Infografia indicadors de contribució dels parcs metropolitans

Feu clic per veure la infografia a mida completa

Com es pot avaluar la contribució de cada parc metropolità en la salut i el benestar de la ciutadania, segons el context socioecològic on es troba? Això és el que respon l’estudi Contribució dels parcs metropolitans en la salut i el benestar de la ciutadania, elaborat pel Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), impulsat per l’IERMB, amb la col·laboració del CREAF i l’AMB. L’estudi es publicarà en breu a l’Anuari de l’IERMB, però els investigadors n’avancen aquí ja algunes de les seves conclusions.

S’identifiquen 9 indicadors, estructurats en tres dimensions

Amb l’objectiu de dotar als responsables de la gestió dels espais verds d’una eina per mesurar l’impacte d’aquestes zones en la seva població, es desenvolupa una Anàlisi Socioecològica Integrada (SIA). En concret, es fa una selecció d’indicadors complementaris i interrelacionats que cobreixen les diferents contribucions dels parcs urbans en la salut i el benestar de la ciutadania. D’aquesta manera, partint de la recopilació d’evidències científiques relacionant àrees verdes amb salut i benestar, s’ha elaborat una anàlisi multi-criteri que permet l’avaluació dels parcs urbans en relació amb la seva potencial contribució a la salut pública. El resultat són 9 indicadors estructurats en tres dimensions:

Relació amb la societat

1- Disponibilitat de superfície verda per a la població
2- Població vulnerable socioeconòmicament que es beneficia del parc
3- Freqüentació de la població als parcs

Estructura del parc

4- Coberta vegetal efectiva en relació amb la superfície total del parc
5- Frondositat d’aquesta coberta vegetal
6- Biodiversitat que acull aquesta frondositat vegetal

Funcionalitat del parc

7- Emissions de compostos orgànics beneficioses per la salut
8- Absorció de contaminants per a mitigar els efectes de la contaminació atmosfèrica en les ciutats
9- Illa de calor essencial com adaptació als impactes del canvi climàtic

Gràfic indicadors contribució parcs metropolitans

Indicador de Refugi Climàtic

Complementant l’indicador sobre mitigació de l’illa de calor, també s’ha inclòs un indicador addicional de Refugi Climàtic, el qual pretén ser d’utilitat en l’establiment d’una xarxa de refugis climàtics a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta aproximació multi-criteri ha permès avaluar les fortaleses i debilitats de cada parc segons els diversos factors que afecten la salut i el benestar de la ciutadania, amb l’objecte de millorar la seva gestió i planejament.

Gràfic indicadors contribució parcs

Valor de cada dimensió: 0-0,5 molt baix; 0,5-1 baix; 1-1,5 mig baix; 1,5-2 mig alt; 2-2,5 alt; 2,5- 3 molt alt.

Prova pilot a sis parcs urbans de l’àrea metropolitana

El sistema d’indicadors socioecològics interrelacionats i complementaris desenvolupat en l’estudi del LET, ha permès analitzar les diferents característiques dels sis parcs metropolitans avaluats com a prova pilot, posant de relleu les fortaleses o debilitats de cadascun d’ells en diversos aspectes relacionats amb la salut i el benestar de la ciutadania.

L’aproximació multi-criteri utilitzada ha proporcionat una visió sistèmica, detallada i completa, dels parcs metropolitans estudiats, amb l’objecte de ser d’utilitat en la seva gestió i planejament, en escenaris territorials post-pandèmia COVID-19 i canvi climàtic. Per tal d’explotar tot el seu potencial, es recomana aplicar aquesta metodologia en l’avaluació i seguiment de la xarxa de parcs metropolitans.

Gràfica grau contribució parcs metropolitans

Contribució relativa dels parcs metropolitans en la salut i el benestar de la ciutadania: 0-2 molt baixa; 2-4 baixa; 4-6 mitjana; 6-8 alta; 8-10 molt alta.

La xarxa de parcs urbans en la crisi del COVID-19

Les característiques ambientals del medi on habitem afecten la salut i el benestar de les persones, amb clares diferències entre entorns urbans i rurals. Amb la crisi sanitària de la COVID-19 s’ha posat de manifest com les grans metròpolis han sofert molt més aquesta pandèmia que zones amb baixa densitat urbana, tant per la concentració de població en espais limitats, com per la manca d’espais saludables i l’acumulació d’elements contaminants.

En aquest context, l’estudi explica com els parcs urbans contribueixen a millorar la salut i el benestar de la població reduint la mortalitat i la morbiditat, millorant la qualitat de l’aire, el sistema immune i, fins i tot, la salut mental. També posa de manifest que hi ha potencials debilitats i amenaces, com les al·lèrgies i l’asma, l’exposició a la radiació UV, o el risc de zoonosi, però que en general els beneficis superen per molt els possibles riscs associats, que en tot cas es poden mitigar amb una bona gestió dels parcs. Criteris clau a considerar per una bona gestió i planejament dels parcs en relació a la salut i el benestar inclouen la seva mida, la proximitat i l’accés de la població, o la seva distribució equitativa en el territori.

Aquests tres criteris són senzills a nivell teòric però no sempre fàcils d’implementar a escala de ciutat o metropolitana. Per a una gestió adequada de cada parc calen eines que permetin captar les variables que caracteritzen els parcs i orientin la seva gestió, així com comunicar a la població el paper dels parcs en la salut, però també els seus marges de millora. El desenvolupament d’aquestes eines ha estat l’objectiu principal d’aquest estudi.

En aquest sentit, considerar la xarxa de parcs urbans com una infraestructura verda metropolitana funcional és un repte i una oportunitat de planificació urbana, i ha de poder contribuir a la salut i el benestar de la població.

Totes les notícies