Data publicació: FEBRER - 2022

Papers 64” identifica els reptes i les oportunitats que ofereix actualment la implementació del concepte d’infraestructura verda metropolitana. El monogràfic fa una aposta clara per la introducció, en el planejament urbanístic i territorial, d’una infraestructura verda multifuncional que permeti proveir la metròpoli d’un seguit de serveis ecosistèmics essencials que millorin la qualitat de vida dels ciutadans i garanteixin el desenvolupament d’una economia més circular i sostenible. Segons els autors, aquest canvi de paradigma és imprescindible perquè les ciutats puguin desplegar els Objectius de Desenvolupament Sostenible i mitigar els efectes del canvi climàtic, fent servir alhora nous criteris i mètodes innovadors per al planejament de les ciutats en relació amb les seves metròpolis, a més d’una ferma voluntat política.

Número monogràfic coordinat per Joan Marull, María José LaRota-Aguilera i Joan Pino i realitzat per Joan Marull, María José LaRota-Aguilera, Joan Pino, Salvador Rueda Palenzuela, Lorena Maristany, Sílvia Mas, Carles Llop, Konstantinos Kourkoutas, Jacob Cirera, Annalisa Giocoli, Roc Padró, Annalisa Giocoli, Jacob Cirera, Tarik Serrano-Tovar, Nuría Ruiz Forés, Raúl Velasco-Fernández, Enric Tello, Claudio Cattaneo, José Ramón Olarieta, Vera Sacristán, Pino Joan, Corina Basnou, Javier Gordillo, Yolanda Melero, Roser Rotchés, Josep Maria Espelta, Francesc Baró, Sara Maestre Andrés, Pau Guzmán, Joan Pino, Isabel Martín, Jordi Bordanove, Marcos Gonzalez, Gara Villalba, Fulvia Calcagni, Johannes Langemeyer, Zbigniew Jakub Grabowski, Timon McPhearson, Katinka Wijsman, Luis Ortiz, Pablo Herreros-Cantis, Marion Kruse, David N. Barton, Zander Venter, Megan Nowell, Zofie Cimburova,Carolina Rojas, Esneider Rojas-Ultengo, Asef Darvishi, Maryam Yousefi,

ISSN: 1888-3621 (Versió impresa)

ISSN: 2013-7958 (Versió en línia)

ISBN: 978-84-92940-49-3

228 pàgines



PAPERS NÚM. 64  [+info]


X PAPERS NÚM. 64
Pàg. 1-228
L’objectiu d’aquest monogràfic de Papers és d'identificar els reptes i les oportunitats que ofereix actualment la implementació del concepte d’infraestructura verda metropolitana, a partir de dues perspectives: primer, l'experiència i els avenços observats a l'àrea metropolitana de Barcelona, i segon, d’un conjunt d'experiències internacionals davant la conceptualització, l'aplicació, el desenvolupament i els desafiaments de la infraestructura verda en diverses regions globals.

Reptes i oportunitats de la infraestructura verda metropolitana en el context de...  [+info]


X Reptes i oportunitats de la infraestructura verda metropolitana en el context de la crisi socioecològica actual
Pàg. 12-15
Autors:
  • Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • María José LaRota-Aguilera. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona /CREAF, Universitat Autònoma Barcelona
  • Joan Pino. CREAF, Universitat Autònoma Barcelona

Les àrees metropolitanes estan introduint en el seu planejament un nou paradigma: que els seus espais oberts constitueixen, a més d’un conjunt d’hàbitats d’elevat valor natural, una infraestructura verda proveïdora d’un seguit de serveis ecosistèmics dels quals en depèn tant la qualitat de vida de la ciutadania que habita l’espai construït, com la possibilitat de desenvolupar una economia més circular i sostenible que l’actual. Aquest canvi de paradigma es considera essencial perquè les metròpolis puguin desplegar el rol que les pertoca en els Objectius de Desenvolupament Sostenible proposats en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i assumits pels governs espanyol i català. L’objectiu d’aquest monogràfic de Papers, coordinat pel Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), és d'identificar els reptes i les oportunitats que ofereix actualment la implementació del concepte d’infraestructura verda metropolitana, a partir de dues perspectives: primer, l'experiència i els avenços observats a l'àrea metropolitana de Barcelona, i segon, d’un conjunt d'experiències internacionals davant la conceptualització, l'aplicació, el desenvolupament i els desafiaments de la infraestructura verda en diverses regions globals.

El verd de Barcelona: de la ciutat intramurs a les superilles  [+info]


X El verd de Barcelona: de la ciutat intramurs a les superilles
Pàg. 16-32
Autors:
  • Salvador Rueda Palenzuela. Fundació Ecologia Urbana i Territorial

L’article fa un recorregut pel verd de Barcelona des de la ciutat intramurs al Pla de superilles actual. En aquest periple es destaquen les propostes d’en Ildefons Cerdà, Rubió i Tudurí, Le Corbusier, les fetes pels tècnics de l’Ajuntament de Barcelona als inicis del període democràtic i, finalment, la proposta de superilles feta per l’Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona (BCNecologia), aprovada pel plenari del consistori barceloní al març del 2015. Es posa de relleu la xarxa verda potencial que es desplegaria a Barcelona si s’implantés en la seva totalitat el Pla de superilles. La xarxa verda resultant és conseqüència de l’alliberament del 70 % de l’espai viari, avui dedicat a la mobilitat de pas. De l’espai alliberat apareixen els corredors verds, 150 noves places de 2000 m2 , etc. L’article també inclou la proposta de xarxa verda metropolitana i la xarxa blava que apareix amb la proposta de regeneració del litoral barceloní, que inclou la creació d’un districte marí, el districte 12 de Barcelona (l’onzè, és Sarajevo).
Paraules clau: verd urbà; biodiversitat; corredors verds; urbanisme ecosistèmic; superilles

Procesos y dinámicas de los espacios abiertos de la región urbana de...  [+info]


X Procesos y dinámicas de los espacios abiertos de la región urbana de Barcelona. La ecología regional como nuevo paradigma para la planificación territorial
Pàg. 34-47
Autors:
  • Lorena Maristany, Sílvia Mas. Universitat Politècnica de Catalunya

El análisis de las principales problemáticas de los espacios abiertos de la región urbana de Barcelona pone de manifiesto que, a pesar de que la legislación sectorial en materia medioambiental es extensa y de que existen, efectivamente, instrumentos de planificación territorial, estos espacios se encuentran en una situación vulnerable. Como factores principales señalamos que las políticas sectoriales no están integradas y no se aplican con el rigor necesario, y que la planificación territorial y urbana está más orientada a la ordenación física que a la gestión de los procesos y actividades que se desarrollan sobre estos espacios. Esto es consecuencia directa de que la planificación no ha incorporado el enfoque sistémico de la ecología, basado en la premisa de que la matriz biofísica funciona como un sistema abierto, donde todo está interconectado y que de su buen funcionamiento se derivan bienes y servicios ecosistémicos fundamentales para la vida en el planeta.

The metropolis in re-composition: the regeneration of contemporary metropolitan mosaics  [+info]


X The metropolis in re-composition: the regeneration of contemporary metropolitan mosaics
Pàg. 48-61
Autors:
  • Carles Llop. Universitat Politècnica de Catalunya
  • Konstantinos Kourkoutas. Universitat Autònoma de Barcelona

Urban explosions have caused an uncontrolled fragmentation of the physical space of the territory, many times resembling a broken mirror, a brittle mosaic; in which the fragments still retain the meaning of all that decomposed. Beyond and more than a morphological and formal approach to metropoles, what we need today is a holistic vision and understanding of their complexity. Contemporary metropoles constitute multi-spatial ecosystems, open from the point of view of dynamic socio-economic relations and interconnected with simultaneous urbanities and ruralities. That is why we need new interpretative versions representative of the contemporary socio-territorial realities and an enriched knowledge intertwined with interdisciplinary approaches that seek the analytical integration of facts, dynamics and processes; and consequently, propose a renewed vision of the urban and territorial “facts” and the necessary arguments for improving its management. The future of the city, and its subsistence as a valid model for the sustainable management of the planet, lies in the materialization of the principles envisioned and defined by the territorial mosaic city; A city linked to the territory, forming part of its biological and life cycles, and a territory that permeates the city, with a determined spatial coexistence in terms of dynamics of exchanges and systemic symbiosis. The Territorial Mosaic City is the conceptual model that we propose in order to conceive a shift in paradigm and an advance towards a sustainable management of the contemporary metropolitan city. The model implies a parallel morphological and environmental structure, thought in terms of a mutual ecological adaptation and one that favours the coevolution of the interacting urban and natural ecosystems, eventually promoting an articulated mosaic which aims to be environmentally balanced. It is now the time that we must strive to define new concepts and imaginaries and to make urban and territorial regeneration operationally feasible. All disciplines, political responsibilities and social-technical practices, we are now at a point where we must face both the challenge but also the opportunity to promote a truly sustainable planet, and conserve it as a common good for all humanity. In the case of the Barcelona metropolis, we have carried out an extensive analysis of Barcelona metropolitan projects and actions to detect the strategies, project bases and actions that have contributed to improving its functional efficiency.

La infraestructura verda en el Pla Director Urbanístic metropolità  [+info]


X La infraestructura verda en el Pla Director Urbanístic metropolità
Pàg. 62-76
Autors:
  • Jacob Cirera, Annalisa Giocoli. Servei de Redacció del PDU, Àrea Metropolitana de Barcelona

44 anys despès de l’aprovació del Pla General Metropolità, els canvis ecològics, socials i de coneixement sobre els espais verds, agraris i forestals metropolitans, fan necessari un replantejament en la seva planificació. El Pla Director Urbanístic metropolità (PDUm) és la oportunitat d’abordar les problemàtiques d’aquests espais i capgirar la mirada que tradicionalment ha tingut l’urbanisme sobre els espais oberts. El PDUm es planteja planificar la infraestructura verda com a base estructural del desenvolupament urbà considerant 3 estratègies principals: La recuperació de l’activitat agrària, la millora del cicle integral de l’aigua i l’establiment d’una xarxa de verd urbà interconnectada amb el seu entorn. La resolució urbanística d’aquests aspectes pot ser estratègica per a generar un sistema d’espais naturals i semi-naturals resilients als efectes del canvi climàtic, que evití riscos i que garanteixi la prestació de serveis ecosistèmics i la qualitat de vida de la població metropolitana.

Espais oberts i transició socioecològica. Noves eines d’anàlisi per a una planificació...  [+info]


X Espais oberts i transició socioecològica. Noves eines d’anàlisi per a una planificació territorial sostenible
Pàg. 78-87
Autors:
  • Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • María José LaRota-Aguilera. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Roc Padró. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
  • Annalisa Giocoli. Àrea Metropolitana de Barcelona
  • Jacob Cirera. Àrea Metropolitana de Barcelona
  • Tarik Serrano-Tovar. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Nuría Ruiz Forés. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Raúl Velasco-Fernández. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Aquesta investigació pretén contribuir als reptes de la planificació de la sostenibilitat proposant una Anàlisi Socioecològica Integrada per donar suport al Pla Director Urbanístic que està actualment sent redactat per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’objectiu del pla és conciliar el desenvolupament urbà amb el rendiment dels espais oberts circumdants. En el treball s’avalua l’impacte en el funcionament socioecològic de la infraestructura verda que tindrien quatre escenaris diferents de cobertes del sòl (actual, tendència, alternatiu i potencial) i dos tipus de maneig agrícola (convencional i una transició cap a l’agricultura ecològica). Els resultats suggereixen que tot i que hi ha millores significatives en l’aprovisionament de llocs de treball i els tancaments de cicles dels nutrients (economia circular), l’agricultura ecològica certificada no és suficient per superar algunes tendències de sistemes agraris industrialitzats com la baixa eficiència energètica o les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats també mostren un efecte creuat entre el metabolisme social i l’ecologia del paisatge, on els canvis en la forma de maneig (convencional o ecològic) afectarien el funcionament del paisatge, mentre que els canvis en les cobertes del sòl afecten especialment l’ús dels recursos. Calen doncs canvis més profunds en la planificació per avançar cap a una planificació per la sostenibilitat que tingui en compte no només les cobertes, com s’ha fet tradicionalment, sinó també els fluxos metabòlics per promoure transicions agroecològiques cap a infraestructures verdes més sostenibles. El model SIA és un important pas conceptual i metodològic que facilita la transició cap a polítiques d’ús sostenible del sòl i l’adaptació/mitigació al canvi climàtic.
Autors: Joan Marull, María José LaRota-Aguilera, Roc Padró, Annalisa Giocoli, Jacob Cirera, Tarik Serrano-Tovar, Nuría Ruiz Forés, Raúl Velasco-Fernández

[Descarregar document]

La pèrdua de paisatge en mosaic i d’eficiència metabòlica agrària a la...  [+info]


X La pèrdua de paisatge en mosaic i d’eficiència metabòlica agrària a la Regió Metropolitana de Barcelona (1956-2009)
Pàg. 88-104
Autors:
  • Enric Tello. Universitat de Barcelona
  • Claudio Cattaneo. Universitat Autònoma de Barcelona
  • José Ramón Olarieta. Universitat de Lleida
  • Vera Sacristán. Universitat Politècnica de Catalunya

Ramon Margalef va plantejar que els paisatges agraris en mosaic eren un bon instrument de conservació de la biodiversitat que s’estaven esvaint pels impactes de l’agricultura industrial i l’avenç de la urbanització, i ens convidava a estudiar-ho considerant els efectes de l’energia externa i les forma com es distribuïa al territori. En aquest article apliquem aquesta anàlisi als canvis d’usos del sòl agrari, la ramaderia i els boscos entre 1956 i 2009 als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. Emprem els indicadors d’energia externa extreta, d’energia internament incorporada, i de complexitat, integració i circularitat dels agroecosistemes per entendre la pèrdua d’heterogeneïtat de cobertes del sòl i connectivitat ecològica del paisatge. El resultats corroboren la hipòtesi de Ramon Margalef, i de tota l’anàlisi se’n desprenen dues conclusions, una metodològica i l’altra política. La metodològica és que per copsar aquesta relació energia-paisatge cal emprar varis models complexos i integrats dels fluxos de matèria i energia moguts pel sistema agrari, i dels seus graus de circularitat en connectar els béns fons vius dels agroecosistemes entre ells, per relacionar-los amb indicadors de la diversitat i complexitat dels paisatges. La política és que per revertir la seva degradació cal una transició cap a nous territoris agroecològics integrats.

La infraestructura verda i la biodiversitat metropolitana  [+info]


X La infraestructura verda i la biodiversitat metropolitana
Pàg. 106-118
Autors:
  • Pino Joan. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Corina Basnou. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Javier Gordillo. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Yolanda Melero. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Roser Rotchés. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Josep Maria Espelta. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona

La conservació de la biodiversitat ha pres recentment gran rellevància per assegurar el funcionament ecològic i la provisió de serveis en territoris metropolitans. Tanmateix, la informació disponible sobre el valor, l’estat de conservació i, especialment el funcionament d’aquesta biodiversitat en l’àmbit metropolità és especialment escassa. Es mostra el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que compta amb informació relativament completa, per bé que dispersa i heterogènia, sobre la seva biodiversitat. Es presenta un índex cartogràfic -basat en un conjunt reduït de dades especialment adequades- que recull la distribució del valor de la biodiversitat, i es reflexiona sobre la contribució de les noves dades procedents de la ciència ciutadana. Es contraposen els conceptes de servei ecosistèmic i de valor de biodiversitat i es recalca la manca d’informació sobre el funcionament d’aquesta. Es presenten els casos de la dinàmica de metapoblacions de papallones als jardins de Barcelona i de l’ensamblatge de les comunitats forestals de la plana del Vallès.
Autors: Pino Joan, Corina Basnou, Javier Gordillo, Yolanda Melero, Roser Rotchés, Josep Maria Espelta

[Descarregar document]

El paper de la infraestructura verda metropolitana en relació amb la qualitat...  [+info]


X El paper de la infraestructura verda metropolitana en relació amb la qualitat de l’aire i la mitigació i adaptació al canvi climàtic
Pàg. 120-131
Autors:
  • Francesc Baró. Department of Geography, Vrije Universiteit Brussel Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA ), Universitat Autònoma de Barcelona
  • Sara Maestre Andrés. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA ), Universitat Autònoma de Barcelona

Aquest article sintetitza els resultats de diverses avaluacions dels serveis ecosistèmics de regulació realitzades a la ciutat, regió metropolitana i província de Barcelona que permeten determinar el paper de la infraestructura verda metropolitana en relació a la qualitat de l’aire, la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic a aquestes tres escales territorials. A través de la quantificació i cartografia dels serveis ecosistèmics de filtració de contaminants atmosfèrics, captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, control de l’escorrentia superficial i regulació micro-climàtica proporcionats pels ecosistemes metropolitans (incloent espais naturals, parcs i jardins urbans o l’arbrat viari), l’article avalua la capacitat (i els límits) de la infraestructura verda com a solució basada en natura per abordar reptes tan importants per a la metròpolis barcelonina com són la contaminació atmosfèrica i l’emergència climàtica. Aquesta síntesi conclou que les polítiques d’infraestructura verda poden tenir un paper rellevant per a l’adaptació climàtica, sobretot a nivell suburbà, però només complementari a les polítiques de reducció de les emissions (de contaminants atmosfèrics i de gasos d’efecte hivernacle) pel què fa a la millora de la qualitat de l’aire i la mitigació del canvi climàtic.

Metabolismo hídrico de la infraestructura verde del Área Metropolitana de Barcelona  [+info]


X Metabolismo hídrico de la infraestructura verde del Área Metropolitana de Barcelona
Pàg. 132-143
Autors:
  • Tarik Serrano-Tovar. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Roc Padró. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
  • Maria José La Rota-Aguilera. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Raúl Velasco-Fernández. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Este estudio propone una aproximación multiescalar para analizar los usos del agua de la infraestructura verde metropolitana entendida como sistema complejo y considerando los múltiples aspectos que afectan los flujos hídricos. En primer lugar, introducimos la necesidad de generar una aproximación analítica que caracterice todos los elementos relevantes del sistema hídrico de una forma integral para estudiar territorios heterogéneos y complejos como son las metrópolis. Posteriormente, presentamos los métodos utilizados, los cuales se fundamentan primero en la agronomía para realizar el análisis cuantitativo de requerimientos hídricos de la vegetación, y en un enfoque de metabolismo social que caracteriza los patrones de uso del agua en el resto del sistema. En los resultados mostramos como este tipo de análisis obtiene una imagen completa del agua en los diferentes sectores del sistema metropolitano, y cuantificamos el consumo de agua y flujo sobrante en la infraestructura verde a varias escalas (cultivo, municipio, el sistema metropolitano completo), para finalizar con una discusión sobre las implicaciones de la información generada que se obtiene con este enfoque. El caso del Área Metropolitana de Barcelona permite mostrar la relevancia de este tipo de análisis para una gestión territorial, económica y ambiental integral en una gobernabilidad multinivel. El objetivo último es ofrecer una aproximación útil para planificadores y gestores del territorio sobre el conjunto del sistema hídrico y sus implicaciones en otras dimensiones como la agraria, económica o ambiental.
Autors: Tarik Serrano-Tovar, Roc Padró, Maria José La Rota-Aguilera, Raúl Velasco-Fernández, Joan Marull

[Descarregar document]

Anàlisi socioecològica integrada de la xarxa metropolitana de parcs  [+info]


X Anàlisi socioecològica integrada de la xarxa metropolitana de parcs
Pàg. 144-155
Autors:
  • Raúl Velasco-Fernández. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Tarik Serrano-Tovar. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Pau Guzmán. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Joan Pino. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Isabel Martín. Àrea Metropolitana de Barcelona
  • Jordi Bordanove. Àrea Metropolitana de Barcelona
  • Marcos Gonzalez. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Es desenvolupa un sistema innovador d’indicadors multi-criteri i multi-nivell per caracteritzar els parcs urbans amb el propòsit de facilitar el monitoratge i comunicació de forma integral i adaptable a les necessitats dels gestors i usuaris dels parcs. L’anàlisi s’ha aplicat com a prova pilot a sis parcs de l’àrea metropolitana de Barcelona i consta d’una sistema modular de setze indicadors organitzats en cinc dimensions: ús de recursos, serveis ecosistèmics de suport, serveis ecosistèmics de regulació, contribució a la salut, i canvi climàtic. Dels casos analitzats destaca el parc de la Muntanyeta pel seu baix ús de recursos i bona prestació de serveis ecosistèmics, i el parc de la Fonsanta, que tot i fer un ús més intensiu de recursos presenta uns bons serveis ecosistèmics. El parc dels Pinetons i el parc del Torrent de la Font i Turó de l’Enric presenten els resultats més baixos quan comparem els sis parcs metropolitans, el primer per fer un ús major de recursos tot i proveir de menys serveis ecosistèmics; i el segon per una modesta contribució en mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per últim, es proposa un quadre de monitoratge multinivell que dona flexibilitat per escollir el nivell de detall en que interessa consultar i en quins aspectes es volen comparar els parcs metropolitans, sigui per orientar el seu ús, gestió o planificació.
Autors: Raúl Velasco-Fernández, Tarik Serrano-Tovar, Pau Guzmán, Joan Pino, Isabel Martín, Jordi Bordanove, Marcos Gonzalez, Joan Marull

[Descarregar document]

Opportunities for green infrastructure to optimize the urban metabolism of resources  [+info]


X Opportunities for green infrastructure to optimize the urban metabolism of resources
Pàg. 156-161
Autors:
  • Gara Villalba. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA ), Universitat Autònoma de Barcelona

Green infrastructures such as urban and peri-urban agriculture, vertical farming, urban forests, green rooftops, parks, gardens, have the great potential to improve the lives of city dwellers by improving air quality, reducing heat waves, providing natural spaces for recreation, and promoting food production. However, these infrastructures also require energy and water, and could further intensify local and global impacts, such as water depletion, greenhouse gas emissions, and eutrophication. It is essential that the implementation of green infrastructure strategies is conceptualized from a systemic approach which includes other urban processes so that we move towards a more circular use of resources. In this article, we illustrate the potential of such synergies between urban agriculture (UA) and waste water management at two levels 1)recovery of nutrients in a hydroponic tomato crop production to reduce mineral fertilizer demand, and 2) recovery of nutrients from wastewater treatment plants to meet the demand of fertilizers for an urban area. For both cases, the Metropolitan Area of Barcelona is used as the case study, and the Life Cycle Assessment methodology is used to quantify the environmental impacts. For (1), we find that the direct leachate recirculation technology reduces global warming potential, eutrophication, and fossil resource scarcity by more than half when compared to the business as usual linear fertilization scheme. Study (2) estimates that nutrient recovery from the wastewater treatment plants is up to ten times greater the fertilizer demand of urban and peri-urban agriculture, providing ample opportunity for its expansion in terms of resources.

Understanding the relational values between people and nature through the observation of...  [+info]


X Understanding the relational values between people and nature through the observation of virtual communities
Pàg. 162-172
Autors:
  • Fulvia Calcagni. Institute of Environmental Science and Technology (ICTA ), Universitat Autònoma de Barcelona
  • Johannes Langemeyer. Institute of Environmental Science and Technology (ICTA ), Universitat Autònoma de Barcelona Department of Geography, Humboldt Universität zu Berlin

Maintaining people’s relational values is critical to counteract the degradation of nature and the “extinction of experiences” inherent to an ever more urban society. Virtual communities are hubs for people to communicate worries for, perceptions of, and interactions with and within nature in a multimedia manner (e.g. through photos, tags, texts, etc.). Virtual communities are also arenas to collectively construct, negotiate and reproduce relational values at unprecedented spatial and temporal scales, and thereby can serve as a cornerstone for sustainable global transitions. We are only at the very beginning of the assessment and interpretation of relational values expressed in the online space. This chapter focuses on the use of crowdsourced social media data to understand relational values ascribed to green infrastructure, first outlining the state-of-the-art, then showing insights from recent studies at different scales (the region of Catalonia, the Province of Barcelona and Barcelona City) and finally indicating key opportunities and challenges for a field of study that is quickly emerging.

The Case of green infrastructure in New York City (USA): Ecological spontaneity...  [+info]


X The Case of green infrastructure in New York City (USA): Ecological spontaneity and infrastructuralization in the context of settler colonialism, capitalism, and white supremacy
Pàg. 174-182
Autors:
  • Zbigniew Jakub Grabowski. Cary Institute of Ecosystem Studies Urban Systems Lab, The New School
  • Timon McPhearson. Cary Institute of Ecosystem Studies Urban Systems Lab, The New School Stockholm Resilience Center, Stockholm University
  • Katinka Wijsman. Urban Systems Lab, The New School
  • Luis Ortiz. Urban Systems Lab, The New School
  • Pablo Herreros-Cantis. Urban Systems Lab, The New School

Here we review and synthesize existing scholarship on the green infrastructure (GI) of New York City, USA in order to expand the theoretical and methodological richness of green infrastructure studies. Rather than adopting a teleological narrative around the development of GI in NYC, we utilize a social-ecological-technological systems (SETS) framework to steer attention to the intersecting forces shaping GI in the city. In this paper we draw upon existing empirical research to examine how GI in the city is shaped by each dimension of SETS, both historically and in the present through ecological agency, social-ecological relationships, and social-technical assemblages infrastructuralizing ecological systems. Ecological agency requires an attentiveness to the auto-poetic characteristics of ecosystems, through which organisms, populations, and communities continuously self assemble in relation to external and internal dynamics, which can be understood quite differently through the lenses of classical ‘Western’ Ecology, Native science, and New Materialism. The social-ecological context of the city is largely examined through the frameworks of Native relations with land, settler colonial ‘ecocide,’ the imperatives of capital accumulation and ecological segregation, and the diverse biocultural relationships of diaspora communities. Lastly, we examine the current practices of making ecosystems infrastructure (infrastructuralization), which unearth the bureaucratic and technical practices that merge ecological and built systems in the city, through managing stormwater, heat waves, and coastal storms. We conclude with key lessons and research directions supporting the evolution of ecological stewardship in highly unequal and infrastructurally complex cities.
Autors: Zbigniew Jakub Grabowski, Timon McPhearson, Katinka Wijsman, Luis Ortiz, Pablo Herreros-Cantis

[Descarregar document]

Making urban ecosystem mapping accessible to the public: the Urban Nature Atlas...  [+info]


X Making urban ecosystem mapping accessible to the public: the Urban Nature Atlas of Oslo (Norway)
Pàg. 184-191
Autors:
  • Marion Kruse. Norwegian Institute for Nature Research
  • David N. Barton. Norwegian Institute for Nature Research
  • Zander Venter, Megan Nowell. Norwegian Institute for Nature Research
  • Zofie Cimburova. Norwegian Institute for Nature Research

Geographic Information Systems (GIS) and maps have typically been used for technical support purposes within various agencies and for model and methodology development by researchers. Maps have been identified as a valuable tool to provide knowledge and skills to various user groups. Through ecosystem service assessment and accounting of urban nature, researchers and municipal staff have generated a number of GIS datasets and maps on urban ecosystem extent, condition and selected ecosystem services in Norway. In this study, we discuss how the City of Oslo could report on trends in the extent and condition of urban nature and ecosystem services flows. Ecosystem accounting at national level is often focused on reporting in aggregate tabular format. We argue that this aggregate reporting is not conducive to promoting public awareness and engagement at local level. However, Oslo’s urban ecosystem map layers used for assessment and accounting have not been designed with only public access and awareness-raising in mind. The Urban Nature Atlas could bridge several application results (e.g. public and official) in a more accurate coverage of the complexity in valuation. In this study, we give an overview of the Urban Nature Atlas of Oslo and discuss the purposes such an atlas could have in the future (e.g. supporting local interests in public hearings). Finally, we discuss public expectations of accuracy and reliability of maps and potential barriers to public use.

Evidencias del impacto de la urbanización en el sistema de humedales del...  [+info]


X Evidencias del impacto de la urbanización en el sistema de humedales del Área Metropolitana de Concepción (Chile)
Pàg. 192-200
Autors:
  • Carolina Rojas. Instituto de Estudios Urbanos y Territoriales, Pontificia Universidad Católica de Chile Centro de Desarrollo Urbano Sustentable

Los humedales son claves para el equilibrio ecológico del planeta, sin embargo, están desapareciendo, principalmente en Latinoamérica producto de recientes procesos de urbanización. Esta aceleración ha sido mucho más intensa en áreas metropolitanas que, a pesar de contar con planes territoriales, estos no han reconocido los beneficios de conservar y restaurar los humedales, y actualmente cohabitan con edificaciones, concentraciones de personas e incluso áreas verdes que los han impactado en múltiples dimensiones. El artículo tiene por objetivo presentar evidencias científicas publicadas con anterioridad sobre efectos de la urbanización en el sistema de humedales del Área Metropolitana de Concepción, segundo asentamiento urbano relevante después de Santiago de Chile. Los impactos se resumen en pérdidas de superficies, alteraciones de la biodiversidad, conectividad ecológica, biofilia entre otros efectos.
Los resultados de esta investigación, vigente desde el año 2015, fueron insumos relevantes para la formulación de la Ley de protección de humedales urbanos, promulgada en el año 2020 y pionera en el país.

Aplicación de un modelo integrado de metabolismo-paisaje para los Andes tropicales: el...  [+info]


X Aplicación de un modelo integrado de metabolismo-paisaje para los Andes tropicales: el caso de la infraestructura verde metropolitana de Cali (Colombia)
Pàg. 202-216
Autors:
  • María José LaRota-Aguilera. CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Esneider Rojas-Ultengo. Investigador independiente

Planteamos la hipótesis de que los paisajes bioculturales, configurados por sistemas agrícolas indígenas, campesinos y afrodecendientes, contribuyen a la funcionalidad ecológica de los Andes tropicales. Los paisajes actuales en el valle del Cauca (Colombia) reflejan la transición de una agricultura de base orgánica a una industrial, iniciada en la primera mitad del siglo XX. Esta transición ha ocurrido dentro de un contexto sociocultural complejo en el que los medios de vida rurales se encuentran en la encrucijada entre el desarrollo agroindustrial regional y la sostenibilidad socioecológica. Este artículo propone una evaluación integrada del metabolismo social y la ecología del paisaje en la infraestructura verde metropolitana de Cali. Los resultados muestran la contribución de diferentes paisajes bioculturales al funcionamiento ecológico de la cuenca alta del río Cauca, apoyando la hipótesis de que los sistemas agroforestales ofrecen contribuciones prometedoras para la conservación de la biodiversidad y la conectividad ecológica. Paralelamente, se evidencia cómo grandes parcelas de caña de azúcar han homogeneizado el sistema agrario. El modelo metabolismo-paisaje propuesto ofrece la oportunidad de enriquecer la formulación de políticas territoriales intersectoriales para regiones biológica y culturalmente diversas. Dada la confluencia de la agenda colombiana de implementación posconflicto, la crisis global de (in)sostenibilidad y los objetivos de desarrollo de la ONU, existe la necesidad de llevar los paisajes bioculturales a un diálogo interdisciplinario más amplio y evaluar la transición ecológica, la cohesión social y la viabilidad política que requiere el actual modelo agrario metropolitano.

Using water yield ecosystem services to assess water scarcity in a metropolitan...  [+info]


X Using water yield ecosystem services to assess water scarcity in a metropolitan arid environment in Qazvin region (Iran)
Pàg. 218-224
Autors:
  • Asef Darvishi. Department of Environmental Planning and Design, Environmental Sciences Research Institute, Shahid Metropolitan Laboratory of Ecology and Territory of Barcelona, IERMB, Autonomous University of Barcelona
  • Maryam Yousefi. Department of Environmental Planning and Design, Environmental Sciences Research Institute, Shahid Beheshti University, Tehran, Iran Metropolitan Laboratory of Ecology and Territory of Barcelona, IERMB, Autonomous University of Barcelona

Water Yield Ecosystem Service (WYES) is one of the main benefits of natural resources and have an essential role in agriculture, industry, and energy generation for social and ecological function. Quantity and quality of water availability is critical for the socio-economic development, which directly influence sustainable development of the social and ecological systems, especially in metropolitan areas facing water scarcity. This paper presents a quantifying assessment and mapping WYES in the Qazvin metropolitan region (Iran), using the Integrated Valuation of Ecosystem Services and Tradeoffs (InVEST) model to address water scarcity under two scenarios: the first is Continuing the Current Situation Scenario (CCSS) and the second is Land use Planning Scenario (LPS) which incorporates of Land Use and Cover Change (LUCC) under landscape ecological capability. The result shows, the estimation of overall water yield in the current situation is 752.02 Million m3, in the CCSS will decrease to 575.32 Million m3, and in the LPS will decrease to 602.74 Million m3. This study guides decision makers and is essential for the development of metropolitan green infrastructure strategies in arid environments that will ensure their future water supply in climate change scenarios.