Fecha de publicación: ENERO - 2021

Número monográfico editado per Sergio Porcel i Fernando Antón-Alonso de l’IERMB i realitzado por Sergio Porcel, Fernando Antón-Alonso, Irene Muñoz, José Manuel Gómez Giménez, Agustín Hernández Aja, Marta Domínguez, Daniel Sorando, Pedro Uceda, Francesc Coll, Clemente J. Navarro Yáñez, Ana Pagliuso, Cristina Cavaco, Joaquim Sabaté, Pere Picorelli, Nacho Murgui Parra, Oriol Nel·lo, Helena Cruz, Ismael Blanco, Jordi Martí Grau, Mariona Prat i Vandellós, Suso López, Carme Pasalamar y Arnau Funes Romero.

ISSN: 1888-3621 (versió impresa)

ISSN: 2013-7958 (versió en línia)

ISBN: 978-84-92940-44-8

168 pàgines



PAPERS NÚM. 63  [+info]


X PAPERS NÚM. 63
Pág. 1-168
Text complet del número 63

Les polítiques de millora de Barris a debat: una introducció  [+info]


X Les polítiques de millora de Barris a debat: una introducció
Pág. 10-19
Autores:
  • Sergio Porcel. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Fernando Antón-Alonso. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Irene Muñoz. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

En el context europeu, la lluita contra la pobresa urbana ha estat acompanyada del desplegament d’una gran varietat de polítiques urbanes i de programes d’intervenció específics en barris desafavorits. Després d’aquesta dilatada experiència, hi ha algunes certeses sobre aquestes mesures, però continua havent-hi també un enriquidor debat sobre la seva efectivitat, sobre els tipus d’intervenció més adients i, no menys important, sobre com millorar l’articulació institucional d’aquest tipus de polítiques públiques, tan necessàries com complexes. En aquest article introductori es presenta aquest nou monogràfic de Papers, dedicat precisament a aquesta qüestió: la vulnerabilitat urbana i les polítiques de millora de barris.

El atlas de vulnerabilidad urbana en España: objetivos, resultados y retos de...  [+info]


X El atlas de vulnerabilidad urbana en España: objetivos, resultados y retos de futuro
Pág. 20-37
Autores:
  • José Manuel Gómez Giménez. Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio, Universidad Politécnica de Madrid
  • Agustín Hernández Aja. Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio, Universidad Politécnica de Madrid

El Observatorio de la Vulnerabilidad Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana es el encargado del mantenimiento del Catálogo de Barrios Vulnerables de los municipios españoles mayores de 50.000 habitantes, elaborado a partir de los datos de los Censos de Población y Viviendas desde 1991. Cada uno de los barrios incluido en el Catálogo viene determinado por criterios de vulnerabilidad estadística, pero también por la condición de ser una pieza urbana homogénea, capaz de asumir una intervención multidimensional que permita su mejora. Del análisis de la evolución de estos barrios en las tres ediciones del Catálogo se pueden extraer conclusiones significativas sobre los procesos ocurridos en las ciudades españolas en relación con las transformaciones de sus fracturas socioespaciales. Frente a algunas hipótesis que plantean que el incremento de la vulnerabilidad urbana es producto de la crisis de 2008, mediante la revisión del Catálogo se constata que este proceso se inició con anterioridad. Esto supondría que las políticas urbanas implementadas por los municipios españoles no habrían alcanzado los objetivos esperados y que la aparente prosperidad de nuestras ciudades tenía como correlato la depresión de parte de su espacio urbano. Además, a la vista de los resultados del período 2001-2011 se constata que zonas significativas de las áreas centrales han perdido su condición de vulnerables, probablemente a costa de trasladar a parte de sus habitantes a zonas más periféricas.

Los cambios de la vulnerabilidad socio-residencial en Madrid (2001-2011)  [+info]


X Los cambios de la vulnerabilidad socio-residencial en Madrid (2001-2011)
Pág. 39-49
Autores:
  • Marta Domínguez. TRANSOC, Universidad Complutense de Madrid
  • Daniel Sorando. TRANSOC, Universidad Complutense de Madrid
  • Pedro Uceda. TRANSOC, Universidad Complutense de Madrid

Esta investigación aporta una visión multidimensional de las transformaciones de la vulnerabilidad en la Comunidad de Madrid, con base en el debate teórico sobre la segregación y la vulnerabilidad, así como en el análisis multivariable a partir de los datos de los Censos de Población y Vivienda de 2001 y 2011. En este punto, y para lograr cierta consistencia entre teoría y metodología, se han incorporado variables tanto socioeconómicas como del ámbito residencial, así como una innovadora unidad espacial de análisis que se sitúa entre las secciones censales y los barrios. Los resultados cartografían las transformaciones en los procesos de vulnerabilidad en este período, a partir de un índice multidimensional estable en el tiempo, revelando las diferentes aristas de este proceso en la Comunidad de Madrid, así como las principales trayectorias de cambio socio-residencial de los espacios vulnerables.

La vulnerabilitat urbana a Barcelona: persistència, concentració i complexitat  [+info]


X La vulnerabilitat urbana a Barcelona: persistència, concentració i complexitat
Pág. 50-67
Autores:
  • Fernando Antón-Alonso. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Sergio Porcel. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Irene Cruz. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
  • Francesc Coll. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

La vulnerabilitat urbana a Barcelona: persistencia, concentración i complexitat La vulnerabilitat urbana és una de les expressions de la desigualtat existent a les metròpolis. El present article ofereix una aproximació a l’estudi de la seva naturaleza i de les dinàmiques territorials que segueix a la metròpoli de Barcelona. L’anàlisi es fa a partir d’un conjunt d’innovacions metodològiques que van des de l’aplicació d’un mètode de construcció d’un índex de vulnerabilitat urbana comparable en diversos moments temporals a la incorporació d’indicadors de diversa procedència, fonamentalment d’origen administratiu, la qual cosa permet augmentar la periodicitat de les anàlisis. Els resultats obtinguts constaten tres característiques que defineixen el fenomen: la persistencia en els espais urbans, la concentració territorial i la complexitat i diversitat de les formes en què es presenta. Les polítiques de millora de barris han de tenir en compte aquests tres elements en el marc d’un sistema que configura una estructura jerárquica dels barris metropolitans segons el seu nivell de vulnerabilitat.

Políticas de regeneración urbana en España en el marco de las iniciativas...  [+info]


X Políticas de regeneración urbana en España en el marco de las iniciativas de la Unión Europea
Pág. 68-71
Autores:
  • Clemente J. Navarro Yáñez. The Urban Governance Lab, Universidad Pablo de Olavide

¿Qué estrategias de intervención han desarrollado los planes de regeneración urbana desarrollados en España en el marco de las iniciativas de la UE?, ¿qué propuesta de cambio urbano proponen? En este artículo se pretende responder a esta cuestión analizándolos como policy mixes, combinaciones específicas de objetivos y policy tools que dan cuenta de los procesos y mecanismos causales por los que han propuesto lograr sus objetivos. El estudio de los programas URBAN y URBANA (1994-2013) muestra la diversidad de estrategias desplegadas en sus planes locales, pero también el cambio desde una mayor atención a la capacitación de colectivos vulnerables a la creación de entornos atractivos. Este análisis se presenta como un ejemplo del necesario ejercicio de reconstrucción de la teoría que subyace a los planes y su propuesta de cambio urbano en los barrios, como paso necesario para proceder a la evaluación de sus efectos.

The Catalan neightborhood law as a soft planning tool. The impact of...  [+info]


X The Catalan neightborhood law as a soft planning tool. The impact of the policy iniciatives
Pág. 82-95
Autores:
  • Ana Pagliuso. Research Centre for Architecture, Urbanism and Design, University of Lisbon
  • Cristina Cavaco. Research Centre for Architecture, Urbanism and Design, University of Lisbon
  • Joaquim Sabaté. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Universitat Politècnica de Catalunya

This article reports on a new approach to urban planning known as soft planning and research into one particular case: The Catalan Neighborhood Law. This law affects 830,000 people (11% of the Catalan population), 93 districts, and 76 towns and cities, and has overseen expenditure of 1 billion euros, and promoted more than 300 integrated urban intervention projects in five years, all with a single goal: The conversion of districts and urban areas into better and more sustainable places in which to live. We discuss the most significant impact of this law in Catalonia and its use as a soft planning tool.Català del Sòl

Instruments d’intervenció a les ciutats de Catalunya. Reflexions de 40 anys de...  [+info]


X Instruments d’intervenció a les ciutats de Catalunya. Reflexions de 40 anys de gestió de l’Institut
Pág. 96-109
Autores:
  • Pere Picorelli. Coordinador de projectes, Direcció d’operacions INCASÒL

L’Institut Català del Sòl (Incasòl), instrument preferent per a les polítiques de transformació urbanística del sòl de la Generalitat, incorpora entre la seves funcions la transformació del sòl urbà habitat, que s’ha materialitzat en dos programes: el Programa de remodelació de barris i el Programa de regeneració de barris. Tots dos programes es caracteritzen per uns factors econòmics, socials i de governança comuns, però responen a moments i contextos diferents: el Programa de remodelació es creà per respondre a l’aparició de la patologia estructural en els polígons d’habitatge d’origen públic, promovent així la reconstrucció de grans conjunts d’habitatge social; en canvi, el de regeneració pretenia la intervenció de transformació puntual dels teixits urbans habitats a partir de l’expropiació i el reallotjament dels afectats urbanístics, però en el marc definit per les actuacions integrals acollides a la Llei de barris.
Actualment aquests programes operatius es troben encara en execució, malgrat que la crisi económica iniciada el 2008 els posà en entredit, alterant-ne els mecanismes de gestió i finançament. En aquest momento tots els programes es troben en moments força diferents: mentre que el de remodelació està entomant les accions finals per concloure els pocs projectes encara en gestió, el programa de regeneració disposa d’un grup d’actuacions amb recorregut significatiu per executar. A més, des del 2012 l’Incasòl ha anat incorporant al seu programa d’activitat nous projectes que, tot i no respondre específicament als dos programes originals, s’han construït sobre el conjunt de tècniques desenvolupades en la gestió dels projectes anteriors i han permès adaptar la gestió de la transformació de sòl a un context social i econòmic canviant, característic dels projectes actuals.

Las políticas de reequilibro territorial e innovación institucional en Madrid, 2015-2019  [+info]


X Las políticas de reequilibro territorial e innovación institucional en Madrid, 2015-2019
Pág. 110-117
Autores:
  • Nacho Murgui Parra. 2º Teniente de Alcaldía de Madrid, 2015-2019. Concejal de Más Madrid, 2019

Lograr un mejor reparto de los recursos materiales es una tarea inseparable de una transformación institucional dirigida a un mejor reparto del poder y de la capacidad de decisión. Es preciso reconfigurar las instituciones para redefinir la relación entre estas y la ciudadanía. El espacio de cooperación entre las instituciones públicas y la sociedad civil organizada es un terreno privilegiado para lograr esa reconfiguración institucional.
El Fondo de Reequilibrio Territorial se concibe como un primer paso en ese complejo camino y se relaciona con el proceso de descentralización y con el concepto de cooperación público-social. Debe entenderse en relación con otros desarrollos institucionales, como el Consejo Coordinador de los Distritos o los Foros Locales.
Una tarea de estas características no puede realizarse desde un solo espacio institucional y en un solo mandato, pero en todo caso debe hacerse contando con la firme voluntad y dirección política del equipo de gobierno que quiera desempeñarla.
El gobierno es una herramienta formidable para emprender un proceso de reequilibrio territorial, pero aun cuando no hay en el mismo voluntad política en este sentido existen posibilidades para estimular o condicionar la voluntad del equipo de gobierno: articular un amplio pacto entre los actores políticos, sociales, económicos, académicos, etc. que ponga la cuestión en el centro de la agenda política y eleve hasta lo impagable el coste político de seguir dando la espalda a una cuestión crucial para el futuro de la democracia.

Les polítiques de rehabilitació enfront la segregació: El pla de barris de...  [+info]


X Les polítiques de rehabilitació enfront la segregació: El pla de barris de Barcelona
Pág. 118-133
Autores:
  • Oriol Nel·lo. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Helena Cruz. Institut de Govern i Polítiques Públiques, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Ismael Blanco. Institut de Govern i Polítiques Públiques, Universitat Autònoma de Barcelona

L’article estudia el desenvolupament del Pla de Barris de Barcelona, iniciat l’any 2017. Es tracta d’una iniciativa destinada a combatre les causes i fer front als efectes de la segregació urbana a la ciutat, tot millorant les dotacions públiques i les condicions de vida als barris més vulnerables. En primer lloc, l’article exposa el context, els objectius, l’abast territorial, l’organització, les principals característiques i l’execució del Pla de Barris. Seguidament, es valora el Pla des del punt de vista de la seva necessitat, l’extensió de les actuacions, els recursos esmerçats, la transversalitat, la participació del veïnat i els seus efectes. El treball es clou amb unes reflexions sobre la continuïtat i les necessitats d’ampliació del Pla.

Un pla de barris metropolità a Barcelona?  [+info]


X Un pla de barris metropolità a Barcelona?
Pág. 134-143
Autores:
  • Jordi Martí Grau. Regidor de Presidència i Pla de Barris, Ajuntament de Barcelona. Vicepresident de Planificació Estratègica, Àrea Metropolitana de Barcelona

La segregació urbana és la conseqüència de la desigualtat social a la ciutat, un fenomen que s’ha agreujat a Barcelona els darrers anys, tal com mostren tots els indicadors. El Pla de Barris és una metodologia de treball que busca millorar les condicions de vida dels ciutadans en qualsevol racó de la ciutat, així com minorar els indicadors de segregació urbana. Ho fa per mitjà de projectes integrals que incrementen la inversió en els barris més vulnerables, enriqueixen la qualitat dels serveis públics i provoquen l’enfortiment del teixit veïnal a través de la coproducció social dels projectes.
De totes les polítiques socials, el Pla de Barris exigeix l’escala metropolitana; en primer lloc perquè la segregació urbana desborda els límits municipals, en segon lloc per fer una redistribució real de recursos afavorint els territoris amb rendes més baixes i, finalment, com a mecanisme per reforçar la governança metropolitana de Barcelona.

El pla de barris de Barcelona. L’experiència de la intervenció a Sant...  [+info]


X El pla de barris de Barcelona. L’experiència de la intervenció a Sant Genís dels Agudells i la Teixonera i la zona nord
Pág. 144-153
Autores:
  • Mariona Prat i Vandellós. Cap de Projecte del Pla de Barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera
  • Suso López. Cap de Projecte del Pla de Barris de la Zona Nord

L’any 2016 l’Ajuntament de Barcelona impulsà el Pla de Barris, un programa d’intervenció integral en setze barris de la ciutat amb uns elevats indicadors de vulnerabilitat, amb l’objectiu de contribuir a la reducció de les desigualtats. El programa neix amb la voluntat de recuperar i impulsar l’activitat econòmica, fer front als dèficits urbanístics, establir accions d’atenció i millora de les condicions de vida de la població, apoderar el veïnat i innovar i modificar les formes de treball de l’administració pública. Entre d’altres, el Pla de Barris intervé a la Zona Nord de Nou Barris (Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona) i a Sant Genís dels Agudells i la Teixonera. En aquest article es duu a terme una aproximació a la feina feta en aquests territoris entre els anys 2016 i 2020 i un acostament a les actuacions executades, així com un primer apunt d’algunes de les conclusions observades en el marc de la intervenció.

El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, una experiencia de...  [+info]


X El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, una experiencia de reivindicació, remodelació i acompanyament sociocomunitari
Pág. 154-164
Autores:
  • Carme Pasalamar. Coordinadora del Programa de Convivència i Civisme i del Servei de Mediació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat
  • Arnau Funes Romero. Coordinador del Pla d’Actuació Sant Cosme de l’Ajuntament del Prat de Llobregat

El barri de Sant Cosme, des de la seva gènesi, ha estat un barri castigat per la segregació urbana i per la vulnerabilitat social. Quan es compleix poc temps dels 50 anys de la seva creació com a polígon d’habitatges públics, és oportú fer un exercici de retrospectiva sobre quina ha estat la seva història com a barri i com a comunitat de veïns i veïnes reivindicatius, que, com a algunes persones els agrada dir, han aconseguit que es “construís” dues vegades, ja que es diu que és un barri que es va fer, es va demolir i s’ha tornat a aixecar.
Construït inicialment per allotjar principalment les famílies residents a les “barraques” de Montjuïc i del Somorrostro dels anys 60, les greus deficiències de construcció del primer polígon d’habitatges i la manca de serveis i equipaments bàsics portaren a una importantísima mobilització veïnal que marcà les primeres dècades de vida del barri. Aquelles mobilitzacions identificaran Sant Cosme com un barri de lluita i associacionisme veïnal i comunitari que viurà plasmades bona part de les seves reivindicacions amb l’arribada de la democràcia i la implicació de l’Ajuntament del Prat i la Generalitat de Catalunya, i que rebrà un fort i darrer impuls amb la Llei de Barris.
Avui Sant Cosme és, doncs, una experiència d’èxit pel que fa a la remodelació dels seus habitatges i els seus espais públics i comunitaris, i també pel que fa al reallotjament de la majoria de les persones residents als inicis del barri, però encara té reptes socials i urbans per assolir i amenaces a les quals ha d’enfrontar-se.