Un 28,6 % de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona valoren millor el seu habitatge després del confinament per la COVID-19

Així es desprèn de l’enquesta “Habitant en confinament”, realitzada per Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona

04/05/2021

Un 79,9% de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona valoren positivament el seu habitatge, segons les dades de l’enquesta ‘Habitant en confinament’ que va dur a terme l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) entre el 6 de maig i el 7 de juny de 2020. Un 51,3% el valora igual de bé que abans del confinament decretat per la COVID-19 el mes de març de 2020 i un altre 28,6% el valora millor després del confinament.

Del 20,1% de les llars que valoren malament el seu habitatge, un 14% el valora pitjor que abans del confinament i un 6,1% el valora igual de malament que abans. La valoració negativa de l’habitatge arran del confinament és una mica més elevada a Barcelona (15 %) que a la resta de municipis de l’àrea metropolitana (12,8 %).

Pel que fa al règim de tinença, les llars més descontentes, tant abans com després del confinament, són les que estan en lloguer, entre les quals la valoració pitjor puja fins al 34%, seguides de les llars que paguen hipoteca (22,1%) i a molta distància dels qui tenen l’habitatge pagat (8,7%).

Grau de satisfacció en l’habitatge segons el tipus de tinença

Gràfic satisfacció de l'habitatge en confinament

Font: Enquesta O-HB COVID-19, maig 2020. Àmbit: àrea metropolitana de Barcelona.

Les llars enquestades han valorat les carències que perceben en el seu habitatge, essent les vinculades amb deficiències constructives de l’edifici les més destacades (entorn el 20% respecte el total de carències), seguides per la relació de l’habitatge amb l’exterior (entorn el 10%) i la mala accessibilitat (13%). Però si només es tenen en compte aquelles llars que valoren pitjor el seu habitatge després del confinament, les carències que destaquen són les vinculades amb la relació amb l’exterior, com els problemes de ventilació (46,3%), la poca llum natural (43%), males vistes (40%), no visió de vegetació (39%).

Tot i això, pràcticament la meitat dels enquestats no canviaria res del seu habitatge després de la fase de confinament (48%), i de les llars que realitzarien canvis, destaquen els vinculats amb la millora amb l’entorn i els espais exteriors. En concret, el 21,3% crearia espais amb una millor relació amb l’exterior i el 20,5% demanaria un major ús compartit dels espais comuns de l’edifici. Pel que fa als canvis vinculats amb la distribució de l’habitatge, els dos més destacats són una millor flexibilitat dels espais per a que s’adaptin a diversos usos (el 19,2%) i la creació d’espais més diàfans o amplis (15,6%).

Canvis que realitzaria a l’habitatge després del confinament

Gràfic canvis a l'habitatge en confinament

Font: Enquesta O-HB COVID-19, maig 2020. Àmbit: àrea metropolitana de Barcelona.

Pel que fa a fer reformes, un 25,4% de les llars enquestades voldria fer-ne després del confinament per adequar l’habitatge a noves necessitats o solucionar carències, però la gran majoria no s’ho pot permetre. Cal destacar que és aquest darrer grup també el que més demanda un nou habitatge (18,6 %), o que canviaria si s’ho pogués permetre (39,6%).

Activitats durant el confinament

En aquesta anàlisi dels efectes del confinament en la percepció de l’habitatge, cal tenir en compte que entorn del 55% de les llars enquestades afirmen haver realitzat durant el confinament noves activitats dins de casa, majoritàriament treballar (54,2%) i fer esport (55,4%), seguit de la formació o escolarització (32%). Per a realitzar aquestes i d’altres activitats han modificat l’ús d’alguns espais; el menjador o sala d’estar ha patit la major part dels canvis (62,5 %), seguit de balcons i terrasses (33 %) i les habitacions (27,5 %).

‘Habitant en confinament’

L’enquesta, que va recollir més de 6.000 respostes, la gran majoria en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona, es va realitzar en col·laboració amb l’Agrupació AUS (Agrupació d’Arquitectura i Sostenibilitat) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i comptava amb el suport del Departament de Territori i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Associació de Gestors d’Habitatge de Lloguer de Catalunya (GHS).

Totes les notícies