Data publicació: OCTUBRE - 1994


PAPERS NÚM. 20  [+info]


X PAPERS NÚM. 20
Pàg. 1-88 (6,5 Mb.)
Text complet del número 20

Per una política metropolitana d'espais lliures  [+info]


X Per una política metropolitana d'espais lliures
Pàg. 9-16 (154 Kb.)

Àngel Simon: Enginyer de camins, canals i ports (Gerent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona)

Les institucions de l'àrea Metropolitana de Barcelona tenen una llarga i solida tradició en el camp del medi ambient, on han intervingut des del planejament urbanístic, la inversió en obra pública i la gestió de serveis (cicle de l'aigua, tractaments de residus, control de contaminació atmosfèrica i transport públic). Aquestes intervencions tenen implicacions directes en el manteniment i la millora del sistema metropolita d'espais lliures, sistema que té com a funcions bàsiques la vertebració territorial de la metròpoli, la provisió de mecanismes de reequilibri ambiental i l'oferta d'espai públic per al lleure. Així, des de fa anys les institucions metropolitanes han actuat de manera decisiva en la gestió dels espais lliures de la Serralada Litoral, el front costaner i els rius, així com en la creació i el manteniment d'una xarxa de parcs urbans. Els principis que regeixen i han de regir aquestes polítiques -vitals per a l'equilibri social, la qualitat ambiental i la competitivitat de la ciutat- son: l'ampliació del caràcter públic dels espais lliures, el reforçament del seu paper vertebrador, la voluntat d'establir acords interinstitucionals per intervenir-hi de manera concertada i el reconeixement de la necessitat d'incrementar els recursos públics que s'hi esmercen.

El finançament de les actuacions metropolitanes en matèria d'espais oberts  [+info]


X El finançament de les actuacions metropolitanes en matèria d'espais oberts
Pàg. 17-36 (398 Kb.)

Joaquim Clusa: Economista (Direcció de Serveis d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona)

La millora i conservació dels espais oberts de la Regió Metropolitana de Barcelona demana importants inversions. El treball assaja una avaluació del volum d'aquestes inversions i argumenta la necessitat d'actuacions extensives i de finançament acordat entre totes les administracions públiques i els operadors urbanístics, l'avaluació s'ha elaborat a partir de l'anàlisi de quatre peces rellevants de planejament en l'àmbit metropolita elaborades entre 1987 i 1993. D'aquests documents se'n deriven uns estàndards d'actuacions en matèria d'espais oberts que oscil.len entre unes inversions de 1000-1500 ptes/m2 en àmbits d'actuació forta, fins a les 15-30 ptes/m2 en àrees d'intervenció més tova. Així, assumint unes necessitats d'inversió intermèdies (500 ptes/m2) per a una tercera part de les 246.000 ha que els treballs del Pla Territorial Metropolita de Barcelona considera provisionalment "espais oberts" i de 30 ptes/m2 per a la resta, les inversions necessàries en aquest camp per al conjunt de la Regió Metropolitana podrien xifrar-se en un total aproximat de 370.000 milions de pessetes en valors actuals. Aquesta inversió, quantitativament equivalent al 70% de la inversió publica associada als Jocs Olímpics, podria finançar-se en un període que variaria entre uns 32 anys i uns 17 anys en la hipòtesi de dedicar-hi el 10% de la inversió municipal, la participació provincial, autonòmica i estatal i d'aportacions privades equivalents a una quarta part del total.

Els espais oberts en el planejament metropolità: realitats i propostes  [+info]


X Els espais oberts en el planejament metropolità: realitats i propostes
Pàg. 37-47 (949 Kb.)

Albert Serratosa: Enginyer de camins, canals i ports (Director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona)

L'espai obert en àrees urbanes no pot ser definit simplement de manera negativa, com un àmbit residual del procés d'urbanització. Al contrari, ha de ser considerat com l'element primigeni, àmpliament majoritari, estructurant i necessitat d'un tractament i una protecció específics. Partint d'aquesta constatació, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, en fase d'elaboració, proposa la classificació del territori metropolita en "espais oberts" (unes 246.000 ha, el 76% del sol metropolita) i "illes metropolitanes" (77.000 ha, el 24% del total). El treball explica els principis seguits en el pla per a la definició del conjunt d'espais oberts i enumera les exigències socials a les quals aquesta definició respon. Tot seguit identifica els quatre criteris utilitzats en la seva delimitació concreta: objectivitat de les motivacions, especificitat de les regulacions aplicables, garantia d'accessibilitat, i caràcter sistèmic del conjunt d'espais oberts. Finalment, es detallen els elements que hauran d'integrar-se en aquest sistema: els espais naturals i els espais febles a protegir; els separadors-connectors; i els nuclis urbans i urbanitzacions continguts en espais oberts.

L'ús dels espais protegits en el territori metropolità de Barcelona  [+info]


X L'ús dels espais protegits en el territori metropolità de Barcelona
Pàg. 49-61 (291 Kb.)

Juli Esteban: Arquitecte (Director del Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona)

En les grans àrees metropolitanes com Barcelona resulta sempre més difícil establir una distinció clara entre l'espai urbà i l'espai rural. Això és així perquè la població i les activitats que tradicionalment s'han considerat "rurals" esdevenen partícips de la ciutat, a causa de la seva inserció en les xarxes de serveis i comunicació metropolitans. Així, l'espai ocupat per aquestes activitats passa a tenir d'altres usos que en condicionen estretament l'evolució: espai per a la nova residencia, paisatge, àmbit de lleure i, en ocasions, magatzem o abocador. Aquests usos impliquen una pressió tan forta sobre els espais tradicionalment considerats rurals, que posen en perill una altra de les seves funcions bàsiques: reserva dels sistemes naturals. Per fer front a aquesta pressió, s'ha volgut protegir aquests espais a través del planejament i la normativa. Això, a la Regió Metropolitana de Barcelona ha portat a delimitar importants peces del territori com a espai protegit; però, malauradament aquesta delimitació s'ha fet sense una visió de conjunt, tot concebent cada espai com una singularitat a protegir. Cal, doncs, emprendre noves línies d'acció en matèria d'espais protegits que, a escala metropolitana, permetin la continuïtat d'aquests espais, l'adopció de normatives específiques per a cadascuna d'elles, el control dels seus usos i la promoció de les activitats agrícoles de qualitat.

La creació i gestió d'un sistema de parcs metropolitans  [+info]


X La creació i gestió d'un sistema de parcs metropolitans
Pàg. 63-70 (1.630 Kb.)

Marià Martí: Biòleg (Director-gerent del Patronat Metropolità del Parc de Collserola)

Per imperatius d'ordre biològic, cultural, econòmic i social, la salvaguarda i la gestió eficaç dels espais naturals ha de ser un element essencial en el planejament territorial. Això és particularment cert en àrees urbanes que, com la de Barcelona, són molt denses i en les quals el medi natural està sotmès a pressions molt intenses. Un dels elements clau per aquesta política és la recuperació i preservació dels grans espais naturals, que en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona són els següents: la Serra de Collserola, la Serralada de Marina, Garraf, el Delta del Llobregat, els rius Llobregat i Besòs i la franja costanera. Són aquests uns espais naturals o seminaturals que cal protegir especialment i potenciar tot assegurant-ne la rehabilitació, protecció, continuïtat i connexió. Per això és peremptòria l'elaboració de plans específics de protecció i la constitució d'organismes gestors en cada espai, amb la participació dels municipis afectats, l'AMB i la Diputació de Barcelona. Dels espais esmentats només dos (Collserola i Garraf) tenen normes aprovades i organismes de gestió d'aquest tipus. Caldria estendre aquest model a la resta finalment, establir algun tipus d'organisme que vinculi tots aquests parcs metropolitans i encara d'altres. Només així serà possible desenvolupar una política de directrius comunes que permeti una gestió de parcs naturals des de la perspectiva metropolitana i catalana.

Realitzacions i propostes metropolitanes en els espais públics: parcs, rius i platges  [+info]


X Realitzacions i propostes metropolitanes en els espais públics: parcs, rius i platges
Pàg. 71-88 (2.620 Kb.)

Jaume Vendrell: Arquitecte (Director de Serveis de l’Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona)

El treball ofereix una panoràmica de les actuacions de les entitats metropolitanes en matèria d'espai públic. Aquestes actuacions poden agrupar-se en tres grans àmbits d'intervenció: la xarxa de parcs metropolitans, els espais fluvials i el front costaner. Les entitats metropolitanes han tractat, en el seu àmbit d'actuació, d'establir uns criteris generals d'intervenció que permetin -en cooperació amb els municipis concernits- estendre i potenciar la xarxa de parcs, intervenir en l'àmbit costaner (tot completant el passeig marítim metropolita, millorant el paisatge i mantenint les platges) i rehabilitar els espais fluvials. La cooperació d'àmbit metropolita ha possibilitat la promoció i millora de les polítiques d'espai públic. En primer lloc perquè s'ha pogut actuar amb una concepció de conjunt. En segon lloc perquè s'ha disposat de mitjans tècnics i finançament. Finalment, perquè hom ha pogut coordinar les actuacions als tres nivells d'escala que configuren el sistema metropolita d'espais lliures: els grans espais oberts (Collserola, el Garraf, la Serra de Marina, els espais fluvials i la costa), la xarxa de parcs urbans d'abast supralocal (que serveixen ja 15 municipis) i els espais públics d'importància local (passeigs, jardins i places).