Data publicació: NOVEMBRE - 1994


PAPERS NÚM. 21  [+info]


X PAPERS NÚM. 21
Pàg. 1-99 (4,7 Mb.)
Text complet del número 21

Una política territorial i urbanística per al Vallès Oriental  [+info]


X Una política territorial i urbanística per al Vallès Oriental
Pàg. 9-12 (55 Kb.)

Jordi Terrades: President Consell Comarcal del Vallès Oriental

La comarca del Vallès Oriental té grans expectatives de creixement. Aquest creixement planteja problemes de caire urbanístic, mediambiental i d'infraestructures que no poden ser resolts dins l'estricte marc municipal. Cal, per tant, trobar un equilibri entre els interessos generals i els de cada municipi, i, a partir d'aquí, desenvolupar polítiques concertades entre totes les administracions. Per trobar aquest equilibri i orientar aquestes polítiques cal encetar un procés de reflexió i diàleg, procés que el Consell Comarcal està disposat a impulsar.

L'evolució del Vallès Oriental en el context territorial metropolità  [+info]


X L'evolució del Vallès Oriental en el context territorial metropolità
Pàg. 13-23 (245 Kb.)

Josep Homs: Geògraf (Consell Comarcal del Vallès Oriental)

El treball analitza les transformacions territorials del Vallès Oriental en els darrers trenta anys, transformacions que han resultat en la integració -per bé que tardana- de la comarca en el conjunt metropolità. L'autor distingeix tres fases en aquest procés: 1960-1975, 1975-1986 i de 1986 fins a l'actualitat. La primera d'aquestes fases es caracteritza per la industrialització intensiva i un increment espectacular i polaritzat de la població, amb la consegüent disrupció de les estructures territorials preexistents. En la segona fase, 1975-1986, es conegué un alentiment dels ritmes de creixement a causa de la crisi general, tot i que la comarca mantingué durant tot el període nivells d'activitat excepcionals i l'ocupació del territori, lluny d'aturar-se, s'incrementa amb el sorgiment d'un important parc de residències secundaries. Finalment, en els darrers anys, el procés d'integració s'ha completat amb l'assentament a la comarca de nous contingents de població i activitats procedents d'altres àrees de la Regió Metropolitana. Aquestes tendències, afavorides per la disponibilitat de sol i la previsió de noves infraestructures viaries, obren expectatives de creixement molt grans a la comarca, creixement que cal endegar per tal d'evitar-ne els efectes negatius.

El planejament urbanístic vigent al Vallès Oriental  [+info]


X El planejament urbanístic vigent al Vallès Oriental
Pàg. 25-41 (1.130 Kb.)

Jordi Casso: Arquitecte (Coordinador territorial del Vallès i el Maresme, Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya)

L'article ofereix una panoràmica de la situació del planejament urbanístic al Vallès Oriental. Així, després de revisar breument l'evolució demogràfica de la comarca i la seva estructura territorial, hom passa a descriure les principals característiques del planejament vigent. Entre aquestes destaquen l'existència d'importants diferencies entre els 43 municipis de la comarca, la concentració del sol industrial a les àrees Granollers-Mollet, el pes del sol urbanitzable residencial i l'especificitat de l'ACTUR de Gallecs. Pel que fa al regim jurídic del sol s'assenyala la importància del sol no urbanitzable (83,2% enfront el 70,7% de mitjana a la Regió Metropolitana) així com el relatiu equilibri entre les previsions d'usos industrials i residencials. Finalment, hom explica el procés de desenvolupament del planejament general, tot fent notar com a causa de les diferencies en el desenvolupament territorial i l'antiguitat del planejament vigent, el volum de planejament derivat es sensiblement inferior al Vallès Oriental que a d'altres parts de la Regió Metropolitana.

La política del sòl i habitatge al Vallès Oriental  [+info]


X La política del sòl i habitatge al Vallès Oriental
Pàg. 43-54 (224 Kb.)

Ramon Torra: Arquitecte (Cap de Servei d’Actuació Urbanística i Territorial, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona)

Les polítiques de sol i habitatge que des dels diferents nivells de l'Administració s'apliquen a la comarca del Vallès Oriental no són prou articulades i coordinades. Per millorar aquesta situació, cal, en primer lloc, assajar una diagnosi de la problemàtica territorial a la comarca basada en l'estudi del creixement demogràfic, l'ocupació del sol, el planejament urbanístic vigent, el parc d'habitatges i les grans actuacions en curs. A partir d'aquí, es podran posar les bases per a una política de sol i habitatge a la comarca, convenientment emmarcada en el context metropolita. Aquestes bases han d'assentar-se sobre la voluntat de reforçar els sistemes urbans de la comarca (articulats al voltant de Granollers, Mollet i Sant Celoni) com a subcentres metropolitans. Per fer-ho, cal preveure la realització d'operacions vertebradores de nova centralitat, així com noves vies de connexió i la millora dels nuclis urbans existents.

La mobilitat i la xarxa viària al Vallès Oriental  [+info]


X La mobilitat i la xarxa viària al Vallès Oriental
Pàg. 55-64 (800 Kb.)

Jordi Prat: Enginyer de camins, canals i ports (Director provincial de Barcelona, Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient)

De l'anàlisi de la mobilitat al Vallès Oriental emergeixen dues característiques principals: d'una banda, la seva progressiva integració en el conjunt metropolità (denotada per l'increment de la mobilitat laboral intercomarcal -33% del total l'any 1991- i la creixent relació amb Barcelona i el Vallès Occidental); i, de l'altra, el seu caràcter de territori de pas (que es reflecteix en els fluxos de les vies N-152, C-251 i A-7). La xarxa viària ha hagut de servir aquesta mobilitat tot superant les dificultats que presenta un relleu vigorós. Així, s'ha desenvolupat aprofitant el corredor prelitoral, l'estret del Congost i els colls de la Serralada Litoral. Per tal de millorar aquesta xarxa, el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) té prevista la prolongació de les calcades laterals de l'autopista A-7 (B-301 en els trams Barberà del Vallès-Mollet i la construcció de l'autovia orbital Abrera- Sant Celoni. Pel seu costat, la Generalitat ha realitzat la millora de la N-152 i preveu d'inaugurar l'any 1995 l'autopista Mataró-Granollers. Aquestes intervencions, i d'altres que s'hauran de desenvolupar en la xarxa secundaria, hauran de ser necessàriament concertades i respectuoses amb el medi ambient. Una vegada realitzades permetran d'augmentar de forma notable la capacitat i les prestacions de la xarxa viaria de la comarca.

El Vallès Oriental: problemes induïts per l'artificialització del sòl i la preservació...  [+info]


X El Vallès Oriental: problemes induïts per l'artificialització del sòl i la preservació del medi ambient
Pàg. 65-76 (1.320 Kb.)

Jordi Bertran: Arquitecte (Coordinador de l’Àrea d’Acció Territorial i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona)

El paisatge i els recursos naturals al Vallès Oriental estan sotmesos a una forta pressió deguda a la progressiva artificialització del medi. L'article proposa una metodologia per tal d'avaluar l'impacte d'aquesta pressió i les mesures correctores que s'hi apliquen. Així, comença per establir una tipologia d'àrees que permet distingir entre municipis desenvolupats, dinàmics, primaris i desafavorits. A continuació proposa un índex sintètic de prestació i cobertura de serveis ambientals bàsics (IPSA), que permet resumir per a cada municipi el nivell de cobertura en proveïment d'aigua potable, recollida de residus urbans i sanejament. Del creuament dels resultats d'aquest exercici amb la tipologia municipal establerta se'n deriven dues conclusions: per un costat, l'alt nivell d'artificialització del medi (que coincideix amb els municipis desenvolupats i dinàmics) té una relació directa (i no inversa, com podria pensar-se) amb l'existència de prestacions ambientals acceptables; per l'altre, les grans tasques a resoldre a la comarca en l'àmbit del medi ambient són la preservació de les dues serralades (litoral i prelitoral), la connexió de les mateixes a través d'un corredor ecològic i la recuperació de la conca fluvial del Besòs.

El Vallès Oriental: dades bàsiques  [+info]


X El Vallès Oriental: dades bàsiques
Pàg. 77-99 (522 Kb.)

Joan López i José Luis Flores: Geògrafs (Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona)

Dades estadístiques bàsiques del Vallès Oriental