Data publicació: MARÇ - 2001


PAPERS NÚM. 33  [+info]


X PAPERS NÚM. 33
Pàg. 1-64 (1,4 Mb.)
Text complet del número 33

Perifèries envellides  [+info]


X Perifèries envellides
Pàg. 13-18 (44 Kb.)

Jaume Carné: Arquitecte

Els problemes urbanístics dels barris perifèrics i els dels centres històrics tenen en molts casos característiques comunes, sobretot relacionades amb la densitat de la urbanització i la pobresa dels teixits urbanístic i social, i en aquest sentit, les actuacions dutes a terme als centres històrics per a la seva recuperació urbanística poden ser útils com a resposta a la situació dels barris fronterers. En síntesi, en aquests centres històrics s'han produït tres grans formes d'actuació: en primer lloc, l'esbotzament, una tècnica de la qual tenim clars exemples a Barcelona (carrer Princesa-Ferran, Via Laietana), i que consisteix en obrir grans vies de comunicació per tal de sanejar els cascos antics i a la vegada facilitar les connexions viàries entre les diferents parts de la ciutat, i que a les perifèries urbanes es reflecteix en la creació de la xarxa viària metropolitana de gran capacitat; en segon lloc, la monumentalització, que es pot abordar amb la recuperació d'edificis de gran valor amb nous usos o amb la construcció de nous espais públics monumentals de nova planta al mig dels teixits antics; finalment, trobem les tècniques de regeneració del teixit residencial, molt diverses, i que poden anar des de la substitució completa fins a formes menys extremes, com la rehabilitació o la restauració. En darrer lloc, i d'alguna manera com a síntesi de les tres anteriors i com a forma d'intervenció més complexa, cal esmentar l'esponjament.

Els teixits urbans als barris fronterers: estat, patologies, futur urbà. Reflexions entorn...  [+info]


X Els teixits urbans als barris fronterers: estat, patologies, futur urbà. Reflexions entorn a la seva pervivència. Les propostes de renovació
Pàg. 19 -23 (62 Kb.)

César Díaz: Arquitecte (Professor de Construccions Arquitectòniques I. Universitat Politècnica de Catalunya)

El context que va caracteritzar el naixement i creixement dels barris fronterers a partir dels anys 50 i 60 ha condicionat de manera decisiva la seva trama urbana i la tipologia de l'edificació, tant pel que fa als seus trets més destacats com pel que fa a la seva qualitat. Així, és ben conegut que fenòmens com la parcel·lació il·legal, l'ocupació espontània d'àrees marginals o l'assentament en àrees d'urbanització no consolidada han estat determinants per a les trames urbanes d'aquests barris, igual que l'autoconstrucció o la convivència de les noves edificacions amb els teixits preexistents ho han estat per la tipologia de l'habitatge i la parcel·lació del sòl. És per això que l'anàlisi conjunt d'aquestes característiques comunes permet formular un cert nombre de directrius vàlides per a la majoria d'aquestes trames urbanes, que poden anar des de la regulació estricta de l'edificabilitat fins a la rehabilitació de les façanes i habitatges que han patit un grau més elevat de degradació.

La renovació urbana als barris fronterers: unes reflexions sobre l'estratègia econòmica i...  [+info]


X La renovació urbana als barris fronterers: unes reflexions sobre l'estratègia econòmica i financera i de gestió
Pàg. 25-33 (65 Kb.)

Emili Mas: Economista (Gerent del Consell Comarcal del Barcelonès)

La planificació, l'anàlisi i la monitorització constant són processos fonamentals en qualsevol operació de construcció o renovació urbana, i aspectes com la gestió urbanística, la negociació amb els diferents agents, l'acompanyament de les operacions amb mesures de suport dinamitzadores de l'activitat, o les formes de patrimonialització dels beneficis urbanístics obtinguts poden determinar l'èxit o el fracàs d'aquestes grans operacions urbanes. En aquest sentit, l'article presenta, amb un plantejament fonamentalment pràctic, tot un seguit de paràmetres bàsics per a l'estructuració econòmica i financera dels projectes de renovació urbana, així com per a la delimitació d'un model de gestió correcte per a aquestes actuacions, entre els quals es troben la concepció formal de les propostes, l'avaluació dels costos (expropiacions, compensacions als afectats, projectes d'urbanització i instal·lació de serveis urbans, costos financers, etc.), la determinació i gestió del finançament (equilibri fons públics-fons privats, proporció d'actuacions dins el mercat i destinació dels beneficis obtinguts, etc.), la cobertura i limitació de riscos (de desviació en els costos, d'acceptació social del projecte, etc.) i la gestió integral del projecte.

La renovació urbana a l'Hospitalet  [+info]


X La renovació urbana a l'Hospitalet
Pàg. 35-47 (98 Kb.)

Antoni Nogués: Advocat i Tècnic Urbanista (Gerent de l’Agència del Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet)

Javier Ferrándiz: Doctor Arquitecte (Professor de la UPC. Agència del Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet)

Jordi Ferrer: Geògraf (Agència del Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet)

La ciutat de l'Hospitalet de Llobregat ha engegat un important projecte de renovació urbana emmarcat dins la figura del Pla l'Hospitalet 2010 (Pla L'H 2010), sorgit a partir d'una profunda reflexió sobre les condicions urbanístiques, econòmiques i socials de la ciutat i el seu context territorial. El Pla no es planteja ni com un document formal de planificació estratègica ni com a figura de planejament urbanístic en el sentit normatiu, sinó com un recull de mètodes, concepcions i directrius de treball per a l'obtenció dels canvis desitjats per a la ciutat, que ja compta amb instruments propis de desenvolupament: l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) i L'H 2010 Societat Privada Municipal, S.A., cadascun dels quals compleix funcions específiques dins l'estratègia global de canvi, de manera que, mentre l'ADU ha de gestionar i elaborar els instruments urbanístics adequats per a la consecució dels objectius prioritaris, L'H 2010 S.A. ha de dur a terme les actuacions urbanístiques necessàries (redacció de projectes, adquisició de terrenys i immobles, execució d'obres, etc.) per a l'assoliment d'aquests mateixos objectius.

Indicadors per un pla integral a Collblanc i la Torrassa  [+info]


X Indicadors per un pla integral a Collblanc i la Torrassa
Pàg. 49-64 (173 kb.)

Àngela García: Geògrafa (Coordinadora tècnica del Pla Integral Collblanc i la Torrassa a l’Ajuntament de l’Hospitalet)

En el marc dels projectes de renovació urbana necessaris per a la millora de l'estructura urbanística i social dels barris fronterers, els estudis de diagnòstic de la realitat d'aquests territoris es converteix en una eina bàsica per a l'elaboració d'estratègies i polítiques. En aquest sentit, la identificació de les principals característiques territorials, urbanes, demogràfiques i socials dels barris de Collblanc i la Torrassa (a l'Hospitalet del Llobregat), que haurà d'esdevenir un punt de partida per a l'elaboració d'un futur Pla Integral d'Actuació per a aquest territori, constitueix un valuós exemple d'aquest tipus de pràctiques. L'article presenta una síntesi de l'anàlisi realitzada i les seves conclusions més destacades.