Data publicació: DESEMBRE - 1998


PAPERS NÚM. 31  [+info]


X PAPERS NÚM. 31
Pàg. 1-90 (1,8 Mb.)
Text complet del número 31

L'Alt Penedès: territori i societat  [+info]


X L'Alt Penedès: territori i societat
Pàg. 9-24 (431 Kb.)

Enric Mendizábal: Geògraf

L'article presenta una aproximació al fet comarcal de l'Alt Penedès des de diferents perspectives. A partir d'una revisió dels diferents intents de comarcalització, es planteja com el concepte «Alt Penedès» no apareix fins al 1932 i com la divisió del Penedès en tres unitats, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, només ha tingut entitat administrativa local des del 1987. Des de la perspectiva del territori i el paisatge, es distingeix entre el muntanyós, el de la vinya i l'urbà-industrial. Des de l'estudi de l'evolució demogràfica es destaca com, des del 1975, la comarca manté augments moderats de població que asseguren una estabilitat comuna a la majoria d'àrees de Catalunya que no van créixer o van creixer poc durant el període de «l'explosió demogràfica», del 1950 al 1975. Pel que fa a la relació entre població i territori, es destaquen dos elements importants: en primer lloc, el creixement de la mobilitat laboral externa als municipis de la comarca. En segon lloc, el fenomen de la «població temporal», és a dir, els volums de visitants que ocupen segones residències o realitzen un consum lúdic o cultural. Finalment, pel que fa a la relació de la comarca amb Catalunya, es presenta una revisió dels arguments que, des de la planificació regional i la geografia, han caracteritzat les interpretacions territorials de la comarca.

L'encaix de l'Alt Penedès en el context metropolità i català  [+info]


X L'encaix de l'Alt Penedès en el context metropolità i català
Pàg. 25-35 (167 Kb.)

Joaquim Clusa: Economista

L'article presenta una caracterització econòmica i territorial de la comarca de l'Alt Penedès en relació amb la resta de comarques metropolitanes i amb Catalunya, tot i establint comparacions amb altres àrees europees. En un marc territorial on els desequilibris pel que fa a la renda i la riquesa no són gaire importants, l'Alt Penedès manté unes taxes d'atur per sota de la mitjana de Catalunya i una estructura econòmica clarament diferenciada de la resta de comarques metropolitanes. El pes específic i el caràcter estratègic de l'activitat agrícola, l'activitat industrial especialitzada en sectors transformadors, principalment l'alimentació, i un menor desenvolupament de les activitats terciàries són els trets significatius de la base econòmica comarcal. Tot i que el seu desenvolupament és menor al metropolità, l'augment de la mobilitat laboral intermunicipal el quinquenni 1991-1996 mostra la creixent integració funcional dels municipis de la comarca a la realitat metropolitana de Barcelona. Una integració que ha d'ésser facilitada a partir de les millores de les infrastructures i l'aprofitament de les potencialitats d'escala diversa que existeixen al conjunt del territori metropolità.

Dinàmiques territorials i usos del sòl a l'Alt Penedès: oportunitats i reptes  [+info]


X Dinàmiques territorials i usos del sòl a l'Alt Penedès: oportunitats i reptes
Pàg. 37-47 (67 Kb.)

Joan Rosselló: Arquitecte (Alcalde de Gelida)

L'article presenta una revisió de la planificació històricament desenvolupada a l'Alt Penedès fins a arribar a l'actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona, respecte al qual es presenta un seguit d'objeccions. La manca d'arrelament del fet metropolità a la comarca, observable en el manteniment d'una dinàmica econòmica pròpia, organitzada al voltant del la mobilitat residencial i la terciarització econòmica. En aquest context, es critiquen alguns aspectes del Pla Territorial: en primer lloc, l'excessiu esquematisme i la rigidesa de la distribució del sòl en «illes metropolitanes» i «espais oberts», difícil de casar amb la realitat de territoris fràgils i especialitzats com l'Alt Penedès. En segon lloc, l'excessiva xarxa viària proposada fa pensar en el risc que es generin canvis als usos del sòl que acabin per fragmentar l'estructura territorial.
Pel que fa a la xarxa ferroviària, es destaca la no consideració d'una especialització de línia de rodalia d'altafreqüència a la comarca.
Finalment, es planteja el sobredimensionament de l'àrea dinamitzadora de Vilafranca i, respecte a la central de mercaderies de l'Alt Penedès, la necessitat d'una localització de baix impacte ambiental i que no consumeixi sòl agrícola.

El planejament urbanístic vigent i la política de sòl a l'Alt Penedès  [+info]


X El planejament urbanístic vigent i la política de sòl a l'Alt Penedès
Pàg. 49-62 (139 Kb.)

Jordi Casso: Arquitecte (Sotsdirector general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya)

L'autor presenta una valoració de l'evolució del planejament urbanístic desenvolupat a l'Alt Penedès al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta. En un context metropolità caracteritzat per la redistribució de la població, l'Alt Penedès presenta un comportament demogràfic força regular vinculat a les migracions metropolitanes, els fluxos relatius de desconcentració interna i la importància selectiva al territori de les urbanitzacions de segona residència, convertides en primera durant el període analitzat. De forma paral.lela a aquesta dinàmica demogràfica, s'ha produït un desenvolupament important del planejament, on destaca la forta concentració de l'activitat a mitjans i finals dels anys vuitanta, tant pel que fa a la nova elaboració com a les revisions realitzades. El gran nombre de modificacions aprovades mostra la creixent dinàmica urbana tot i la menor grandària i complexitat d'uns nuclis que el planejament ha tendit a mantenir com a àrees urbanitzades aïllades envoltades de sòl no urbanitzable. Pel que fa a la distribució d'usos, existeix un repartiment força homogeni del sòl urbanitzable programat residencial i més concentrat pel que fa al sòl urbanitzable programat industrial.

Perspectives per al planejament urbanístic territorial a l'Alt Penedès  [+info]


X Perspectives per al planejament urbanístic territorial a l'Alt Penedès
Pàg. 63-69 (33 Kb.)

Albert Serratosa: Enginyer de camins, canals i ports (Director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona)

L'autor presenta una breu diagnosi territorial de l'Alt Penedès a partir d'algunes dades sintètiques per explicar els objectius del Pla Territorial Metropolità de Barcelona vers la comarca i rebatre algunes de les objeccions que s'han plantejat al respecte. El Pla Territorial té la voluntat de mantenir i potenciar l'estructura productiva especialitzada en l'activitat vitivinícola, però, alhora, sense oblidar la progressiva integració metropolitana de la comarca. En conseqüència, el pla classifica el 95% del territori comarcal com a «espai obert» i el 5% com a «illa metropolitana». Un model territorial que no és esquemàtic, sinó que respon a una voluntat simplificadora del mateix instrument de planificació.
Igualment, laxarxa viària proposada és més complexa del que pot semblar en un primer moment i les franges annexes a les «víes cíviques» concentren les diferents xarxes de serveis, la qual cosa suposa una recuperació de sòl més que no pas un perill de fragmentació territorial.
Respecte a la xarxa ferroviària, la demanda d'una freqüència elevada requeriria un volum de població que no existeix a la comarca. Finalment, pel que fa a les ubicacions de l'àrea dinamitzadora de Vilafranca i la central de mercaderies, el pla proposa emplaçaments i dimensions
indicatives que hauran d'ésser decidides posteriorment per les autoritats sectorials.

L'Alt Penedès: dades bàsiques  [+info]


X L'Alt Penedès: dades bàsiques
Pàg. 71-90 (400 Kb.)

Joan López: Geògraf (Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona)

Joan Miquel Piqué: Economista (Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona)