Infografia-cuidadores-IERMBLes persones cuidadores al municipi de Barcelona: una aproximació a la seva quantificació” és l’estudi, a través del qual, l’IERMB ha contribuït a l’estimació dels potencials beneficiaris de la Targeta Cuidadora impulsada per l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu principal d’aquesta recerca ha estat precisament dimensionar a la ciutat els diferents tipus de cuidadors i cuidadores de persones malaltes i/o dependents en l’àmbit domiciliari i no institucionalitzat, excloent la cura d’infants. La investigació, realitzada per l’equip de Cohesió Social i Urbana, ha comportat l’articulació de diferents fonts de dades i l’aplicació de mètodes d’estimació estadística, ja que, malgrat la importància de les cures a la nostra societat, les dades disponibles sobre la magnitud i les necessitats de les persones cuidadores són molt limitades i difícilment fan referència a l’àmbit local o municipal.

355 mil persones cuidadores a la ciutat

Malgrat les limitacions de la informació analitzada, s’estimen aproximadament 355 mil persones cuidadores a la ciutat. S’inclouen, en aquest nombre, totes les persones cuidadores no professionals identificades mitjançant l’Enquesta de Salut de Barcelona amb independència de si les cures es produeixen dins o fora de la llar i de la intensitat de les cures (322.000 persones). S’afegeixen també, com a potencials beneficiaris de la Targeta Cuidadora, els perfils professionals de les treballadores del Servei d’Assistència Domiciliària (4.500 persones), les treballadores de la llar i de les cures (26.150 persones) i les treballadores de la llar i de les cures sense contracte (2.500 persones).

targeta-cuidadora-resum

Les cuidadores no professionals a Barcelona

Sobre les cuidadores no professionals recau el gruix de la cura de les persones malaltes i/o dependents. Es tracta de la cura tradicional assumida per la família (tradicionalment dones) en un marc de solidaritat que roman en gran part invisibilitzada. Actualment, la cura transcendeix els límits de la llar:

  • Gairebé 1 de cada 5 dones de 16 i més anys residint a la ciutat són cuidadores no professionals.
  • Tot i que les cures majoritàriament es duen a terme dins la mateixa llar, a Barcelona adquireix força rellevància l’atenció en domicilis diferents del residència.
Gràfic 1. Distribució de la població cuidadora no professional segons l’espai de cura. Barcelona, 2016
targeta-cuidadora-tipologies

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ESB, 2016.

 

  • S’observa un perfil sociodemogràfic diferenciat de les cuidadores familiars atenent a si les cures es produeixen dins o fora de la llar. Les cures a la mateixa llar estan protagonitzades per una major proporció de dones, i es tracta d’un col·lectiu més envellit. L’edat mitjana és de 62 anys, i més de la meitat superen els 65 anys. Aquesta diferència d’edat també explica l’elevada presència de cuidadores amb estudis primaris o inferiors (53,7%), de persones inactives (66,4%), d’un menor nivell econòmic (el 18% no tenen ingressos i 7 de cada 10 no superen els 1.200 euros mensuals) i amb una pitjor percepció de l’estat de salut (4 de cada 10 declaren tenir una salut regular o dolenta).
Taula 1. Perfil sociodemogràfic dels cuidadors/es no professionals. Barcelona, 2016
targeta-cuidadora-perfil

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ESB, 2016.

  • Les cures fora de la llar són de menor intensitat (num. hores dedicades). No obstant, les dones en dediquen més temps que els homes.
Gràfic 2. Intensitat de les cures fora de la llar segons sexe. Barcelona, 2016targeta-cuidadora-sexe

Les cuidadores professionals a Barcelona

El volum de treballadores de la llar i de les cures contractades directament per les famílies a Espanya és molt superior al de la resta de països europeus. Malgrat que constitueix un mecanisme de formalització de les cures, en realitat les pèssimes condicions laborals i la precarietat del sector (emparada per la mateixa legislació) constaten una externalització de les cures a molt baix cost. Les afiliades al Sistema especial de treballadors/es de la llar que desenvolupen la seva activitat al municipi de Barcelona, es quantifiquen en 26.150 persones. El 95% són dones i una mica més de la meitat de nacionalitat estrangera.

El servei d’assistència domiciliària (SAD) ocupa un paper destacat en la desmercantilització de les cures i en els darrers anys ha augmentat progressivament la dotació pressupostària que els municipis hi destinen copant gairebé un terç de la despesa dels serveis socials bàsics.  A la ciutat de Barcelona, es calcula entre 3.500 i 4.500 treballadores del SAD que cobreixen els aproximadament 17.000 serveis actius.  Les dades que es disposa evidencien que el 44% té un contracte temporal, el 76% una jornada laboral inferior a 37 hores i el 95% un sou baix (inferior a 9,47 €/hora bruts).

Totes les notícies