landscape Mirror What You Eat? Long-Term Socio-Metabolic Analysis of a Local Food System in the Vallès County (Spain, 1860-1956-2000).” In: Fraňková E.; Haas W.; Singh S. (eds) “Socio-Metabolic Perspectives on the Sustainability of Local Food Systems”. Human-Environment Interactions. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-69236-4_4

Fan, P.; Ouyang, Z.; Basnou, C.; et al. 2017. “Nature-based solutions for urban landscapes under post-industrialization and globalization: Barcelona versus Shanghai”. Environmental Research. https://doi.org/10.1016/j.envres.2017.03.043

Doblas-Miranda, E.; Alonso, R.; Arnan, X.; et al. 2017. “A review of the combination among global change factors in forests, shrublands and pastures of the Mediterranean Region: Beyond drought effects”. Global and Planetary Change. https://doi.org/10.1016/j.gloplacha.2016.11.012

Bela, G.; Peltola, T.; Young, J.C.; et al. 2016. “Learning and the transformative potential of citizen science.” Conservation Biology. https://doi.org/10.1111/cobi.12762

Melero, Y.; Stefanescu, C.; Pino, J. 2016. “General declines in Mediterranean butterflies over the last two decades are modulated by species traits”. Biological conservation. https://doi.org/10.1016/j.biocon.2016.07.029

Cervera, T.; Pino, J.; Marull, J.; et al. 2016. Understanding the long-term dynamics of forest transition: From deforestation to afforestation in a Mediterranean landscape (Catalonia, 1868–2005)”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2016.10.006

Marull, J.; Font, C.; Padró, R.; et al. 2016. “Energy-Landscape Integrated Analysis: A proposal for measuring complexity in internal agroecosystem processes (Barcelona Metropolitan Region, 1860-2000)”. Ecological Indicators. https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2016.01.015

Dupras, J.; Marull, J.; Parcerisas, L.; et al. 2016. “The impacts of urban sprawl on ecological connectivity in the Montreal Metropolitan Region”. Environmental Science and Policy. https://doi.org/10.1016/j.envsci.2016.01.005

Marull, J.; Font, C.; Tello, E.; et al. 2016. “Towards an Energy–Landscape Integrated Analysis? Exploring the links between socio-metabolic disturbance and landscape ecology performance (Mallorca Island, Spain, 1956-2011)”. Landscape Ecology. https://doi.org/10.1007/s10980-015-0245-x

Tello, E.; Galán, E.; Sacristán, V.; et al. 2016. “Opening the Black Box of Energy Throughputs in Agroecosystems: A Decomposition Analysis of Final EROI into Its Internal and External Returns (the Vallès County, Catalonia C. 1860 and 1999).” Ecological Economics. https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2015.11.012

Basnou, C.; Vicente, P.; Espelta, J.M., et al. 2016. “Of niche differentiation, dispersal ability and historical legacies: What drives woody community assembly in recent Mediterranean forests?” Oikos. https://doi.org/10.1111/oik.02534

Clotet, M.; Basnou, C.; Bagaria, G.; et al. 2016. Contrasting historical and current land-use correlation with diverse components of current alien plant invasions in Mediterranean habitats. Biological Invasions. https://doi.org/10.1007/s10530-016-1181-7

Marull, J.; Tello, E.; Fullana, N.; et al. 2015. “Long-term bio-cultural heritage: exploring the intermediate disturbance hypothesis in agro-ecological landscapes (Mallorca, c. 1850–2012)”. Biodiversity and Conservation. https://doi.org/10.1007/s10531-015-0955-z

Gurrutxaga, M.; Marull, J.; Domene, E.; et al. 2015. “Assessing the Integration of Landscape Connectivity into Comprehensive Spatial Planning in Spain”. Landscape Research. https://doi.org/10.1080/01426397.2015.1031096

Marull, J., Otero, I., Stefanescu, C. et al. 2015. “Exploring the links between forest transition and landscape changes in the Mediterranean. Does forest recovery really lead to better landscape quality?”. Agroforestry Systems. https://doi.org/10.1007/s10457-015-9808-8

Otero, I; Marull, J.; Tello, E.; et al. 2015. “Land abandonment, landscape, and biodiversity: questioning the restorative character of the forest transition in the Mediterranean”. Ecology and Society. http://www.jstor.org/stable/26270180

Marull, J.; Font, C.; Boix, R. 2015. “Modelling urban networks at mega-regional scale: Are increasingly complex urban systems sustainable?”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2014.10.014

Smaniotto, C.; Norton, C.; Domene, E.; Hoyer, J.; Marull, J.; Salminen, O. 2015. “Water as an Element of Urban Design: Drawing Lessons from Four European Case Studies”. In: Leal Filho, W.; Sümer, V. (eds) “Sustainable Water Use and Management. Green Energy and Technology. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-12394-3_2

Molowny-Horas, R.; Basnou, C.; Pino J. 2015. “A multivariate fractional regression approach to modeling land use and cover dynamics in a Mediterranean landscape”. Computers, Environment and Urban Systems. https://doi.org/10.1016/j.compenvurbsys.2015.06.001

Girado-Beltran, P.; Andreu, J.; Pino, J. 2015. “Exploring changes in the invasion pattern of alien flora in Catalonia (NE of Spain) from large datasets”. Biological Invasions.  https://doi.org/10.1007/s10530-015-0930-3

Basnou, C.; Iguzquiza, J.; Pino, J. 2015. “Examining the role of landscape structure and dynamics in alien plant invasion from urban Mediterranean coastal hàbitats”. Landscape and Urban Planning. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2014.12.001

Basnou, C.; Pino, J.; Terradas, J. 2015. “Ecosystem services provided by green infrastructure in the urban environament”. CAB Reviews: Perspectives in Agriculture, Veterinary Science, Nutrition and Natural Resources. https://doi.org/10.1079/PAVSNNR201510004

Ravera F.; Scheidel A.; Dell’Angelo J.; Gamboa G.; Serrano-Tovar T.; et al. 2014. “Pathways of rural change: An integrated assessment of metabolic patterns in emerging ruralities”. Environment, Development and Sustainabilityhttp://dx.doi.org/10.1007/s10668-014-9534-9

Serrano-Tovar T.; Giampietro M. 2014. “Multi-scale integrated analysis of rural Laos: Studying metabolic patterns of land uses across different levels and scales”. Land Use Policyhttps://doi.org/10.1016/j.landusepol.2013.08.003

Marull, J.; Tello, E.; Wilcox, P.T.; et al. 2014. “Recovering the landscape history behind a Mediterranean edge environment (The Congost Valley, Catalonia, 1854–2005): The importance of agroforestry systems in biological conservation”. Applied Geography. https://doi.org/10.1016/j.apgeog.2014.06.030

Reyes-García V.; Salpeteur M.; Calvet-Mir L.; et al. 2013. “Coupling technology with traditional knowledge and local institutions to deal with change in rural households: A focus on the semi-arid tropics”. Science et changements planétaires/Sécheressehttps://www.jle.com/10.1684/sec.2013.0404

Marull, J.; Galletto, V.; Domene, E.; et al. 2013. “Emerging megaregions: A new spatial scale to explore urban sustainability”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2013.04.008

Rojas, C.; Pino,J.; Basnou, C.; et al. 2013. “Assessing land-use and -cover changes in relation to geographic factors and urban planning in the metropolitan area of Concepción (Chile)”. Implications for biodiversity conservation. Applied Geography. https://doi.org/10.1016/j.apgeog.2012.12.007

González-Moreno, P.; Pino J.; Gassó, N., et al. 2013. “Landscape context modulates alien plant invasion in Mediterranean forest edges”. Biological Invasions. https://doi.org/10.1007/s10530-012-0306-x

González-Moreno, P.; Pino, J.; Carreras, D.; et al, 2013. “Quantifying the landscape influence on plant invasions in Mediterranean coastal habitats”. Landscape Ecology. https://doi.org/10.1007/s10980-013-9857-1

Rojas, C.; Pino J.; Jaque, E. 2013. “Strategic Environmental Assessment in Latin America: A methodological proposal for urban planning in the Metropolitan Area of Concepción (Chile)”.   Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2012.04.018

Basnou, C.; Álvarez, E.; Bagaria, G.; et al. 2013. “Spatial patterns of land use changes across a Mediterranean metropolitan landscape: Implications for biodiversity management”. Environmental  Managementhttps://doi.org/10.1007/s00267-013-0150-5

Batriu E.; Ninot J.M.; Rovira P.; et al. 2013. “Plant communities partially reflect environmental gradients in humanized landscapes: A case study in the Llobregat delta marshes”. Phytocoenologia.  https://doi.org/10.1127/0340-269X/2013/0043-0550

Pino, J.; Marull, J. 2012. “Ecological networks: Are they enough for connectivity conservation? A case study in the Barcelona Metropolitan Region (NE Spain)”. Land Use Policy. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2011.11.004

Parcerisas, Ll.; Marull, J.; Pino, J.; et al. 2012. “Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (El Maresme County, 1850–2005)”. Environmental Science and Policy. https://doi.org/10.1016/j.envsci.2012.08.002

Gassó, N.; Pino, J.; Font, X.; et al. 2012. “Regional context affects native and alien plant species richness across habitat types”. Applied Vegetation Science. https://doi.org/10.1111/j.1654-109X.2011.01159.x

Reyes-Garcia V.; Aubriot O.; Ariza-Montobbio P.; et al. 2011. “Local Perception of the Multifunctionality of Water Tanks in Two Villages of Tamil Nadu, South India”. Society and Natural Resourceshttps://doi.org/10.1080/08941920802506240

Marull, J.; Pino, J.; Tello, E.; et al. J. 2010. “Social Metabolism, Landscape Change and Land Use Planning. A case study in the Barcelona Metropolitan Region”. Land Use Policyhttps://doi.org/10.1016/j.landusepol.2009.07.004

Krauss, J.; Bommarco, R.; Guardiola, M.; et al. 2010. “Habitat fragmentation causes immediate and time-delayed biodiversity loss at different trophic levels”. Ecology Letters. https://doi.org/10.1111/j.1461-0248.2010.01457.x

Gérard, F.; Pétit, Smith, G.; et al. 2010. “Land cover change in Europe between 1950 and 2000 determined employing aerial photography”. Progress in Physical Geography. https://doi.org/10.1177/0309133309360141

Pino, J.; Font, X.; De Cáceres M.; et al. 2009. “Floristic homogenization by native ruderal and alien plants in NE of Spain: the effect of environmental differences on a regional scale”. Global Ecology and Biogeography. https://doi.org/10.1111/j.1466-8238.2009.00458.x

Pino, J.; Vilà, M.; Álvarez, N.; et al. 2009. “Niche breadth rather than reproductive traits explains the response of wetland monocotyledons to land cover change”.  Applied Vegetation Sciencehttps://doi.org/10.1111/j.1654-109X.2009.01009.x

Guirado, M.; Pino, J.; Rodà, F. 2008. “Quercus and Pinus cover are determined by landscape structure and dynamics in peri-urban Mediterranean forest patches”. Plant Ecology. https://doi.org/10.1007/s11258-007-9278-9

Santos, K.C.; Pino J.; Rodà, F.; et al. 2008. “Beyond the reserves: the role of non-protected rural areas for avifauna conservation in the metropolitan area of Barcelona (NE of Spain)” Landscape & Urban Planning. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2007.07.004

Marull, J.; Pino, J.; Tello, E. 2008. “The Loss of Territorial Efficiency: An Ecological Analysis of Land-Use Changes in Western Mediterranean Agriculture (Vallès County, Catalonia, 1853-2004)”. Global Environment. https://doi.org/10.3197/ge.2008.010205

Marull, J.; Pino, J.; Mallarach. J.M. 2007. “A land suitability index for strategic environmental assessment in metropolitan areas”. Landscape and Urban Planning. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2006.11.005

Guirado, J.; Pino, F.; Rodà. 2007. “Comparing the role of site disturbance and landscape properties on understory species richness in fragmented periurban Mediterranean forests”. Landscape Ecology. https://doi.org/10.1007/s10980-006-9009-y

Mallarach. J.M.; Marull, J. 2006. “Impact assessment of ecological connectivity at the regional level: recent developments in the Barcelona Metropolitan Area”. Impact Assessment and Project Appraisal. https://doi.org/10.3152/147154606781765228

Guirado, M., Pino, J., Rodà, F. 2006. “Understory plant species richness and composition in metropolitan forest archipelagos: Effects of patch size, adjacent land use and distance to the edge”. Global Ecology and Biogeography. https://doi.org/10.1111/j.1466-822X.2006.00197.x

Pino, J.; Segui, J.M.; Alvarez, N. 2006. “Invasibility of four plant communities in the Llobregat delta (Catalonia, NE of Spain) in relation to their historical stability”. Hydrobiologia. https://doi.org/10.1007/s10750-006-0189-x

Marull, J.; Mallarach. J.M. 2005. “A GIS methodology for assessing ecological connectivity: application to the Barcelona Metropolitan Area”. Landscape and Urban Planning. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2004.03.007

Pino, J.; Font, X.; Carbó, J.; et al. 2005. “Large-scale correlates of alien plant invasion in Catalonia (NE of Spain)”. Biological Conservation. https://doi.org/10.1016/j.biocon.2004.08.006

Pino, J.; Rodà, F.; Ribas, et al. 2000. “Landscape structure and bird species richness: implications for conservation in rural areas between natural Parks”. Landscape and Urban Planning. https://doi.org/10.1016/S0169-2046(00)00053-0

Es descriuen els indicadors proposats per a cadascuna de les dimensions del model socioecològic dels espais oberts, segons l’esquema conceptual i metodològic del LET. Premeu el nom de l’indicador que sigui del vostre interès per a una descripció detallada del mateix. Els indicadors que no tenen enllaç però estan subratllats, són indicadors que estan en procés d’elaboració, els que tenen l’indicador en vermell us podeu descarregar la metodologia.

Es presenten també els primers resultats de l’aplicació dels indicadors del model socioecològic dels espais oberts desenvolupat per LET a l’àrea metropolitanes de Barcelona així com de l’avaluació d’escenaris del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es marquen en verd els indicadors actualment disponibles, en taronja els indicadors dels quals només es disposa d’una aproximació, i en vermell els indicadors dels que encara no es disposa de dades. Premi el nom de l’indicador que sigui del seu interès per veure els resultats en l’àmbit metropolità.

A. Eficiència metabòlica

L’indicador principal emprat és l’eficiència energèticaLa dimensió eficiència metabòlica es representa amb l’indicador principal A1 que mesura l’eficiència energètica de l’agricultura metropolitana. Aquest indicador, que és l’External Final Energy Return On Investment (EFEROI) determina quina és la quantitat d’energia obtinguda en els espais agrícoles segons la quantitat d’energia externa invertida. Així, els valors més elevats indiquen cultius que tenen un major retorn per unitat d’inversió., en termes de quantitat de producte obtingut per unitat energètica de pertorbació externa realitzada (EFEROI; indicador A1). Aquestes dades resulten del balanç metabòlic. En aquesta dimensió també considerem rellevant l’estudi dels patrons de fluxos metabòlics a nivell territorial, des del punt de vista de les interaccions energètiques entre els diferents subsistemes, que proveeixen els béns fons (biodiversitat, fertilitat del sòl, ramaderia). Així, proposem utilitzar com a indicadors secundaris l’energia reutilitzada (E; A2) i l’energia redistribuïda (I; A3), que es calculen a partir de la circularitat de fluxos energètics. Com a indicador de la relació entre els sistemes rural i urbà es proposa l’indicador de percentatge de reutilització de residus urbans en l’agricultura (Au1).

Aplicació

SIMBA

Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona
A1. Eficiència energètica
_
Metodologia Diagnòstic Escenaris Taula Gràfic Mapa
A2. Energia reutilitzada
_
A3. Energia redistribuïda
_
Au1. Reutilització de residus urbans
_

B. Conservació de la biodiversitat

En base a estudis recents que relacionen dades d’ecologia del paisatge, de metabolisme social i de biodiversitat observada, l’indicador ELIA és un bon predictor de la riquesa d’espècies a l’àmbit metropolità. Aquest indicador principal d’integració energia-paisatgeLa dimensió conservació de la biodiversitat es representa amb l’indicador principal B1 que correspon al valor de l’Energy-Landscape Integrated Analysis. Aquest avalua les condicions socioecològiques per a l’establiment de la biodiversitat associada a partir dels patrons i processos del paisatge (complexitat paisatgística) i els fluxos de metabolisme agrari (energia redistribuïda i energia acumulada). Valors elevats indiquen doncs condicions adequades per a la biodiversitat associada. (B1) combina dades del balanç energètic (E, I) amb els patrons i processos del paisatge (Le, explicat a l’apartat C). En el cas de que es disposi d’informació sobre determinades espècies bioindicadores o taxons, també es poden emprar com indicadors de biodiversitat (B2). Com a indicador de la interacció rur-urbana es proposa considerar la biodiversitat en espais públics urbans –com ara parcs i platges (Bu1).

Aplicació

SIMBA

Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona
B1. Integració energia-paisatge
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
B2. Biodiversitat
_
Bu1. Biodiversitat en espais públics urbans
_

C. Funcionament del paisatge

Pel què fa als patrons i processos del paisatge proposem com a indicador principal la complexitat paisatgísticaLa dimensió de funcionament del paisatge es representa amb l’indicador principal C1 que és la complexitat paisatgística. Aquesta, valora l’estructura funcional del paisatge (patrons i processos) a partir de la conjunció entre la connectivitat ecològica i l’heterogeneïtat de les cobertes. Valors alts d’aquest indicador impliquen una major complexitat del paisatge. (Le; C1) que dóna compte de la interacció entre els dos indicadors secundaris que també es proposen analitzar: l’índex d’heterogeneïtat del paisatge (H; C2), i l’índex de connectivitat ecològicaLa dimensió de funcionament del paisatge inclou un indicador secundari C3 que és la connectivitat eco-paisatgística i es mesura mitjançant l’Índex de Connectivitat Ecològica. Es tracta d’un atribut funcional bàsic de la matriu territorial. Avalua les relacions potencials entre àrees ecològiques funcionals, considerant tant l’afinitat entre cobertes del sòl com l’efecte que tenen les barreres antropogèniques (àrees urbanes i infraestructures de transport). Així, valors elevats de C3 corresponen a una alta connectivitat ecològica. (ICE; C3). Aquest darrer, en tant que avalua com els patrons del paisatge afecten els processos de connectivitat, requereix una sèrie de mesures d’afectació de les barreres antropogèniques. Ambdós indicadors es determinen a partir dels mapes de cobertes. Es proposa mesurar la connectivitat dels espais públics urbans, per avaluar la seva capacitat per acollir biodiversitat (Cu1).

Aplicació

SIMBA

Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona
C1. Complexitat paisatgística
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
C2. Heterogeneïtat del paisatge
_
C3. Connectivitat ecològica
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
Cu1. Connectivitat dels espais públics urbans
_

D. Canvi global

En termes de canvi climàtic es proposa com a indicador principal el càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacleLa dimensió de canvi global es representa amb l’indicador principal D1 que són les emissions de gasos d’efecte hivernacle.En aquest cas es fa una primera aproximació calculant la quantitat d’entrades externes totals no renovables per a mantenir la silvicultura, la ramaderia i l’agricultura a partir del seu valor energètic, que prové del balanç metabòlic calculat per l’AMB. Un valor més elevat d’aquest indicador doncs, s’associaria a processos més intensius i dependents d’importacions i per tant a una probable major intensitat d’emissions totals. (GEH, indicador D1). Per a aquest indicador resulta fonamental el balanç metabòlic doncs permet definir quines són les emissions derivades de les importacions d’inputs externs i tenir en compte no només el què succeeix als espais agraris sinó quin és l’impacte que això té en territoris externs. A nivell d’indicador secundari (D2) es pot calcular petjada ecològica global, en termes de cost territorial. En interacció amb el metabolisme urbà, aquest indicador té el potencial de permetre identificar canvis en el metabolisme global en base a les petjada de la importació a la ciutat de productes agraris (Du1).

Aplicació

SIMBA

Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona
D1. Emissions d’efecte hivernacle
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfico Mapa
D2. Petjada ecològica global
_
DU1. Petjada de la importació a la ciutat de productes agraris
_

E. Serveis Ecosistèmics

La gran quantitat i rellevància dels serveis ecosistèmics en la provisió de béns i serveis útils per a la societat i la seva regulació, justifiquen que dins d’aquest àmbit considerem un nombre major de sub-dimensions així com d’indicadors. Diferenciem així quatre tipologies principals de serveis ecosistèmics: de suport, de regulació, d’aprovisionament, i culturals.

En relació als serveis ecosistèmics de suport, proposem un indicador que avalua la recirculació de nutrientsLa dimensió de serveis ecosistèmics de suport es caracteritza amb l’indicador principal E1A de recirculació de nutrients. Així, E1A avalua la quantitat de fòsfor que recircula dins del propi sistema agrícola entenent-lo en interacció amb la resta d’usos i la ramaderia. Per tant, valors elevats en l’indicador es refereixen a una alta capacitat del sistema metropolità per fer front de forma autosuficient al tancament de cicles de nutrients. (E1A), que calcula la quantitat de fluxos de nutrients que tenen procedència interna en relació als que són externs, fet que facilita la identificació del grau d’integració entre els diferents elements que conformen l’agro-ecosistema. Aquests serveis ecosistèmics es poden complementar amb l’eficiència en l’ús de l’aigua (E2A), donada la rellevància del metabolisme hídric en entorns com el mediterrani. Es proposa calcular la reutilització d’aigua depurada en espais oberts (Eu1A).

Pel què fa a serveis ecosistèmics de regulació, introduïm el embornal de carboniLa dimensió dels serveis ecosistèmics de regulació es representa amb l’indicador E1B que és l’embornal de carboni i identifica quina és la quantitat total de carboni emmagatzemat al sistema d’espais oberts. Així només pren valor per a aquelles superfícies agràries a on existeixi un sòl mínimament desenvolupat (en termes edàfics), considerant tant el carboni al sòl com el carboni aeri. En aquest cas, el grau de detall de l’indicador permet una identificació molt més localitzada dels valors gràcies a la informació georeferenciada disponible. (E1B) com a indicador principal que dóna compte dels efectes de mitigació del canvi climàtic. A partir del balanç metabòlic, i fent ús d’informacions tant de l’IPCC com de bases de dades locals complementàries, podem calcular la variació de carboni en l’estoc, en termes de quantitat de CO2 emès o captat per unitat de superfície, mitjançant un indicador secundari de segrest de carboni (E2B). Es proposa calcular la contribució dels parcs urbans en la qualitat de l’aire (Eu1B).

Com a serveis ecosistèmics de provisió, en base al balanç metabòlic es pot obtenir una estimació de la producció agrícolaLa dimensió dels serveis ecosistèmics d’aprovisionament es representa amb l’indicador principal E1C que és la producció agrícola. Es calcula doncs aquest valor donada la seva predominança respecte a la resta de produccions (silvícola, ramadera) i el seu efecte territorial. Valors elevats mostraran aquelles zones més productives en termes agrícoles d’aprovisionament de tota l’àrea. (E1C), així com la producció agrària total (E2C), calculats en termes de matèria seca per unitat de superfície. L’existència d’aquest indicador secundari permet considerar la contribució de productes no alimentaris que també és rellevant en termes d’aprovisionament. Es proposa l’indicador rural-urbà de proporció de producte de proximitat, com una mesura de la sobirania alimentària a la metròpoli (Eu1C).

Finalment, en relació als serveis ecosistèmics culturals, utilitzem l’indicador principal de valor bio-cultural del paisatge (E1D), i l’indicador secundari d’ús potencial dels espais oberts (E2D). Com indicador rural-urbà utilitzem la freqüentació urbana dels espais oberts (Eu1D).

Aplicació

SIMBA

Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona
Suport
E1A. Recirculació de nutrients
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
E2A. Eficiència en l’ús de l’aigua
_
Eu1A. Reutilització d’aigua depurada en espais oberts
_
Regulació
E1B. Embornal de carboni
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
E2B. Segrest de carboni
_
Eu1B. Contribució dels parcs urbans en la qualitat de l’aire
_
Provisió
E1C. Producció d’aliments
_
Metodologia Diagnòstic Escenaris Taula Gràfic Mapa
E2C. Producció agrària total
_
Eu1C. Sobirania alimentària a la metròpoli
_
Culturals
E1D. Valor bio-cultural del paisatge
_
E2D. Ús potencial dels espais oberts
_
Eu1D. Freqüentació urbana dels espais oberts
_

F. Cohesió social

La darrera dimensió que es considera com a contribució dels espais oberts en el sistema metropolità fa referència als aspectes socials. Es pretén incorporar la visió de com aquests espais contribueixen no només a nivell socioecològic sinó també socioeconòmic. En l’indicador principal considerem les aportacions en termes de llocs de treballLa dimensió de cohesió social es representa amb l’indicador principal F1 que són els llocs de treball. Caracteritza el potencial d’Unitats de Treball Agrari (UTA) completes que es requeririen als espais oberts de l’àrea metropolitana, el qual es pot aproximar a una mesura dels llocs de treball potencials en aquests. Així, els cultius i activitats agràries més intensives en llocs de treball s’identifiquen amb valors majors d’F1 mentre que aquelles activitats més extensives en treball(F1). El càlcul es pot realitzar a partir de les necessitats de treballadors per cultiu i unitat ramadera. Per altra banda, més enllà de la generació de treball, és important que aquest permeti benestar a la població, és per això que es proposa com indicador secundari la renda per unitat d’explotació agrària (F2). Finalment, es considera l’indicador de desigualtat social en la cadena alimentària (Fu1).

Aplicació

SIMBA

Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona
F1. Llocs de treball associats als espais oberts
_
Metodologia Diagnòstic Escenaris Taula Gràfic Mapa
F2. Renda per unitat d’explotació agrícola
_
Fu1. Desigualtat social en la cadena alimentària
_

Un dels objectius fonamentals del LET és impulsar el debat i la recerca aplicada per tal de millorar el coneixement sobre el sistema socioecològic metropolità de Barcelona i, per extensió, d’altres metròpolis del món, i identificar-ne els elements crítics i estratègics pel planejament i la gestió del territori. Per això el LET participa en cursos de postgrau, acull tesis doctorals i realitza comunicacions a nivell local i conferències a nivell internacional (es relacionen les més significatives). Finalment, però molt important, es posa en marxa un “laboratori d’idees” composat pels Seminaris del LET i els Tallers del LET, que s’anunciaran regularment en aquesta plana i en els que tothom que hi estigui interessat està convidat a participar-hi (envieu un correu si voleu rebre informació actualitzada: letbcn@uab.cat).

Cursos

Màster Metròpoli en Estudis Urbans i Metropolitans (https://iermb.uab.cat/ca/mastermetropoli/)

Doctorat

Possibilitats de realitzar el doctorat al LET (letbcn@uab.cat)

Seminaris

Els Seminaris del LET són públics i tenen l’objectiu de posar en comú nous conceptes i mètodes per avançar cap a una anàlisi integrada el sistema socioecològic metropolità. Estan adreçats a estudiants predoctorals, postdoctorals i investigadors en general. Consisteixen en 20-30 minuts de presentació i 30-40 minuts de discussió, amb l’objecte de fomentar el debat d’idees. Cada ponent presenta prèviament un resum de 250-300 paraules (amb annexos, si calen). L’idioma de la presentació és preferiblement (però no només) en anglès. Els seminaris es relacionem amb el mòdul “El Sistema Metropolità: Ecologia i Territori” del Màster Metròpoli de la UAB. Es pot seguir presencialment o per Skype. És recomanable confirmar assistència (letbcn@uab.cat).

Tallers

Els Tallers del LET són públics i tenen l’objectiu de posar en comú temes d’especial interès, per la seva innovació i actualitat, en la planificació i gestió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, partint del paradigma del tractament del “territori com a sistema”. Consisteixen d’una presentació de 30 minuts per un expert en la temàtica i una taula rodona de 60 minuts on científics, tècnics, gestors i persones interessades puguin debatre i tractar d’arribar a un consens. És farà un recull de les principals idees i propostes en un Informe dels Tallers del LET. Cal confirmació d’assistència (letbcn@uab.cat).

Tallers 2019

“Criteris i mètodes per a una proposta d’ordenació dels espais oberts integrada en el Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Març 2019 (pendent de fixar una data)

“Towards a Socioecological Integrated Analysis (SIA) of Ecosystem Services at Landscape Scale. Implications for Land Use Policy in the Barcelona Metropolitan Area”. Juny 2019 (pendent de fixar una data)

“La biodiversitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Criteris científics i eines de gestió” Setembre 2019 (pendent de fixar una data)

Conferències

  • 3rd World Congress of Environmental History 2019 (Florianopolis, Brazil, 22-26/07/2018). Marull, J., Tello, E. “Land-use patterns and biodiversity location: The role of agricultural mosaics (land sharing) and nature protected areas (land spring) in Catalonia (1956-2009) and Costa Rica (1986-2014)”.
  • 10th World Congress of the International Association for Landscape Ecology 2019 (Milano, Italy, 1-5/07/2019). Marull, J. “Land use planning through socio-ecological perspectives. Application for the Barcelona Metropolitan Area Masterplan”.
  • Simposio de la Sociedad Latinoamericana y Caribeña de Historia Ambiental 2018 (Liberia, Costa Rica, 16-20/07/2018). Montero, A., Marull, J. “Agro-ecosistemas cafetaleros, funcionamiento ecológico del paisaje y biodiversidad”.
  • 5th European Congress of Conservation Biology (Jyväskylä, Finland, 12-15/06/2018). Melero, Y., Stefanescu C., Pino, J. “Butterflies in the city: ecological filtering of urban landscape”
  • X Jornadas sobre información de Biodiversidad y Administraciones Ambientales (Palma, Spain, 11/2017). “Preparing for climate change. Spanish demo case blog – GBIF”.
  • ALTER Net conference 2017: Nature and society: synergies, conflicts and trade offs (Gent, Belgium, 05/2017). Pino, J. “Biodiversity dynamics in forested metropolitan landscapes: the role of landscape context and land use legacy”.
  • European Landscape Ecology Congress 2017 (Ghent, Belgium, 12-15/09/2017). Marull, J. “The Energy–Landscape Integrated Analysis of agroecosystems”.
  • European Society for Environmental History Biennial Conference 2017 (Zagreb, Croatia 28-30/06/2016), Tello, E., Padró, R., Marco, I., Díez, L., Caravaca, J., Galán, E. “Sustainable Farm Systems? Why and How to Apply the Energy Flow Analysis of Cultural Landscapes in Past and Present Agricultures”.
  • Opening conference of the European Federation of Urban Forests (Barcelona, 09/2016). Pino, J. “The ecological values of metropolitan forests: the case of Barcelona”.
  • Open Science Meeting of the Global Land Project 2016 (Beijing, China 23-27/10/2016). Marull, J. “Long-term Energy-Landscape Integrated Analysis: application to the Barcelona Metropolitan Region (1850-2010) at different spatial scales”.
  • Old and New Worlds: the Global Challenges of Rural History. International Conference (Lisboa, Portugal 27-30/01/2016), Aguilera, E., MacFayden, J., Padró, R., Gingrich, S., Marco, I., Guzmán, G., Cunfer, G. “Intensification and specialization in the old and new worlds: a quantitative analysis of changes in regional agroecosystem energy flows during industrialization”.
  • World Economic History Congress 2015 (Kyoto, Japan, 3-7/08/2015). Tello, E.; Marull, J.; Font, C.; Fullana, N.; Domene, E. “An Intermediate Disturbance-Complexity model of agricultural and forest mosaics”.
  • XII Congreso Nacional de la AETT 2015 (Coimbra, Portugal, 06/2015). Pino, J. “New Iberian forests: community assembly rules and ecosystem functions”.
  • World Congress of Environmental History 2014 (Guimaraes, Portugal, 09-12/07/2014). Font, C.; Marull, J.; Tello, E.; Galan, E. “Landscape Patterns and Energy Use: A Proposal for Measuring Complexity in Internal Agro-Ecosystem Processes”.
  • European Conference UNESCO-SCBD Joint Programme on Biological and Cultural Diversity 2014 (Florence, Italy, 08-11/04/2014). Marull, J.; Tello, E.; Fullana, N.; Font, C.; Domene, E. “Exploring the ‘intermediate disturbance hypothesis’: Could cultural landscapes increase environmental resilience?”.
  • Regional Studies Association International Conference 2013 (Los Angeles, USA, 16-18/12/2013). Marull, J.; Domene, E.; Font, C.; Galletto, V. “Megaregions: a new unit of analysis to explore urban sustainability”.
  • Open Landscapes – Ecology, Management and Nature Conservation 2013 (Hildesheim, Germany, 29/09-03/10/2013). Marull, J. “Looking backwards into a Mediterranean edge environment: The importance of cultural landscapes in biological conservation”.
  • Conference on Sustainability and Human Development 2013 (London, United Kingdom, 03-04/07/2013). Domene, E.; Marull, J. “Exploring sustainability in Euro-Mediterranean megaregions. A methodological proposal for a new scale of urban planning”.
  • European Urban Research Association Conference 2012 (Vienna, Austria, 20-22/09/2012). Marull, J.; Galletto, V.; Domene, E. “Megaregions: a new unit of analysis to explore urban sustainability”.
  • International Regions Benchmarking Consortium Conference 2011 (Vancouver, Canada, 20-22/09/2011). Marull, J. “Improving European mega-regions towards sustainability”.

El LET vol ser un espai de recerca obert a la ciutadania. La ciència ciutadana implica la participació de població interessada en la recerca científica. Busca compartir criteris i mètodes, la recol·lecció de dades i els resultats amb la població gràcies a les noves tecnologies. Això també permet millorar la formació científica bàsica de la població, la gestió sostenible dels recursos i l’adquisició d’hàbits i actituds responsables envers el sistema socioecològic metropolità. Per això, a iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el LET posa en marxa l’any 2019 un projecte de ciència ciutadana sobre Biodiversitat a la Xarxa de Parcs i Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les Papallones Diürnes com Indicadores de Biodiversitat.

El nou paradigma de conservació global demanda una gestió de la biodiversitat més enllà de la protecció limitada a espècies amenaçades i espais protegits. Existeix un consens sobre la potencialitat de les metròpolis com a refugi de biodiversitat nativa, així com de la importància d’un nou plantejament de disseny urbà que fomenti la presència d’aquesta biodiversitat. Per això, es planteja transformar les metròpolis en ecosistemes viables per a les nostres espècies. Tanmateix, el nostre coneixement sobre la biodiversitat metropolitana és encara limitat. Les papallones són un dels millors indicadors de biodiversitat. Donat el creixent interès de la ciutadania per participar en projectes ambientals, el LET proposa crear una xarxa de voluntaris per identificar les papallones existents en tres parcs urbans, tres parcs periurbans i dues platges de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, s’obtindran dades rellevants per avaluar la biodiversitat a la nostra metròpoli implicant a la ciutadania sobre el seu valor. Aquest projecte és un primer pas en la creació d’un Observatori Metropolità de Papallones Urbanes (mBMS). Per a més informació podeu contactar al correu: letbcn@uab.cat.

Descripció del projecte

Aquesta nova iniciativa de ciència ciutadana té l’objectiu de conèixer la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans. Per fer-ho s’ha escollit estudiar la diversitat de papallones, un insecte molt sensible que dóna molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hàbitats, també dels metropolitans. La iniciativa està impulsada pel LET, el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori que formen l’IERMB, el CREAF i la pròpia AMB. Aquest 2019 el projecte s’inicia amb 6 parcs i 2 platges de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Concretament, es començarà al Parc de la Muntanyeta (Sant Boi de Llobregat), al Parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat), al Parc del Turonet (Cerdanyola del Vallès), al Parc dels Pinetons (Ripollet), al Parc del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric (Badalona), al Parc del Tramvia (Montgat i Tiana), a la Platja de Castelldefels, i a la Platja de Gavà. Ara començarà una campanya per captar voluntaris i voluntàries a participar al projecte. Les persones que s’apuntin rebran una formació específica per aprendre a identificar papallones i poder fer el seguiment cada 15 dies durant la primavera, l’estiu i la tardor.

Aquest és un primer pas en la creació de l’Observatori Metropolità de Papallones Urbanes, que té per objectius:

  • Conèixer la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans, prenent com a cas d’estudi la presència de papallones diürnes, un insecte que dóna molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hàbitats, també dels metropolitans.
  • Avaluar els resultats de la gestió de la biodiversitat dels parcs i platges metropolitans
  • Iniciar la primera fase en l’estudi de la diversitat de papallones en els prats secs mediterranis, un ambient especialment ric en biodiversitat.

Participa en el projecte

Els voluntaris realitzen una visita cada quinze dies de març a octubre, a un o més parcs seleccionats a l’àrea metropolitana de Barcelona durant les quals identifiquen i compten les espècies de papallones que observen. Convertir-se en voluntari no és difícil. No necessites ser un expert per identificar les espècies de papallones presents a la teva ciutat, però sí ganes d’aprendre i una mica de temps lliure: poder dedicar-li una estona cada 15 dies a al teu jardí des de març fins a finals d’octubre. Quan et registris tens l’opció d’escollir els jardins o platges que més t’interessen, procurarem assignar-te el o els jardins o platges escollits (a no ser que ja estiguin censats per altres voluntaris), si és així ens posarem en contacte amb tu per a proposar-te alternatives. En aquesta adreça pots veure tot el que cal per a poder participar-hi: http://mbms.creaf.cat/

Guies de papallones

En aquestes guies de papallones dels parcs metropolitans s’especifiquen les espècies de papallones que es poden observar a la metròpoli de Barcelona. Les diverses guies formen part del projecte uBMS (l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes), i es basen en la guia del seguiment de papallones català CBMS. Podeu consultar-les en els següents enllaços:

Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

Campus de Bellaterra

Plaça del Coneixement, edifici MRA, planta 2

08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

tel.: 93 586 88 80

fax: 93 581 44 33

e-mail: letbcn@uab.cat

16/09/2019 – Dilluns dia 23 de setembre a les 15h a l’IERMB, nova sessió dels “Seminaris del LET”. El seminari anirà a càrrec de Parisa Torabi, estudiant del màster que forma part de l’Erasmus-Mundus Programme en Modelització Matemàtica en Enginyeria, coordinat per la Universitat de l’Aquila, i que ha realitzat el seu treball de final de màster dins del LET. La presentació porta per nom “Agroecosystem’s Energy-Landscape Optimization for Land-Use Planning”. Consulteu l’abstract al següent enllaç: Abstract Parisa Torabi


04/09/2019 – L’estudiant de doctorat i membre del LET Maria José La Rota ha guanyat la Beca Santacana 2019 finançada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’objectiu de la seva proposta, que realitzarà en col·laboració amb l’equip de l’Àrea d’Ecologia i Territori de l’IERMB, és la de generar horitzons de desenvolupament metropolità sostenible en el marc d’una visió estratègica transdisciplinària i socialment inclusiva en el procés de governança a través de l’aplicació d’una “Anàlisi Socioecològica Integrada de la Infraestructura Verda Metropolitana de Barcelona: Avaluació d’Escenaris i Elements Estratègics per a la Planificació Urbanística i Territorial”. Per a més informació podeu el següent enllaç: Notícia PEMB


30/08/2019 – Dos membres del LET ha contribuït al llibre blanc “Natura: ús o abús?” editat per l’Institut d’Estudis Catalans. El capítol porta per nom “Canvis recents en les cobertes del sòl i en la dinàmica del paisatge als Països Catalans: implicacions en la conservació del patrimoni natural” i s’hi fan propostes d’actuació per garantir el manteniment dels mosaics agroforestals, de millora de la connectivitat ecològica i d’integració dels paisatges metropolitans a l’infraestructura verda. Consulteu el capítol al següent enllaç: Capítol IEC


02/08/2019 – Es publica un nou article amb la participació de membres del LET, sobre el nexe aigua-energia-aliments per un cas d’estudi a Gran Canaria. L’article ha estat publicat a Science of the Total Environment i porta per nom “Structuring an integrated water-energy-food nexus assessment of a local wind energy desalination system for irrigation”. Podeu consultar-lo en obert a: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.06.422


05/07/2019 – Noves publicacions del LET sobre l’utilitat de l’Anàlisi Socioecològica Integrada per a l’avaluació de la planificació territorial i la seva aplicació al Pla Director Urbanístic de l’AMB. Els articles plantegen com la modelització, a través d’eines de l’ecologia del paisatge i del metabolisme social, pot contribuir en l’ordenació de la infrastructura verda. Podeu consultar-los en obert a l’Anuari Metropolità de Barcelona 2018 “Del barri a la metròpoli”


03/06/2019 – Nou article del LET sobre l’evolució socioecològica a llarg termini de les agricultures occidentals de forma comparativa en la interacció entre metabolisme i ecologia del paisatge, publicat a Agricultural Systems: “Comparative Energy-Landscape Integrated Analysis (ELIA) of past and present agroecosystems in North America and Europe from the 1830s to the 2010s”. Podeu consultar l’article complet a: https://doi.org/10.1016/j.agsy.2019.05.011


28/05/2019 – Dilluns dia 3 de juny a les 15h a l’IERMB, sisena sessió dels “Seminaris del LET”. Tarik Serrano, doctor en ciències ambientals i membre de l’equip del LET presentarà el seminari “Methods for the integrated analysis of social metabolism in rural systems. Cases of Mauritius, Ecuador and Gran Canaria”. Consulteu l’abstract al següent enllaç: Abstract Tarik Serrano


21/05/2019 – Aquest dijous dia 23 de maig a les 11h a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB es celebrarà la jornada “L’home en la Biosfera. El llegat de Margalef per un món més sostenible”, en motiu del centenari del naixement de l’ecòleg Ramon Margalef. En aquesta, Joan Marull i Enric Tello  presentaran la ponència “A voltes amb Ramon Margalef: energia, informació i paisatge”. Més informació al següent enllaç: Jornada Margalef


07/05/2019 – Afegim dos nous articles científics en els que han participat membres del LET: Un primer publicat a la revista Land Use Policy sota el títol “Urban development versus wetland loss in a coastal Latin American city: Lessons for sustainable land use Planning” i un segon publicat a Science of the Total Environment que s’anomena “Policy-driven monitoring and evaluation: Does it support adaptive management of socio-ecological systems?”. Per accedir als articles complets podeu consultar els següents enllaços: https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2018.09.036 o bé https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2018.12.462


02/05/2019 – El proper dimarts dia 7 de maig a les 10h a la sala de plens de l’AMB tindrà lloc la presentació del Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona a l’Espai Metròpoli. L’acte és obert a tothom, però es prega que confirmeu l’assistència bé sigui per correu (iermb@uab.cat) bé sigui trucant per telèfon (93 506 9664, AMB; 93 586 8863, IERMB). Més informació al següent enllaç: Presentació LET


29/04/2019 – Dilluns dia 6 de maig a les 15h a l’IERMB, cinquena sessió dels “Seminaris del LET”. Victor Matasov i Marina Kozyreva, investigadors de la Facultat de Geografia de la Universitat Estatal de Moscou presentaran el seminari “Long-term reconstructions of human-environment interaction in the forest zone of the European Russia: results and prospects”. Consulteu l’abstract al següent enllaç: Abstract Victor Matasov i Marina Kozyreva


25/04/2019 – Nou article del LET sobre la relació entre metabolisme, estructura del paisatge i biodiversitat (papallones i ocells) a la regió metropolitana de Barcelona, publicat a Science of the Total Environment: “Building on Margalef: Testing the links between landscape structure, energy and information flows driven by farming and biodiversity”. Podeu consultar l’article complet a: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969719316559


11/04/2019 – El LET posa en marxa un projecte de ciència ciutadana que permetrà fer el seguiment de les papallones a l’àrea metropolitana de Barcelona. El projecte s’inicia en 6 parcs i 2 platges repartits en el territori metropolità. L’objectiu és la creació d’un Observatori Metropolità de Papallones Urbanes. Més informació sobre com participar-hi a: http://mbms.creaf.cat/


08/04/2019 – Nou article del LET, liderat per Joan Marull, a Land Use Policy: “Modelling urban networks sustainable progress”. Podeu consultar l’article complet a: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0264837718319719


02/04/2019 – Dilluns dia 8 d’abril a les 15h a l’IERMB, quarta sessió dels “Seminaris del LET”. Maryam Yousefi, estudiant de doctorat de la Universitat de Shahid Beheshti d’Iran presentarà el seminari “Reconceptualization of Carrying Capacity Based on Landscape Ecology: Paradigm shifts and new approaches”. Consulteu l’abstract al següent enllaç: Abstract Maryam Yousefi


26/03/2019 – Incorpora’t a l’equip del LET! Busquem tècnic superior amb experiència en l’àmbit de l’ecologia i el territori, capacitats i interès per la recerca bàsica i aplicada. Convocatòria oberta fins al 8 d’abril. Per a més informació, consulteu aquest enllaç: https://iermb.uab.cat/ca/iermb/ofertalaboral/tecnica-superior-en-ecologia-i-territori-2/


22/03/2019 – Nou article del LET, liderat per Roc Padró, a Ecological Economics: “Beyond Chayanov: A sustainable agroecological farm reproductive analysis of peasant domestic units and rural communities (Sentmenat; Catalonia, 1860)”. Podeu consultar l’article complet a: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0921800917312338


15/03/2019 – La Web del LET està en desenvolupament. Pretén ser un espai dinàmic obert a tothom. Si teniu qualsevol comentari podeu adreçar-vos al correu: letbcn@uab.cat. Molt properament anunciarem quan i on es farà la presentació formal del LET (Espai Metròpoli).

Versió Beta, en desenvolupament (desembre 2018)