Fecha de publicación: MAYO - 2002


PAPERS NÚM. 36  [+info]


X PAPERS NÚM. 36
Pág. 1-114 (2,6 Mb.)
Text complet del número 36

Aproximacions a l'estructura espacial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. diferents maneres d'ocupar...  [+info]


X Aproximacions a l'estructura espacial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. diferents maneres d'ocupar el territori
Pág. 9-24 (205 Kb.)

Josep Maria Carrera Alpuente: Arquitecte (Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona)

La forma com la població ha anat ocupant el territori de la regió metropolitana de Barcelona ha seguit diverses pautes al llarg dels darrers 140 anys: el creixement suau i tendent a mantenir el pes dels grans centres urbans observat durant la segona meitat del segle XIX, l'eclosió de la Gran Barcelona de finals d'aquell segle i principis del XX, el creixement moderat i de curt abast que donarà pas, durant els anys d'enlairament econòmic espanyol, a un model explosiu quant al volum i el temps en què es produeix, extensiu pel que fa al territori que abasta, i estructurat a partir d'eixos metropolitans. Les darreres dècades venen caracteritzades per l'ocupació exhaustiva del territori metropolità, tot omplint els espais que aquests eixos havien deixat buits. El tret comú a totes les etapes és l'ocupació progressiva del territori metropolità, si bé aquest darrer període es diferencia dels precedents en tant que la ocupació es produeix a un ritme molt superior, no es correspon amb un creixement demogràfic i, a més, té lloc en un moment en què es disposa d'eines prou efectives per tal de planificar aquesta ocupació.

La redistribució de la ciutat al territori de la Regió Metropolitana de...  [+info]


X La redistribució de la ciutat al territori de la Regió Metropolitana de Barcelona
Pág. 25-48 (586 Kb.)

Josep Maria Carreras Quilis: Cap del Servei d’Información Territorial i Coordinació Tècnica de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

L'actual model d'ocupació del sòl de la regió metropolitana de Barcelona té el seu origen en els moviments d'expansió de la ciutat de Barcelona iniciats a principis del segle XIX amb les primeres ocupacions fora de les muralles i que anaren sempre a la recerca d'espais cada vegada més allunyats del centre. D'aquesta manera, les activitats industrials, l'habitatge, els grans equipaments, les zones verdes i els centres comercials s'han convertit en els principals protagonistes d'un procés d'ocupació del sòl caracteritzat per la dispersió tant en termes de centre-perifèria com de concentració-desconcentració. La forma com s'ha produït aquesta ocupació està íntimament lligada al caràcter del planejament urbanístic, amb enfocs diferents entre el període 1956-1976 i la reinstauració dels ajuntaments democràtics. Per aquest motiu, és necessari matisar algunes interpretacions sobre les dades de sòl consumit durant els darrers anys a partir de la identificació dels diversos estadis en l'ocupació (preurbanització, urbanització completa i edificació) i de la seva assignació al període de temps que els hi correspon, així com continuar treballant en la recaptació i l'elaboració de noves dades que permetin aprofundir en aquest coneixement.

L'ocupació del sòl en el sistema metropolità central durant el període 1980-1998  [+info]


X L'ocupació del sòl en el sistema metropolità central durant el període 1980-1998
Pág. 49-72 (329 Kb.)

Joan Antoni Solans Huguet: Arquitecte (Universitat Pompeu Fabra)

Moltes de les anàlisis realitzades recentment a partir de les dades d'ocupació del sòl a la regió metropolitana de Barcelona durant les darreres dècades han tendit a malinterpretar les dimensions i característiques reals d'aquesta ocupació, ja sigui per una incorrecta assignació al període de temps en què es va produir, per la manca de concreció en la identificació dels usos del sòl o per la no comptabilització de bona part d'aquests usos o de les edificacions que es donaven de baixa. La superació d'aquestes limitacions en el càlcul de l'ocupació del sòl permet observar que el model desenvolupat durant els darrers anys ha estat notablement menys expansiu que el de la dècada precedent.

Els costos ambientals dels models urbans dispersos  [+info]


X Els costos ambientals dels models urbans dispersos
Pág. 73-104 (601 Kb.)

Salvador Rueda Palenzuela: Biòleg i psicòleg (Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona)

Al llarg dels darrers anys la regió metropolitana de Barcelona ha vist accelerar el seu procés històric de simplificació del territori, és a dir, de reducció de la seva complexitat amb el propòsit, generalment, d'augmentar la seva productivitat. L'ocupació urbana representa el darrer pas d'aquest procés i esdevé especialment greu, no únicament perque suposi un nivell de simplificació més gran que el dels estadis anteriors, sinó també pel major consum de recursos que comporta i pel seu caràcter irreversible. Quan aquesta ocupació urbana pren la forma d'urbanització dispersa, els impactes són especialment importants, no només a nivell ambiental sinó també a nivell social i territorial. Aquests costos de la urbanització dispersa porten a la necessitat de replantejar el model d'ocupació del sòl cap a variants que permetin la reducció de les disfuncions que genera. En aquest sentit, el model de ciutat mediterrània, compacta i complexa, esdevé un referent clau.

Dinàmiques urbanes, activitats emergents i polítiques públiques a la Regió Metropolitana de...  [+info]


X Dinàmiques urbanes, activitats emergents i polítiques públiques a la Regió Metropolitana de Barcelona
Pág. 105-114 (79 Kb.)

Oriol Nel·lo Colom: Geògraf (Universitat Autònoma de Barcelona)

La regió metropolitana de Barcelona es troba immersa en un triple procés de transformació territorial: la seva extensió sobre un àmbit progressivament més gran, la dispersió de la seva població i activitat i l'especialització funcional i social de les àrees que la integren en funció del conjunt. Aquestes transformacions presenten, al costat de nombrosos beneficis i oportunitats, importants reptes, com són la sostenibilitat ambiental, l'eficiència funcional i la segregació social. Les polítiques urbanes aplicades per fer front a aquests reptes han mirat de defensar un model de ciutat compacta, complexa quant als seus usos i integrada pel que fa a la seva població. Cara al futur, caldrà dotar-se de la visió i els instruments necessaris per tal que aquests mateixos principis permetin afrontar les qüestions bàsiques que afecten la ciutat metropolitana. En el cas de Barcelona, diversos projectes endegats recentment són una mostra clara del desig d'avançar en aquest sentit.