N.40 – ESTRUCTURA DEL MERCAT DE TREBALL
Fecha de publicación: NOVIEMBRE - 2003
Població i participació laboral: el futur del mercat de treball
Joaquim Capellades i Mireia Farré: Institut d’Estadística de Catalunya
Pág. 9-32 (518 Kb.)
L'article presenta, en primer lloc, les principals magnituds del mercat de treball català (estructura de la població, taxes d'activitat, ocupació i atur, entre d'altres) amb relació al context de l'Estat espanyol i els països de la Unió Europea, per tal d'oferir una visió comparada de la situació i l'evolució prevista a mig i llarg termini. En segon lloc, s'aborda la futura configuració del mercat de treball català, sobretot pel que fa a l'estimació del volum i la composició de la població activa, considerant diversos escenaris tant amb relació a la demografia (estructura d'edats, pautes de fecunditat i natalitat...) com amb relació a les principals tendències culturals (futur de la participació al mercat de treball) i socials (migracions, homogeneïtzació de les pautes del mercat de treball a Catalunya, etc.).Forma urbana y desempleo
Juan Antonio Santana i José Luis Roig: Departament d’Economia Aplicada
(Universitat de Barcelona)
Pág. 35-54 (156 Kb.)
Es planteja una reflexió teòrica en relació amb la influència que la forma urbana (és a dir, l'organització espacial de les ciutats) pot tenir sobre el nivell d'atur d'un determinat territori. En concret, aquesta anàlisi s'aborda a partir de la comparació de les diferències interzonals de les taxes d'atur entre les dues àrees urbanes més importants d'Espanya: els territoris funcionals corresponents a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid. Així, aquests dos casos permeten estudiar dues estructures significativament diferents: d'una banda, l'àrea de Barcelona, policèntrica i amb un patró d'accessibilitat espacial a l'ocupació considerablement uniforme; i d'altra banda, l'àrea de Madrid, caracteritzada per una forta concentració de l'ocupació en les seves àrees centrals.Mobilitat, immigració i inactivitat: tres aspectes clau per al futur del mercat de treball
Francesc Castellana: President delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona
Pág. 57-75 (3.480 Kb.)
L'article aborda una reflexió del mercat de treball des de tres enfocs: d'una banda, analitzant la mobilitat quotidiana dels treballadors i la consegüent configuració d'àmbits territorials de referència i delimitació de mercats de treball locals; d'altra banda, reflexionant sobre la possible influència que el fenomen de la immigració pot tenir sobre el mercat de treball; i finalment, dedicant una atenció especial al col·lectiu dels inactius, que sovint no es considera com a força de treball potencial, però que inclou individus que poden constituir una important reserva de cara a situacions que es plantegen a mig i llarg termini.El mercat de treball de la província de Barcelona l'any 2002
Antonio Bermejo, Rosa Mur i Joan Miquel Piqué: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pág. 77-96 (127 Kb.)
S'aborda la situació del mercat de treball de la província de Barcelona pel que fa a les seves principals variables, des del punt de vista de la participació, l'estructura i l'evolució recent. D'acord amb aquest plantejament general, es plantegen tres grans blocs d'anàlisi: el primer referit a la situació estructural i els principals punts forts, disfuncions i reptes del mercat de treball de la província; el segon bloc analitza, mitjançant eines economètriques, la relació entre les característiques sociodemogràfiques de la població (edat, gènere, nivell d'estudis, etc.) i amés, d'una banda, el seu nivell de participació al mercat de treball, i d'una altra, la seva ocupació; finalment, un tercer bloc analitza en detall els desequilibris entre l'oferta i la demanda de treball.Dinàmica del mercat laboral barceloní
Narcisa Salvador: Responsable de la Direcció de Serveis d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona
Pág. 99-107 (94 Kb.)
L'article repassa les característiques més destacades de l'evolució del mercat de treball de la ciutat de Barcelona, així com la seva situació actual i els reptes que es planteja a curt i mig termini. L'anàlisi parteix de l'extraordinàriament positiva dinàmica que aquest mercat ha experimentat els darrers anys, la qual cosa l'ha portat a plantejar-se un nou model d'acció des de l'Administració local. En aquest sentit, cal fer una reflexió per tal d'afrontar aspectes com la qualitat de l'ocupació o els reptes de l'ampliació de la Unió Europea; i d'altra banda, cal plantejar noves eines per a aquesta acció, com en el cas de l'Ajuntament de Barcelona és la Porta 22, un espai especialitzat en ocupacions de futur.Adequació d'estratègies ocupacionals a Mataró
Jordi Arderiu: Cap del Servei d’Estudis i Planificació (Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró)
Pág. 109-123 (153 Kb.)
L'article es proposa explicar el model desenvolupat per l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró en l'execució d'estratègies ocupacionals i d'adaptació al mercat laboral, a partir de quatre grans blocs, que aborden, en concret, els següents aspectes: el sistema d'informació de ciutat (experiències, eines, estructura dels serveis i col·lectius objectiu, etc.); la situació del mercat laboral a Mataró (anàlisi de l'activitat, l'ocupació i l'atur de l'àmbit de Mataró); els mecanismes que s'apliquen pel que fa a la concertació laboral (escala d'actuació, articulació i participació en xarxes, etc.); i finalment les estratègies pel que fa a les polítiques actives d'ocupació (tot considerant els aspectes més rellevants, com la prospecció i detecció de necessitats, la planificació territorial, la gestió i l'avaluació de les actuacions, etc.).
