Data publicació: JULIOL - 1994


PAPERS NÚM. 18  [+info]


X PAPERS NÚM. 18
Pàg. 1-98 (5,3 Mb.)
Text complet del número 18

La indústria, els serveis i el planejament urbanístic a la Regió Metropolitana...  [+info]


X La indústria, els serveis i el planejament urbanístic a la Regió Metropolitana de Barcelona
Pàg. 9-12 (63 kb.)

Antoni Lucchetti: Jurista (Regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona)

La terciarització de la base econòmica de Barcelona és fruit no només de canvis en l'estructura de l'ocupació, sinó també de modificacions en la localització d'activitats econòmiques a l'espai metropolita. Així, tot i mantenint encara una activitat industrial molt important, el municipi de Barcelona veu com la indústria tendeix a desplaçar-se cap a la resta de la Regió Metropolitana i encara més enllà. Enfront d'aquesta tendència, l'actuació urbanística ha de plantejar-se com objectiu prioritari la permanència de l'activitat manufacturera i adoptar estratègies necessàries (en el camp de la normativa, la promoció i la gestió) per aconseguir-ho.

La indústria a la ciutat de Barcelona  [+info]


X La indústria a la ciutat de Barcelona
Pàg. 13-25 (1.150 Kb.)

Narcisa Salvador: Economista (Directora del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona)

El treball es proposa descriure les tendències d'evolució de la base econòmica de Barcelona amb particular referència a la indústria. Es constata, així, com al reduït terme municipal de Barcelona hi radica el nucli industrial més important de Catalunya i d'Espanya. És, aquesta, una indústria molt diversificada sectorialment, a la qual predominen subsectors altament competitius de demanda forta o intermèdia (químic, automoció, alimentació, arts gràfiques), per davant de sectors de llarga tradició, avui en declivi (tèxtil o metal.lúrgic). D'altra banda, la indústria barcelonina es caracteritza per la seva productivitat: s'especialitza en activitats d'alt valor afegit, mentre els sectors menys productius sistemàtica i progressivament es deslocalitzen del contorn urbà. Així, malgrat els processos de terciarització en curs (que han resultat en el predomini dels serveis tant en termes d'ocupació com de VAB), pot confirmar-se que el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat.

El tejido industrial de Barcelona. Estructura sectorial y condicionantes territoriales  [+info]


X El tejido industrial de Barcelona. Estructura sectorial y condicionantes territoriales
Pàg. 27-36 (200 kb.)

Javier Sáez: Economista (Universitat de Barcelona i Centre d’Estudis de Planificació)

Tot partint de la constatació de la importància de la indústria en I'economia de Barcelona, l'autor descriu I'especialització de la ciutat en sectors de tecnologia intermèdia i el predomini d'empreses de grandària petita i mitjana. A continuació es detallen els factors que incideixen en la localització de la industria al conjunt metropolita, per concloure que les empreses amb una major resistència a les pressions d'expulsió fora les àrees urbanes de major densitat són aquelles que pertanyen a sectors amb alt valor afegit i/o elevada intensitat tecnològica, així com les que estan vinculades a activitats auxiliars (manteniment, reparacions, etc.) i les petites indústries que ocupen espais inadequats i, en ocasions, degradats. Finalment, es detallen algunes actuacions (en els camps de la formació, les infraestructures, els serveis, la tecnologia i la promoció) que, a parer de l'autor, contribuirien a impulsar l'activitat industrial a l'àmbit regional i local.

Les estratègies públiques per al foment de la competitivitat industrial a Barcelona  [+info]


X Les estratègies públiques per al foment de la competitivitat industrial a Barcelona
Pàg. 37-41 (95 Kb.)

Amadeu Petitbó: Economista (Vocal del Tribunal de Defensa de la Competència)

La creixent globalització i liberalització dels mercats imposa notables limitacions a la capacitat de les administracions públiques -i, en especial, de les locals- per incidir en l'evolució de les activitats econòmiques radicades als respectius territoris. Tanmateix, el sector públic pot retenir una important funció si, en comptes de voler intervenir el mercat a través de la concessió d'ajudes i privilegis, es preocupa per la millora de l'entorn local i la provisió d'infraestructures. Aquestes actuacions -com demostra l'experiència barcelonina- poden contribuir en augmentar, en gran manera, la competitivitat de les empreses industrials i del territori on radiquen. Ara bé, a l'hora de dissenyar-les cal tenir en compte de manera prioritària els condicionants i els efectes territorials. Així, l'afavoriment de l'emergència de clusters territorials d'activitats i la reducció dels costos del sol i l'habitatge han de ser considerats -per les seves repercussions sobre la competitivitat- elements estratègics de les polítiques industrials locals.

Els serveis: factor de retard o d'estímul de la competitivitat territorial  [+info]


X Els serveis: factor de retard o d'estímul de la competitivitat territorial
Pàg. 43-51 (166 Kb.)

Ezequiel Baró: Economista (Universitat de Barcelona)

El treball parteix de la constatació de l'elevat pes específic dels serveis en l'economia de Barcelona (64,53% de I'ocupació I'any 1991 enfront el 27,96% dels ocupats en la indústria). La tendència cap a la "terciarització" de la ciutat sembla doncs -malgrat limitacions que les dades plantegen a l'anàlisi- prou evident. Aquesta tendència ha estat percebuda a vegades com un "factor de retard" de l'activitat econòmica. Però aquesta visió parteix d'una consideració massa simple del terciari, tot considerant-lo un sector homogeni, i no té en compte l'important desenvolupament que en els darrers anys han tingut a la ciutat els serveis per a usos intermedis que entren a formar part, com qualsevol altre input, dels processos de producció industrial i no industrial. Per contra, a judici de I'autor, el desenvolupament del sector, per assolir un service-mix idoni, serà un factor clau per a la competitivitat futura de l'economia de la ciutat.

Els efectes sobre la mobilitat urbana de l'estructura productiva de Barcelona i...  [+info]


X Els efectes sobre la mobilitat urbana de l'estructura productiva de Barcelona i el seu entorn
Pàg. 53-64 (349 Kb.)

Manel Villalante: Enginyer industrial (Director de Serveis de Transports i Circulació de l’Ajuntament de Barcelona)

Juli García: Doctor enginyer industrial (Cap de la Unitat Tècnica de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona)

La mobilitat associada al transport i la distribució de mercaderies dins la ciutat de Barcelona genera aproximadament 216.000 viatges/dia. Es ben clar, doncs, que les variacions en la localització de l'activitat industrial han de tenir un impacte notable sobre el trànsit a la ciutat. En aquest sentit, els autors assagen una prognosi dels canvis en la mobilitat associada a les transformacions urbanístiques i econòmiques de dues àrees industrials de la ciutat: Sant Andreu i el Poblenou. L'exercici permet afirmar que la xarxa viaria d'aquestes àrees és capaç d'absorbir la mobilitat generada pel desenvolupament de nova indústria, de tal manera que la congestió de la xarxa no seria un obstacle per a noves implantacions productives. En canvi, allò que planteja problemes és l'ocupació de la calçada per a activitats en càrrega i descàrrega. Per resoldre'ls, els autors proposen la creació de microplataformes d'intercanvi modal de mercaderies entre el camió i el vehicle utilitari.

L'impacte social de la reestructuració industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  [+info]


X L'impacte social de la reestructuració industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona
Pàg. 65-81 (1.230 Kb.)

Oriol Nel·lo: Geògraf (Director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona)

Els processos de reestructuració industrial en curs al conjunt metropolità barceloní resulten en una doble dinàmica: la "desindustrialització" (la pèrdua de pes relatiu de I'ocupació industrial) i la "deslocalització"(els creixements diferencials de la indústria en els àmbits que integren aquesta area urbana). Més enllà de la seva incidència sobre l'atur i el mercat de treball, l'impacte social d'un i altre fenomen és divers: així, mentre la "desindustrialització" relativa podria resultar en un increment de la polarització social, els canvis de localització impliquen, sobretot, increments de la mobilitat, allargament de la jornada laboral, problemes ambientals i congestió. Per fer front a aquests processos des d'una perspectiva urbanística, calen, a parer de l'autor, mesures destinades a temperar la jerarquització de l'espai urbà i la seva valorització diferenciada, que reforça les tendències d'especialització funcional i segregació social.

L'urbanisme barceloní en el canvi productiu  [+info]


X L'urbanisme barceloní en el canvi productiu
Pàg. 83-98 (1.470 Kb.)

Josep M. Alibés: Jurista (Coordinador dels Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona)

El treball planteja la necessitat de defensar i potenciar amb mesures urbanístiques la localització a Barcelona d'activitats industrials. Així, després de revisar els antecedents de la qüestió, descriu tres principals sectors industrials de la ciutat (Sant Andreu, Poblenou i Zona Franca-Gran Via Sud), tot assenyalant-ne el grau de consolidació i el potencial. Tot seguit s'enuncien les línies de les polítiques urbanístiques que -a parer de l'autor- caldria desenvolupar per al manteniment i la recuperació de la indústria a Barcelona: conservació del sol industrial dins el terme municipal, impuls de les noves tipologies edificatòries per a l'acolliment de "nova indústria" i modificació de la normativa vigent per facilitar la compatibilitat de l'activitat industrial amb d'altres usos.