Date of Publication: January - 1995


PAPERS NÚM. 22  [+info]


X PAPERS NÚM. 22
Pages 1-99 (8,8 Mb.)
Text complet del número 22

El comerç a la ciutat de Barcelona  [+info]


X El comerç a la ciutat de Barcelona
Pages 9-25 (338 Kb.)

Marçal Tarragó: Economista (Marçal Tarragó & Associats)

L'article té per objecte establir els paràmetres de referència en l'estudi de l'activitat comercial a Barcelona i el seu entorn metropolita. Així, s'aborden tres temes: la definició de l'objecte d'estudi, la relació entre centralitat i comerç i l'evolució de les fórmules comercials. Pel que fa a la definició, l'autor fa palès com el concepte de comerç (definit tradicionalment com el simple intercanvi de béns) s'ha anat enriquint a causa de l'associació de l'activitat comercial amb la prestació dels anomenats serveis comercialitzables, la component relacional de l'espai comercial i la identificació de l'acte de compra amb el temps de lleure. Aquesta transformació de l'activitat comercial incideix tant en la ubicació del comerç com en l'evolució de les fórmules comercials. Pel que fa al primer aspecte es mostra -a través de diversos indicadors estadístics- com, malgrat la dispersió de l'activitat comercial sobre el territori metropolita, la ciutat de Barcelona conserva una forta capacitat d'atracció sobre el conjunt de la regió, en especial en el camp de les compres no quotidianes. Pel que fa a l'evolució de les fórmules comercials, l'autor assaja una tipologia i a partir d'aquí indica com el comerç tradicional tendeix, d'una banda, a transformar-se i, d'una altra, a perdre quota de mercat davant els nous espais (grans superfícies i centres comercials).

La tipologia arquitectònica de l'espai comercial  [+info]


X La tipologia arquitectònica de l'espai comercial
Pages 27-44 (1.340 Kb.)

Ricard Pié: Arquitecte (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès)

El treball ofereix una panoràmica de l'evolució de les tipologies arquitectòniques associades a l'activitat comercial. Així, s'explica com, en menys de dos segles, la ciutat moderna ha desenvolupat quatre tipus d'espai comercial: el mercat, la galeria, els grans magatzems i els centres comercials. Aquests s'han anat juxtaposant sense forçar la desaparició absoluta dels models preexistents. Tanmateix, avui a Europa occidental i a Nord-amèrica, les formes més tradicionals (mercat, galeria) coneixen una crisi profunda i tendeixen a ser reemplaçades per grans superfícies (en especial, centres comercials). Aquestes, ubicades preferentment en les perifèries urbanes, tendeixen a reproduir en el seu interior, simplificats i optimitzats, els patrons dels espais comercials de la ciutat tradicional (carrers, places, restaurants, cinemes, botigues), internalitzant-ne, però, els beneficis. En canvi, els comerços tradicionals, avui en crisi, han tendit a localitzar-se en el cor de les ciutats i, tot aplegant activitat terciària al seu entorn, han contribuït generar condicions de centralitat. La qüestió que es planteja, doncs, davant d'aquests processos de canvi, és de quina manera cal actuar per evitar que els centres comercials -que qualifiquen la perifèria- no acabin desertitzant i suburbialitzant el centre urbà.

L'espai i l'activitat comercial a Barcelona i la seva àrea metropolitana  [+info]


X L'espai i l'activitat comercial a Barcelona i la seva àrea metropolitana
Pages 45-59 (537 Kb.)

Amador Ferrer i Josep M. Carrera: Arquitectes (Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona)

Els autors es proposen d'analitzar la relació entre la ubicació de l'espai comercial, l'estructura urbana i la practica urbanística a l'entorn metropolità de Barcelona. Després d'una reflexió general sobre els models existents en aquest camp, hom presenta dades referents al pes relatiu de l'activitat comercial de Barcelona respecte els diversos àmbits metropolitans i el conjunt de Catalunya. Aquestes dades permeten constatar com Barcelona, ciutat de comerç, és la capital comercial indiscutible de la metròpoli i del conjunt de Catalunya. Tanmateix, aquest és un sector sotmès a importants canvis deguts sobretot a la irrupció de formes de comerç amb tendències d'ubicació, impactes urbanístics i tipologies arquitectòniques noves. La ubicació és sens dubte la variable decisiva, ja que d'aquesta depenen l'impacte urbà i les tipologies arquitectòniques. Els autors afirmen que de les tres ubicacions possibles dels nous espais (central, perifèria i arterial urbana) és aquesta darrera la que té un impacte urbà més positiu, en respondre als requeriments de les grans superfícies en matèria d'accessibilitat, sense estar tanmateix aïllada dels nuclis consolidats, tot impregnant així de centralitat els teixits circumstants.

El comerç als centres urbans de la Regió Metropolitana de Barcelona  [+info]


X El comerç als centres urbans de la Regió Metropolitana de Barcelona
Pages 61-68 (589 Kb.)

Josep M. Bros: Economista (BFL Associats)

Josep Llobet: Arquitecte (BFL Associats)

Francesc Mestres: Arquitecte (IDES, Ajuntament de Sabadell)

Malgrat els actius que indubtablement posseeix -renda de situació, fidelitat de la clientela-, el comerç en els centres urbans de la Regió Metropolitana de Barcelona coneix, en l'actualitat, dificultats evidents. Aquestes es deriven, en bona part, d'elements com l'obsolescència d'establiments, l'escassa inversió, la manca de sinergia entre les diverses activitats, la discontinuïtat dels baixos comercials i les dificultats de trànsit i aparcament. En aquestes circumstancies, el comerç dels centres s'ha trobat en una posició d'inferioritat enfront noves formes comercials -com les grans superfícies suburbanes- que, a més d'oferir preus molt competitius, disposen de fàcil accessibilitat, aparcament, màrqueting unitari i s'ajusten als nous hàbits de consum. Per perviure, el comerç dels centres urbans s'ha, doncs, de renovar de forma radical, tant pel que fa a la promoció, la tecnologia i els horaris, com a la cura de l'entorn. En aquest sentit, un element encoratjador és que darrerament la implantació de nous grans equipaments comercials en trama urbana -com I'Eix Macià de Sabadell o l'llla Diagonal de Barcelona- ha estat un element dinamitzador i no destructor del comerç en les Àrees que els envolten.

Los nuevos espacios comerciales en la Región Metropolitana de Barcelona  [+info]


X Los nuevos espacios comerciales en la Región Metropolitana de Barcelona
Pages 69-80 (2.070 Kb.)

Juan F. de Mendoza i José I. Galán: Arquitectes (L35, Arquitectes S.A.)

L'article explica els requeriments urbanístics de les grans superfícies comercials i descriu el seu procés d'implantació a la Regió Metropolitana de Barcelona. Segons els autors, l'evolució de la tipologia de les grans superfícies (des dels grans magatzems fins als centres comercials) ha estat induïda més per les mutacions socials i els canvis en l'orientació de la demanda que no pas per les estratègies de les empreses comercials. Aquesta evolució tipològica ha comportat canvis en els requeriments urbanístics; dos elements, tanmateix, han servat al llarg de tot el procés una gran importància: la localització i l'accessibilitat amb vehicle privat. Pel que fa a la implantació de centres comercials a la Regió Metropolitana de Barcelona es poden distingir tres etapes. La primera -que segueix als grans magatzems històrics i als hipermercats tradicionals-. es caracteritza per la implantació de grans superfícies a la perifèria metropolitana amb un pes, encara molt predominant, de les activitats comercials per sobre els serveis i el lleure (un arquetipus d'aquest període és Baricentro a Barberà del Vallès). La segona etapa es caracteritza per implantacions a la perifèria metropolitana (com Montigalà), perd ja amb una major qualitat arquitectònica, la diversificació de l'oferta i la presència de serveis personals. Finalment els centres comercials de tercera generació tenen implantacions urbanes (com l'llla o Glòries), aposten ja decididament per una oferta molt diversificada i són centres mixtos comercials, de serveis i lleure.

La mobilitat i els horaris comercials a Barcelona  [+info]


X La mobilitat i els horaris comercials a Barcelona
Pages 81-99 (3.390 Kb.)

Enric Llarch i Marisol Fraile: Economistes (Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona)

A la Regió Metropolitana de Barcelona i a tot Catalunya la forma de comerç predominant, des del punt de vista de la quota de mercat, és la botiga tradicional. Això implica la vigència d'uns horaris limitats i d'una mobilitat per compres relativament baixa. Tanmateix, diversos canvis socials estan alterant la composició de la demanda i per tant la configuració del sector. Entre aquests canvis cal destacar: les variacions en la composició de la llar, en el nivell d'instrucció, en les taxes d'activitat femenina, en la composició del consum privat, el poblament i la motorització. Aquests canvis han impulsat la introducció de noves fórmules comercials (grans superfícies), que impliquen la major participació de grans empre ses de distribució en la quota de mercat i la forta presencia d'empreses multinacionals. De la localització i les característiques d'aquests nous operadors se'n deriva una més alta mobilitat de la població per compres i una pressió per al canvi dels horaris comercials. Així, la polèmica sobre els horaris s'inscriu en la pugna entre grans i petits operadors per obtenir majors quotes de mercat. Així doncs, a l'hora de regular aquesta qüestió, els poders públics hauran de tenir en compte que una liberalització completa podria portar a la desertització comercial de nuclis urbans, l'increment desmesurat de la mobilitat i la posició monopolística de grans empreses. D'altra banda, una política excessivament proteccionista pot resultar en el manteniment d'empreses ineficients, la manca d'incentius per competir i l'entorpiment de la necessària evolució del sector.