Influir en l’entorn alimentari per millorar la dieta i la salut de la població

L’accés inadequat a aliments saludables i assequibles en barris de renda baixa es considera un dels motius de les disparitats socials observades en la salut

05/10/2021

L’entorn, a través de l’oferta alimentària disponible, esdevé un condicionant més de l’alimentació i la dieta de la població. La proximitat, l’assequibilitat i l’equilibri d’opcions alimentàries saludables i poc saludables representa una nova forma d’investigació en salut pública relacionada amb l’obesitat –l’anomenada pandèmia invisible del s. XXI– i amb altres malalties no transmissibles cada vegada més estudiada. Els entorns alimentaris de proximitat influeixen en les pràctiques quotidianes de compra, despesa, preparació i consum d’aliments, de manera que s’hi han trobat associacions entre una disponibilitat més elevada d’aliments saludables i assequibles en el comerç al detall i els serveis de menjar i menys prevalença de sobrepès i d’obesitat. En canvi, l’exposició a aliments processats i hipercalòrics (menjar ràpid) s’associa amb més incidència d’obesitat i de malalties cardiovasculars i coronàries.

La transformació dels entorns alimentaris

Sense dubte la tendència global a adoptar un sistema alimentari que produeix i oferta més aliments processats a preus més assequibles i comercialitzats de forma eficaç es reflecteix als entorns locals i agreuja les xifres d’obesitat a tot el món, especialment entre la població més desafavorida. La configuració actual dels entorns alimentaris locals sovint fomenta l’elecció i el consum d’aliments poc nutritius i rics en greixos saturats i carbohidrats refinats, sucre i sal, propis de patrons dietètics més occidentals, cosa que ha portat a parlar d’entorns alimentaris obesogènics. L’oferta alimentària a Barcelona és força diversa i amb un caràcter marcadament mediterrani, és a dir, amb molta presència de petit comerç alimentari especialitzat i amb abundància de productes frescos de qualitat. Tanmateix, l’estudi de l’IERMB Salut i qualitat dels entorns alimentaris a Barcelona (European PASTA city), que aviat serà publicat, mapa els punts de venda d’aliments poc saludables de la ciutat, tals com els autoserveis i els serveis de menjar ràpid i takeaways, i posa de manifest aquests canvis en el paisatge alimentari global de la ciutat.

Segregació de l’oferta alimentària

En aquest sentit, una de les qüestions que més preocupa és la distribució desigual de l’oferta alimentària saludable i poc saludable, la qual crea asimetries en l’accés per a diferents grups socials. L’accés inadequat a aliments saludables i assequibles –els deserts alimentaris, els miratges alimentaris o els pantans alimentaris– en barris de renda baixa o de minories ètniques es considera un dels motius de les disparitats socials observades en la salut. Els factors socioeconòmics com la pobresa o l’atur juguen un paper clau en el desenvolupament de l’obesitat i de la mala salut, especialment en les zones urbanes, creant un “gradient social”. Aquest fenomen reflecteix el fet que una posició socioeconòmica més baixa s’associa amb barreres d’accés a una atenció sanitària de qualitat, exposicions ambientals i limitacions en el coneixement, el temps i les oportunitats per prendre decisions sobre un estil de vida saludable. A l’estudi Salut i qualitat dels entorns alimentaris a Barcelona (European PASTA city) vam trobar que la qualitat global de l’entorn alimentari personal –i.e. l’equilibri d’opcions saludables i no saludables–, l’activitat física i un nivell mitjà d’ingressos anuals són factors protectors que disminueixen el risc de patir excés de pes. Pel contrari, el sexe (home), l’edat (més edat), la proximitat residencial a punts de venda d’aliments poc saludables, el sedentarisme i tenir ingressos molt alts o molt baixos incrementen el risc d’excés de pes.

Aliments ecològics i alternatives de consum

Basar-se en sistemes d’agricultura ecològica serà vital per reduir els impactes ambientals de la producció d’aliments i per aconseguir la seguretat alimentària en un futur pròxim. L’agricultura ecològica es basa en tècniques ambientalment sostenibles i evita l’ús de productes químics sintètics per al control de nutrients i plagues. En els darrers anys, la demanda de productes ecològics ha continuat augmentant. Els principals factors que n’expliquen la creixent demanda són les preocupacions per a la salut i la idea que els aliments orgànics són més naturals i saludables. Les preocupacions ambientals, el benestar dels animals, l’atractiu sensorial o la producció local, també en són factors importants per a la població. Les alternatives al comerç al detall convencional, com els mercats setmanals, els grups i cooperatives de consum agroecològic o els horts urbans són nombroses a la ciutat. Un estudi de l’IERMB per a l’Ajuntament de Barcelona quantifica l’evolució de l’oferta alimentària convencional vs. ecològica i identifica fins a 105 grups de consum el 2019 (Δ = 6%, respecte del 2016) i 71 horts urbans (Δ = 48%), entre iniciatives de base i horts de promoció municipal. A més a més, entre el 2016 i el 2019 el nombre de supermercats, hipermercats i mercats convencionals que també venen aliments frescos ecològics ha augmentat un 61%. D’altra banda, les botigues i supermercats especialitzats en oferta ecològica han augmentat un 8%, fins als 208 establiments. No obstant això, a Barcelona, l’estudi de Garcia et al. (2020) va identificar patrons de segregació espacial de l’oferta alimentària saludable, més acusats en l’accés a aliments orgànics, que indiquen menys presència de comerços saludables i amb aliments frescos orgànics en barris desafavorits i perifèrics. Aquest és, per tant, un tema pendent de solucionar.

El paper de les institucions

Influir en l’entorn alimentari per garantir que hi hagi opcions més saludables accessibles i assequibles només es pot aconseguir mitjançant un enfocament col·laboratiu. Això requereix d’accions efectives i coordinades tant a escala europea, com nacional i local a través dels sectors públic i privat i del tercer sector. Les accions han de donar suport a la disponibilitat i a la preferència per aliments saludables i sostenibles alhora que es limiten (la promoció de) les opcions poc saludables i sostenibles. L’objectiu és que les opcions saludables i sostenibles esdevinguin l’elecció preferida i més fàcil i convenient per tothom. Les accions que milloren la informació sobre els beneficis d’una determinada opció alimentària, com la publicitat o l’etiquetatge, poden fer canviar aquestes preferències. Tot i això, la planificació urbana és clau per aconseguir-ho. En aquest sentit les autoritats locals poder jugar un paper important aprofitant el potencial per diversificar l’oferta comercial de proximitat i les alternatives ecològiques i ajudar a donar suport a uns entorns alimentaris variats i rics i que promoguin opcions nutritives i assequibles per tothom. Per exemple, polítiques de zonificació per posar límits a la densitat o a la ubicació de serveis de menjar ràpid o d’altres establiments amb oferta poc saludable. Un altre exemple és el foment de punts de venda de fruites i verdures fresques en espais de convivència i veïnatge, com per exemple el foment de la xarxa de mercats verds o de les petites botigues de barri, que a més d’oferta saludable ofereix productes ecològics i/o de proximitat. De més a més, les intervencions en els entorns escolars han provat ser molt efectives en aconseguir canvis sostinguts d’hàbits alimentaris en les famílies.

L’alimentació al centre de les polítiques urbanes

Els entorns alimentaris són el nexe del nostre sistema alimentari, on es creuen la producció d’aliments, la distribució i el consum. Els entorns alimentaris locals saludables es caracteritzen per una oferta assequible i variada de productes frescos com fruites i verdures. Pel contrari, els entorns alimentaris obesogènics es caracteritzen per una elevada oferta d’aliments processats i ultraprocessats a preus baixos. Darrerament s’ha fet evident que els factors polítics, econòmics i socioculturals que han donat lloc a entorns alimentaris poc saludables coincideixen en gran part amb la promoció d’alternatives alimentàries i dietes poc sostenibles. Això implica que la transformació dels entorns alimentaris locals pot integrar els vincles entre salut i sostenibilitat ambiental. És més, l’alimentació, com a acte quotidià, ofereix el context per abordar de forma transversal aquests temes i és una oportunitat d’aprenentatge vivencial i de canvi d’estil de vida en sí mateixa. Són molts els temes i les mirades que es poden abastar des de l’estudi de l’alimentació i de l’entorn. Aquests poden incloure-hi els hàbits i estils de vida saludables, la responsabilitat vers el medi ambient –l’agroecologia i els aliments de proximitat–, la sobirania alimentària, el malbaratament alimentari i la gestió dels residus, tot posant l’alimentació al centre del debat.