Data publicació: OCTUBRE - 2019

Número monogràfic editat per Albert Arias Sans de la Universitat Rovira i Virgili i Helena Cruz Gallach de l’IERMB i realitzat per Albert Arias Sans, Francesc López Palomeque, Anna Torres-Delgado, David Rodríguez, Oriol Estela, Saida Palou Rubio, Ricard Pié, Josep M. Vilanova, Tonet Font, Aurora López, Roger Clot, Enrico Porfido, Cynthia C. Perez, Melisa Pesoa, Claire Colomb, Thomas Aguilera, Francesca Artioli, Marc Montlleó, Gustavo Rodriguez, Nuno Tavares, Cristina Jiménez Roig, Joana Llinàs, Adrià Ortiz i Aina Pedret.

Els articles estan escrits en CATALÀ o en CASTELLÀ. L’edició es complementa amb una traducció dels textos catalans al CASTELLÀ.

ISSN: 1888-3621 (versió impresa)

ISSN: 2013-7958 (versió en línia)

ISBN: 978-84-92940-38-7

177 pàgines



PAPERS NÚM. 62  [+info]


X PAPERS NÚM. 62
Pàg. 1-177
Text complet del número 62

Turisme i metròpoli. Apunts per a una agenda integrada  [+info]


X Turisme i metròpoli. Apunts per a una agenda integrada
Pàg. 10-19
Autors:
  • Albert Arias Sans. Universitat Rovira i Virgili – GRATET

El present article té la voluntat de sintetitzar i recopilar els arguments, les motivacions i l’agenda comuna de les diferents contribucions que composen aquest volum número 62 de la revista PAPERS. Així, aquest text delimita el marc conceptual des del qual abordar la relació entre el turisme i el territori metropolità. Per fer-ho, defineix en primer lloc les disposicions inicials que serveixen com a punt de partida conceptual amb l’objectiu de trencar amb una concepció sectorial del turisme a favor d’una aproximació integrada per les polítiques públiques. En ell també s’apunten sintèticament les principals dinàmiques turístiques del territori metropolità de Barcelona i, finalment, s’exposen els continguts dels nou articles i la relació entre ells, per concloure amb uns breus apunts per definir una agenda futura de les polítiques metropolitanes.

El turisme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona  [+info]


X El turisme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Pàg. 20-35
Autors:
  • Francesc López Palomeque. Universitat de Barcelona
  • Anna Torres-Delgado. CETT-Universitat de Barcelona

L’article comprèn una caracterització bàsica del turisme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), institució administrativa formada per 36 municipis, amb una extensió de 633 Km2 i una població de 3,2 milions d’habitants. L’article, d’acord amb l’enfocament de l’estudi, es fonamenta en l’anàlisi bibliogràfica i documental sobre el tema i sobre l’àmbit geogràfic de referència, i en la informació estadística disponible a escala municipal i pel conjunt de l’AMB. L’AMB és part del territori metropolità, de límits poc precisos, i participa de les característiques del fet turístic del conjunt d’aquest àmbit. L’anàlisi específic es focalitza en la caracterització dels components del sistema turístic, particularment de l’oferta i la demana (radiografia a través de xifres i mapes), i inclou una comparació de l’AMB amb les dades bàsiques d’altres àmbits territorials (Barcelona, província de Barcelona, Catalunya). L’anàlisi espacial del turisme a escala municipal posa de manifest la seva desigual distribució territorial, amb fortes asimetries.

Desenvolupament local i turisme: els impactes de l’activitat turística en el territori...  [+info]


X Desenvolupament local i turisme: els impactes de l’activitat turística en el territori metropolità
Pàg. 36-46
Autors:
  • David Rodríguez. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
  • Oriol Estela. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

El fort creixement de l’activitat turística a les metròpolis experimentat durant les darreres dècades ha generat canvis en el seu teixit econòmic però també en la geografia de les ciutats, amb els consegüents reptes sobre la sostenibilitat social i ambiental. En aquest article s’analitza l’encaix del turisme en cadascuna de les diferents dimensions del desenvolupament econòmic local: la participació del territori en el desenvolupament econòmic global, com a plataforma al servei de l’activitat econòmica globalitzada; la projecció cap a l’exterior dels actius territorials mitjançant la inversió local; o el desenvolupament local comunitari. Aquestes dimensions se singularitzen pe al cas de Barcelona, agafant el turisme de creuers, el turisme de congressos i convencions i el turisme cultural, com a paradigmes de cadascuna d’elles. Finalment, es fa una anàlisi dels principals reptes per la sostenibilitat econòmica del turisme.

Discursos turístics sobre el paisatge i el patrimoni cultural de Barcelona. Imatges...  [+info]


X Discursos turístics sobre el paisatge i el patrimoni cultural de Barcelona. Imatges contra la ciutat
Pàg. 48-58
Autors:
  • Saida Palou Rubio. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Universitat de Girona

El present article té per objectiu reflexionar sobre els discursos turístics associats al patrimoni cultural i al paisatge urbà de Barcelona, els impactes socioculturals que suporta a causa de la seva sobreexposició al consum turístic i els principals reptes que requereix en matèria de gestió. Amb la voluntat de no limitar-se a ser una mera dilació teòrica, però tampoc de convertir-se en un instrument aplicat i orientat només a la gestió, el present article discuteix al voltant dels conceptes imatge i patrimoni cultural i ofereix una descripció i anàlisi crítica dels fets que s’estudien. S’analitzen les imatges de promoció turística creades al llarg del segle XX i la seva influència en la construcció d’una narrativa hegemònica, fixant-se especialment en els discursos atribuïts al paisatge i al patrimoni cultural com a valors de mercat i referents d’identitat. L’article té un caràcter fonamentalment descriptiu, reflexiu i crític i s’emmarca i utilitza la literatura historiogràfica i especialitzada en el turisme urbà des de les Ciències Socials i Humanitats.

Els reptes del planejament urbanístic metropolità enfront el turisme  [+info]


X Els reptes del planejament urbanístic metropolità enfront el turisme
Pàg. 60-68
Autors:
  • Ricard Pié. Institut Habitat, Turisme i Territori (UPC–UMA) i Equip BCpN
  • Josep M. Vilanova. Institut Habitat, Turisme i Territori (UPC–UMA) i Equip BCpN

L’objectiu d’aquest article és avaluar quins són els reptes urbanístics que té plantejats el turisme barceloní en un moment en què estan canviant alguns dels paradigmes que han impulsat el desenvolupament extraordinari del turisme vacacional. La ciutat industrial, l’espai social destinat al treball, el lloc d’on es fugia durant les vacances, s’ha convertit en un destí turístic de primer ordre, en un dels llocs preferents per l’oci i el turisme contemporani. En aquest article ens preguntarem sobre aquest canvi fent un repàs de la història urbanística barcelonina des de la perspectiva del turisme, i una reflexió final sobre alguns aspectes que no tenen fàcil solució si no es replantegen el marc legislatiu i la relació entre l’urbanisme i l’activitat turística actual. En definitiva, ens preguntarem sobre quines han estat les transformacions urbanístiques de la ciutat postindustrial en relació al turisme, en l’àrea metropolitana de Barcelona, interrogant-nos sobre com s’hi ha reconstruït l’espai turístic de la ciutat postindustrial perquè hagi acabat atraient els seus detractors.

El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Una eina contingent per regular...  [+info]


X El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Una eina contingent per regular el turisme
Pàg. 70-77
Autors:
  • Tonet Font. UPC-ETSAB
  • Aurora López. Ajuntament de Barcelona
  • Roger Clot. Arquitecte

Aquest article exposa els detalls del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) així com els límits de la seva aplicació en el marc urbanístic metropolità. El PEUAT, iniciat el 2015 i aprovat el 2017 ha estat un dels instruments més innovadors i controvertits que s’han dut a terme a Barcelona per regular l’activitat turística, en concret els allotjaments turístics. Tanmateix, les limitacions que imposa el marc d’un Pla General Metropolità ja desfasat en les demandes de la ciutat actual, així com un marc jurídic controvertit, fan del PEUAT una eina contingent que aborda insuficientment una dinàmica transformadora clau per a la ciutat. El Pla Director Urbanístic actualment en redacció esdevé el marc necessari per a superar-ne les limitacions i donar un millor encaix a les activitats i pràctiques turístiques a Barcelona i el seu entorn metropolità.

Cuando el planeamiento atrae el turismo. El caso del barrio del raval  [+info]


X Cuando el planeamiento atrae el turismo. El caso del barrio del raval
Pàg. 78-91
Autors:
  • Enrico Porfido. Institut Habitat, Turisme i Territori (UPC – UMA) i Università degli Studi di Ferrara
  • Cynthia C. Perez. Institut Habitat, Turisme i Territori (UPC – UMA)
  • Melisa Pesoa. Universitat Politècnica de Catalunya

La present contribució té per objecte reflexionar sobre la relació entre les eines i estratègies de planificació urbana i el desenvolupament i impacte del turisme urbà a la ciutat de Barcelona, enfocant-nos en la relació entre comerços i fluxos turístics. A partir de la presentació dels instruments de planificació urbana adoptats en el cas d'estudi de Raval, s'ha prestat especial atenció a estratègies de les últimes dècades: Clúster Cultural, Pla Central de Raval i una sèrie d'intervencions d’'acupuntura'. Finalment, els seus efectes s'han posat en relació amb els canvis esdevinguts en el sector dels serveis, analitzant els allotjaments, els bars i restaurants, i els comerços. Els resultats demostren una necessitat urgent d'abordar el fenomen turístic des d'un altre punt de vista, considerant-lo com a part integral del metabolisme de la ciutat. Aquest canvi obliga a reflexionar sobre la responsabilitat de la planificació urbana en el desenvolupament turístic.

Gobernanza urbana y retos de la regulación del alquiler vacacional y de...  [+info]


X Gobernanza urbana y retos de la regulación del alquiler vacacional y de las plataformas digitales en las grandes ciudades europeas
Pàg. 92-101
Autors:
  • Claire Colomb. The Bartlett School of Planning (UCL)
  • Thomas Aguilera. Sciences Po Rennes
  • Francesca Artioli. Ecole d’Urbanisme de Paris (UPEC)

El desenvolupament exponencial del lloguer de vacances, o de curt termini, facilitat per plataformes digitals com Airbnb, s'ha convertit en els últims anys en un dels temes més polèmics en les grans ciutats europees. A partir d'un estudi sobre la regulació del lloguer de vacances a una desena de grans ciutats europees, s'analitzen els processos de politització d'aquest fenomen, les mesures de regulació i de control que s'han impulsat, la seva aplicació i la difícil governança de les noves plataformes de l'economia digital.

Els reptes ambientals del turisme a la ciutat de Barcelona  [+info]


X Els reptes ambientals del turisme a la ciutat de Barcelona
Pàg. 102-119
Autors:
  • Marc Montlleó. Barcelona Regional
  • Gustavo Rodríguez. Barcelona Regional
  • Nuno Tavares. Barcelona Regional

Des dels Jocs Olímpics de 1992, Barcelona ha registrat un creixement continu del turisme. El nombre de turistes s’ha multiplicat per 5, i ha arribat als 17 milions i segons l’Estratègia de Mobilitat Turística es calcula que el nombre de visitants (turistes i excursionistes) suma 28 milions. Aquest volum de viatgers i activitat associada implica, inevitablement, impactes ambientals i un cost econòmic per als serveis públics més afectats, com la seguretat, la neteja o el transport públic. Aquest article presenta una primera aproximació amb una quantificació dels impactes més significatius del turisme a la ciutat de Barcelona. S’estima que el consum d’aigua de les places turístiques se situa entre el 8% i el 12% del consum total de la ciutat, i el consum d’energia final en el 7,6% del consum energètic total. Quant als residus generats pels allotjaments turístics, s’estima que representen el 9,1% dels residus totals de la ciutat. Cal tenir en compte, però, que hi ha una manca de dades ambientals vinculada a l’activitat turística, especialment en el cas dels residus. L’article fa referencia també al primer càlcul de la petjada de carboni del turisme en un entorn urbà, i estima en 96,9 kg/CO2eq la petjada de cada visitant per dia a Barcelona.

La integració de la demanda turística en la planificació i la gestió...  [+info]


X La integració de la demanda turística en la planificació i la gestió de la mobilitat. Apunts des de la destinació Barcelona
Pàg. 120-132
Autors:
  • Cristina Jiménez Roig. Barcelona Regional
  • Joana Llinàs. Barcelona Regional
  • Adrià Ortiz. Barcelona Regional
  • Aina Pedret. Ajuntament de Barcelona, Direcció de Turisme

En aquest article es reflexiona sobre les característiques i les particularitats de la mobilitat turística i sobre la seva importància en la configuració de la realitat urbana i del territori metropolità, i ho fa a través de l’anàlisi global realitzada en el marc de l’Estratègia de Mobilitat Turística (EMT), impulsada per l’Ajuntament de Barcelona. Així doncs, es presenten els principals resultats d’aquest exercici inèdit de coneixement de la mobilitat turística i es presenten les estratègies que han de donar resposta als principals reptes detectats per tal d’assolir un mode de visita responsable i compatible amb la mobilitat quotidiana, que garanteixi l’ús racional i coherent dels sistemes de transport i que, alhora, doni resposta a l'estratègia de gestió de la destinació.

PAPERS 62. Texto completo en castellano  [+info]


X PAPERS 62. Texto completo en castellano
Pàg. 133-172