Autores:  

Rafael Boix i Joan Trullén
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Año: 2012




  • El 2050 el 75% de la població es concentrarà en àrees urbanes que creixeran en mida i complexitat, evolucionant cap a estructures cada vegada més policèntriques i disperses, fent que l’actual model de pensar la ciutat quedi obsolet. A pesar de la creixent importància del policentrisme, a Espanya continua essent un fenomen poc estudiat i poc conegut. Abans de seguir endavant amb l’estudi, és necessari procedir a una revisió crítica del policentrisme que serveixi com a punt de partida. En aquest article es proposa aquesta revisió crítica des del punt de vista dels programes d’investigació. La revisió posa de manifest que els temes més vinculats amb els efectes del policentrisme es troben en el cinturó exterior de la teoria, hi ha poca investigació sobre ells i la existent produeix resultats contradictoris. Aquestes consideracions han de ser tingudes en compte en tota la seva extensió abans de traslladar el policentrisme a un àmbit normatiu.Publicat a:

    ACE: architecture, city and environment = arquitectura, ciudad y entorno [en línia]. 2012, núm. 18 Febrer, Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC

    http://www-cpsv.upc.es/ace/Articles_n18/articles_PDF/ACE_18_SE_20.pdf