“Model socioecològic dels espais oberts. Factors estratègics pel planejament del territori”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2018-2022)

Des de l’àmbit de l’ordenació territorial cada cop prenen més rellevància les metodologies que aporta l’ecologia del paisatge per tal d’identificar els patrons dels usos del sòl i els processos ecològics associats, així com la seva relació amb el manteniment de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics. Tanmateix, sovint manca incorporar la perspectiva de com l’activitat humana, més enllà de pertorbar els ecosistemes, permet l’existència de processos que poden ser beneficiosos des d’un punt de vista de sistema metropolità (proveïment d’aliments, generació de llocs de treball, reducció del risc d’incendis, mitigació de la petjada energètica global, etc.). En aquest sentit, el marc conceptual i metodològic de l’economia ecològica, i en especial l’enfoc del metabolisme social, permeten d’aproximar-nos a una visió integrada de les complexes interaccions entre societat i naturalesa. La comptabilització de fluxos d’energia i matèria que es mouen de forma interna i externa als sistemes oberts, juntament amb altres avenços recents des de l’ecologia del paisatge, permeten una valoració multi-criteri de les contribucions dels espais oberts al conjunt del sistema metropolità i el disseny d’infraestructures verdes multifuncionals.

Durant els darrers tres anys, el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET) ha desenvolupat un model socioecològic dels espais oberts per al sistema metropolità de Barcelona (SIA pel seu acrònim en anglès), en estreta col·laboració amb el Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic (SRPDU). El model dóna compte de les múltiples dimensions de la contribució de la infraestructura verda al sistema metropolità (eficiència metabòlica, conservació de la biodiversitat, funcionament del paisatge, canvi global, serveis ecosistèmics de suport, regulació i aprovisionament, cohesió social), permetent l’anàlisi de les interaccions entre aquestes dimensions segons el model de planejament decidit, considerant tant canvis en els usos del sòl com en el metabolisme del sistema agrari i el seu potencial de transició ecològica.

L’objecte del model és avaluar diversos escenaris amb els que està treballant el PDU, en relació a les múltiples funcionalitats que hauria de tenir la infraestructura verda metropolitana. Durant el primer any (2018) es van definir les característiques fonamentals de la metodologia i les especificitats de l’aplicació del model per tal de poder assessorar en l’elaboració del PDU, considerant l’impacte que tindrien diversos escenaris teòrics de canvis en els usos del sòl. Durant el segon any (2019) es va adaptar la metodologia per tal de poder incloure també canvis en el metabolisme (per exemple, amb el pas d’un model de gestió agrària convencional a un model que complís els criteris de certificació ecològica del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica - CCPAE). Finalment, durant el tercer any (2020) s’han incorporat dues noves dimensions rellevants pel planejament: el metabolisme hídric i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, de forma que s’ha posat a punt el model SIA per a l’avaluació d’escenaris del PDU.

Enguany (2021), el SRPDU ha sol·licitat aplicar el model SIA als escenaris que es generin de cara a l’Estudi Ambiental Estratègic necessari per tal de que el PDU pugui procedir el seu tràmit d’aprovació. Així doncs, l’objectiu d’aquest projecte és respondre a aquest requeriment.

Objectiu:

L’objectiu principal d’aquest projecte és el de donar assessorament al SRPDU en la redacció de l’Estudi Ambiental Estratègic del PDU a través de l’aplicació de l’Anàlisi Socioecològica Integrada (SIA) als escenaris de planejament considerats per a la mateixa.