El 15% de la població metropolitana de més de 65 anys és usuària dels serveis d’atenció domiciliària municipal. El percentatge és de més del  50%, en el cas de les persones octogenàries. El pressupost que els municipis dediquen a aquests serveis s’ha incrementat progressivament . Actualment, centren quasi un terç de la despesa dels serveis socials bàsics, alhora que guanya pes la dedicació a la població més envellida en situació de dependència.

grafic1_politiques_cures_amb_iermb

grafic5_politiques_cures_amb_iermb

 

 

 

 

 

 

 

L’informe Polítiques locals de cura i atenció a l’envelliment: una mirada metropolitana, analitza diferents aspectes dels serveis d’atenció domiciliària (SAD) a la metròpoli de Barcelona. Aquests engloben un conjunt d’accions que es realitzen als domicilis dels usuaris i usuàries, dirigides a proporcionar atenció personal, ajuda a la llar i suport social a la població amb manca d’autonomia personal i/o dificultats d’integració social. La competència s’atribueix als ens locals (i als consells comarcals per als municipis menors de 20.000 habitants).

Realitat municipal molt dispar

L’estudi analitza la cobertura del serveis d’atenció domiciliària, la intensitat de la cobertura (nombre d’hores) o l’accessibilitat econòmica del servei als diferents municipis metropolitans. Els resultats revelen que, tot i que durant la darrera dècada s’aprecia un augment de la cobertura, de la despesa pública destinada a aquests serveis i, en menor mesura, de la intensitat dels Serveis d’Atenció Domiciliària, el cert és que la realitat municipal és molt dispar. I el mateix passa amb l’accessibilitat econòmica, analitzada mitjançant un mètode d’estimació que permet quantificar el cost d’un mateix servei per a usuaris amb idèntiques necessitats i perfil social. En aquest cas, l’autonomia municipal en relació al model de prestació d’aquests serveis es tradueix en què l’aportació que han de fer els usuaris i usuàries del servei és diferent en funció del lloc (municipi) de residència a la metròpoli.

En definitiva, tot indica que aquesta heterogeneïtat que caracteritza la implementació dels serveis d’atenció domiciliària a l’àrea metropolitana de Barcelona segueix un patró que no es correspon amb les necessitats de la població, sinó que, més aviat, depèn de la capacitat pressupostària de cada consistori i també de les prioritats polítiques de cada govern municipal.

grafic11_politiques_cures_amb_iermb

grafic18_politiques_cures_amb_iermb

grafic18_politiques_cures_amb_iermb

 

 

 

 

 

Necessitat d’una lògica redistributiva a la metròpoli

figura2_politiques_cures_amb_iermbL’estudi culmina una trilogia de recerques sobre les principals polítiques socials i de cura que es duen a terme des del món local a l’àrea metropolitana de Barcelona. Juntament als serveis d’atenció domiciliària, també s’havien analitzat prèviament les escoles bressol i els suports econòmics d’urgència social.

Els resultats de tots tres estudis van en la mateixa direcció. Posen de manifest la diversitat de l’acció municipal en aquestes matèries i com aquesta diversitat retroalimenta las desigualtats intrametropolitanes, afavorint també dinàmiques de segregació residencial al si de la metròpoli.

És per això que, per tal d’atendre millor les necessitats de la població metropolitana, resulta fonamental reescalar aquestes polítiques públiques a nivell metropolità, tot generant una lògica  redistributiva en termes territorials. D’aquesta manera, l’atenció a la pobresa i les cures esdevendrien els pilars sobre els quals avançar en el desenvolupament de les polítiques metropolitanes de cohesió social.

Totes les notícies