Data publicació: NOVEMBRE - 1997


PAPERS NÚM. 28  [+info]


X PAPERS NÚM. 28
Pàg. 1-105 (1,5 Mb.)
Text complet del número 28

La revisió del Pla comarcal de 1953: alternatives a l'origen i organització...  [+info]


X La revisió del Pla comarcal de 1953: alternatives a l'origen i organització dels treballs
Pàg. 9-14 (37 Kb.)

Albert Serratosa: Enginyer (Director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona)

S'aborda primerament una caracterització de la figura del Pla General d'Ordenació Urbana en relació amb les successives lleis del sòl promulgades. La reflexió sobre les condicions d'incidència del planejament sobre el desenvolupament urbà introdueix l'explicació històrica de l'origen del Pla Director 1965-1968 i del Pla General Metropolità 1974-1976. L'estudi de l'abast territorial del Pla i de l'organització dels equips de treball dóna pas a l'anàlisi de les idees clau que hi rauen. Els objectius, les innovacions metodològiques i les claus propositives, com la classificació del sòl en zones i sistemes, la importància concedida a les reserves de sòl per al viari, la reducció de l'edificabilitat i la consecució d'una normativa clara i unívoca, són els aspectes analitzats. Són aquestes característiques les que expliquen la capacitat de permanència del Pla i l'èxit aconseguit en la descongestió metropolitana, si bé encara s'ha de donar solució al problema de la necessitat de compactació urbana de moltes àrees que han experimentat creixements importants, a mesura que el procés de metropolització s'ha anat consolidant.

El projecte disciplinar: la versió de 1974 del Pla General Metropolità  [+info]


X El projecte disciplinar: la versió de 1974 del Pla General Metropolità
Pàg. 15-41 (579 Kb.)

Ricard Pié: Arquitecte (President de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i professor de l’Escola d’Arquitectura del Vallès)

El context teòric del procés de redacció del Pla General Metropolità es planteja, en primer lloc, analitzant els antecedents de la revisió. D'una banda, l'anomenat Pla Comarcal del 1953, més antecedent formal que no pas referència tècnica, per la seva feblesa conceptual. D'una altra, el Pla Director 1964-1968, que plantejà les necessitats de descongestió i un model territorial basat en la geografia dels corredors. En segon lloc, es presenta el context disciplinar en el qual té lloc el projecte de Revisió del 1974. Els programes de renovació urbana de ciutats ame-ricanes, el debat metropolità que es desenvolupa al si de la cultura arquitectònica i urbanística italiana o la reivindicació de la ciutat dels teò-rics del maig del 68, són influències cabdals. En tercer lloc, s'analitza la metodologia i propostes desplegades per la Revisió, que arrenca amb dubtes sobre el caràcter, estructural o amb un nivell de precisió suficient, del Pla. Finalment, es ressenyen els continguts significatius d'un pla que té objectius clars com la descongestió, la normalització urbanística de la ciutat i el reequilibri dels teixits, premises davant les quals se sacrifica el discurs de coherència estructural, basat en les grans infraestructures de transport i comunicacions.

El Pla General Metropolità de Barcelona. La versió de 1976  [+info]


X El Pla General Metropolità de Barcelona. La versió de 1976
Pàg. 43-54 (71 Kb.)

Amador Ferrer: Arquitecte (Director adjunt al Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona)

El Pla General Metropolità de Barcelona significà un trencament no només pel que fa a la forma d'afrontar els problemes urbans, sinó també pel que es refereix als canvis que va induir sobre la dinàmica urbana al sistema metropolità. Respecte al primer punt, les innovacions conceptuals i metodològiques, com el control de densitats i de l'edificació, les reserves de sòl per a infraestructures o equipaments o la mateixa classificació zonal que es fa servir, es plantejen orientades a la identificació de processos urbans per tal de poder ser regulats. La solució dels problemes específics de cada trama urbana parteix, doncs, de la detecció de les àrees necessitades de millora i d'un control selectiu dels potencials urbans corresponents a les diferents àrees del territori metropolità. Respecte al segon punt, la normativa urbanística aprovada determinà la reformulació de pràctiques i estratègies de creixement urbà i produí efectes positius com l'aturada dels processos de densificació a diversa escala a les àrees centrals o la recuperació de sòl per a espais verds o equipaments col·lectius, al mateix temps que afavorí el moviment de la indústria cap a les perifèries o la regeneració d'àrees d'edificació marginal.

El Plan General Metropolitano de Barcelona en el contexto del urbanismo español...  [+info]


X El Plan General Metropolitano de Barcelona en el contexto del urbanismo español de los setenta
Pàg. 55-61 (53 Kb.)

Fernando de Terán: Arquitecte (Catedràtic d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM)

Cal situar l'aparició del Pla General Metropolità de Barcelona en un moment de crisi dels marcs normatius que ja venia caracteritzant l'evolució del planejament a les dècades anteriors. La visió idealista i el voluntarisme ingenu, amb pretensions de control sobre el procés de creixement urbà, que havia definit el planejament fins a la primera Llei del Sòl del 1956 es posarà en qüestió a partir de la segona meitat dels setanta. És llavors quan es manifesta clarament que el trànsit del model econòmic autàrquic al model «desenvolupista», recolzat sobre l'expansió de les activitats industrials i turístiques, ha produït un creixement urbà que ha superat els límits imposats per la legislació urbanística. El Pla General Metropolità, d'una banda, i la Llei del Sòl del 1975, d'una altra, són dues respostes a aquesta situació de crisi dels marcs normatius i de planejament. El Pla General Metropolità introdueix una sèrie d'innovacions, sobretot de caire metodològic, que són ressenyades, a l'igual que les discrepàncies i punts en comú amb la llavors nova llei del sòl.

El moviment ciutadà a Barcelona i l'aparició del Pla General Metropolità  [+info]


X El moviment ciutadà a Barcelona i l'aparició del Pla General Metropolità
Pàg. 63-68 (37 Kb.)

Josep M. Huertas: Periodista

El procés de revisió del Pla Comarcal i la redacció del Pla General Metropolità es va caracteritzar per la malfiança de l'opinió pública general, tant per part dels agents econòmics i immobiliaris, com per part de les associacions de veïns. Pel que fa als primers, la suspensió de les llicències d'edificació al llarg dels dos anys de redacció del Pla va ser viscuda amb especial virulència per l'aturada de les expectatives de creixement. Des de les entitats cíviques, el Pla s'entenia com un nou pas en el procés de degradació del planejament, induït per l'especulació, que havia resultat en la destrucció de l'hàbitat als barris. Diferents temes van concentrar així les al·legacions al Pla, com la insuficiència de les zones verdes i els equipaments projectats, la prioritat donada al transport privat sobre el públic o les vies de circulació que travessaven teixits antics consolidats, cas de la via O al barri de Gràcia. La modificació de moltes propostes del Pla impugnades, com la qualificació dels terrenys de l'antiga fàbrica «L'Espanya Industrial», considerats com a edificables inicialment, va fer que les associacions de veïns passessin paulatinament a defensar el Pla.

Els 20 anys del Pla General Metropolità: les distintes escales i formes...  [+info]


X Els 20 anys del Pla General Metropolità: les distintes escales i formes de desplegament del Pla
Pàg. 69-83 (84 Kb.)

Juli Esteban: Arquitecte (Director del Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona)

El desenvolupament projectual del Pla General Metropolità s'ha realitzat a partir de cinc grups de propostes: les actuacions als teixits urbans, amb operacions puntuals desenvolupades amb PERI. Els creixements mitjançant plans parcials, articulats per les instàncies municipals a partir, per exemple, de la revisió del Programa d'Actuació Urbanística del Pla. L'ordenació d'àmbits singulars, peces significatives de l'ordenació metropolitana, amb una clara identificació geogràfica i d'extensió supramunicipal, com la serra de Collserola o la franja costanera. Els projectes de ciutat, com les Àrees de Nova Centralitat a Barcelona. I, finalment, grans projectes estratègics, com el marge dret del Besòs, el front marítim de Barcelona i el Pla del centre de comunicacions-port-aeroport. El progressiu augment d'escala de les modificacions induïdes pels projectes de desplegament no ha significat l'obsolescència del Pla. Ans al contrari, el que es demostra és, d'una banda, que el Pla encara manté una part substancial del seu valor inicial i, d'una altra, que les modificacions realitzades han estat rebudes i gestionades des del planejament sense posar en qüestió els fonaments bàsics del Pla.

Els canvis que el Pla General Metropolità va introduir a la pràctica...  [+info]


X Els canvis que el Pla General Metropolità va introduir a la pràctica urbanística. Un balanç
Pàg. 85-105 (283 Kb.)

Joan Antoni Solans: Arquitecte (Director General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya)

El Pla General Metropolità suposà una renovació de la pràctica administrativa de l'urbanisme i repercutí directament en l'organització del planejament en ser incorporades moltes de les seves innovacions tècniques a la nova Llei del Sòl del 1975. El Pla articula un seguit de línies d'actuació per aconseguir un control sobre el règim jurídic del sòl. Es plantegen així qualificacions urbanístiques i zonificacions no en funció dels usos ni de les activitats, sinó d'elements com la forma de la ciutat assolida als diferents teixits. S'hi identifiquen àrees de conservació de l'estructura urbana i l'edificació, de desdensificació, de renovació o de millora. La definició d'estàndards urbanístics mínims a les zones i sectors en funció de les densitats i les intensitats d'edificació és igualment una altra aportació en aquest sentit. El Pla prioritza també els aspectes vinculats a la gestió pública com una manera d'equilibrar el territori traslladant l'activitat a noves peces estructurants, definides com a centres direccionals. La seva gran influència sobre la cultura i l'evolució urbanística ha estat resultat de la intenció reguladora de les escletxes interpretatives, les ambigüitats i contradiccions de la pràctica urbanística anterior.