Descripció dels indicadors del LET’s SSP

Es descriuen els indicadors proposats per a cadascuna de les dimensions del model socioecològic dels espais oberts, segons l’esquema conceptual i metodològic del LET. Premeu el nom de l’indicador que sigui del vostre interès per a una descripció detallada del mateix. Els indicadors que no tenen enllaç però estan subratllats, són indicadors que estan en procés d’elaboració, els que tenen l’indicador en vermell us podeu descarregar la metodologia. Es presenten també els primers resultats de l’aplicació dels indicadors del model socioecològic dels espais oberts desenvolupat per LET a l’àrea metropolitanes de Barcelona així com de l’avaluació d’escenaris del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es marquen en verd els indicadors actualment disponibles, en taronja els indicadors dels quals només es disposa d’una aproximació, i en vermell els indicadors dels que encara no es disposa de dades. Prem el nom de l’indicador que sigui del teu interès per veure els resultats en l’àmbit metropolità. Al mapa podeu visualitzar l’expressió territorial dels indicadors.

L’indicador principal emprat és l’eficiència energètica, en termes de quantitat de producte obtingut per unitat energètica de pertorbació externa realitzada (EFEROI; indicador A1). Aquestes dades resulten del balanç metabòlic. En aquesta dimensió també considerem rellevant l’estudi dels patrons de fluxos metabòlics a nivell territorial, des del punt de vista de les interaccions energètiques entre els diferents subsistemes, que proveeixen els béns fons (biodiversitat, fertilitat del sòl, ramaderia). Així, proposem utilitzar com a indicadors secundaris l’energia reutilitzada (E; A2) i l’energia redistribuïda (I; A3), que es calculen a partir de la circularitat de fluxos energètics. Com a indicador de la relació entre els sistemes rural i urbà es proposa l’indicador de percentatge de reutilització de residus urbans en l’agricultura (Au1).

Aplicació

SIMBA

A1. Eficiència energètica
_
Metodologia Diagnòstic Escenaris Taula Gràfic Mapa
A2. Energia reutilitzada
_
A3. Energia redistribuïda
_
Au1. Reutilització de residus urbans
_

En base a estudis recents que relacionen dades d’ecologia del paisatge, de metabolisme social i de biodiversitat observada, l’indicador ELIA és un bon predictor de la riquesa d’espècies a l’àmbit metropolità. Aquest indicador principal d’integració energia-paisatge (B1) combina dades del balanç energètic (E, I) amb els patrons i processos del paisatge (Le, explicat a l’apartat C). En el cas de que es disposi d’informació sobre determinades espècies bioindicadores o taxons, també es poden emprar com indicadors de biodiversitat (B2). Com a indicador de la interacció rur-urbana es proposa considerar la biodiversitat en espais públics urbans –com ara parcs i platges (Bu1).

Aplicació

SIMBA

B1. Integració energia-paisatge
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
B2. Biodiversitat
_
Bu1. Biodiversitat en espais públics urbans
_

Pel què fa als patrons i processos del paisatge proposem com a indicador principal la complexitat paisatgística (Le; C1) que dóna compte de la interacció entre els dos indicadors secundaris que també es proposen analitzar: l’índex d’heterogeneïtat del paisatge (H; C2), i l’índex de connectivitat ecològica (ICE; C3). Aquest darrer, en tant que avalua com els patrons del paisatge afecten els processos de connectivitat, requereix una sèrie de mesures d’afectació de les barreres antropogèniques. Ambdós indicadors es determinen a partir dels mapes de cobertes. Es proposa mesurar la connectivitat dels espais públics urbans, per avaluar la seva capacitat per acollir biodiversitat (Cu1).

Aplicació

SIMBA

C1. Complexitat paisatgística
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
C2. Heterogeneïtat del paisatge
_
C3. Connectivitat ecològica
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
Cu1. Connectivitat dels espais públics urbans
_

En termes de canvi climàtic es proposa com a indicador principal el càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH, indicador D1). Per a aquest indicador resulta fonamental el balanç metabòlic doncs permet definir quines són les emissions derivades de les importacions d’inputs externs i tenir en compte no només el què succeeix als espais agraris sinó quin és l’impacte que això té en territoris externs. A nivell d’indicador secundari (D2) es pot calcular petjada ecològica global, en termes de cost territorial. En interacció amb el metabolisme urbà, aquest indicador té el potencial de permetre identificar canvis en el metabolisme global en base a les petjada de la importació a la ciutat de productes agraris (Du1).

Aplicació

SIMBA

D1. Emissions d’efecte hivernacle
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfico Mapa
D2. Petjada ecològica global
_
DU1. Petjada de la importació a la ciutat de productes agraris
_

La gran quantitat i rellevància dels serveis ecosistèmics en la provisió de béns i serveis útils per a la societat i la seva regulació, justifiquen que dins d’aquest àmbit considerem un nombre major de sub-dimensions així com d’indicadors. Diferenciem així quatre tipologies principals de serveis ecosistèmics: de suport, de regulació, d’aprovisionament, i culturals.

En relació als serveis ecosistèmics de suport, proposem un indicador que avalua la recirculació de nutrients (E1A), que calcula la quantitat de fluxos de nutrients que tenen procedència interna en relació als que són externs, fet que facilita la identificació del grau d’integració entre els diferents elements que conformen l’agro-ecosistema. Aquests serveis ecosistèmics es poden complementar amb l’eficiència en l’ús de l’aigua (E2A), donada la rellevància del metabolisme hídric en entorns com el mediterrani. Es proposa calcular la reutilització d’aigua depurada en espais oberts (Eu1A).

Pel què fa a serveis ecosistèmics de regulació, introduïm el embornal de carboni (E1B) com a indicador principal que dóna compte dels efectes de mitigació del canvi climàtic. A partir del balanç metabòlic, i fent ús d’informacions tant de l’IPCC com de bases de dades locals complementàries, podem calcular la variació de carboni en l’estoc, en termes de quantitat de CO2 emès o captat per unitat de superfície, mitjançant un indicador secundari de segrest de carboni (E2B). Es proposa calcular la contribució dels parcs urbans en la qualitat de l’aire (Eu1B).

Com a serveis ecosistèmics de provisió, en base al balanç metabòlic es pot obtenir una estimació de la producció agrícola (E1C), així com la producció agrària total (E2C), calculats en termes de matèria seca per unitat de superfície. L’existència d’aquest indicador secundari permet considerar la contribució de productes no alimentaris que també és rellevant en termes d’aprovisionament. Es proposa l’indicador rural-urbà de proporció de producte de proximitat, com una mesura de la sobirania alimentària a la metròpoli (Eu1C).

Finalment, en relació als serveis ecosistèmics culturals, utilitzem l’indicador principal de valor bio-cultural del paisatge (E1D), i l’indicador secundari d’ús potencial dels espais oberts (E2D). Com indicador rural-urbà utilitzem la freqüentació urbana dels espais oberts (Eu1D).

Aplicació

SIMBA

Suport
E1A. Recirculació de nutrients
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
E2A. Eficiència en l’ús de l’aigua
_
Eu1A. Reutilització d’aigua depurada en espais oberts
_
Regulació
E1B. Embornal de carboni
_
Metodologia Diagnòstic  Escenaris Taula Gràfic Mapa
E2B. Segrest de carboni
_
Eu1B. Contribució dels parcs urbans en la qualitat de l’aire
_
Provisió
E1C. Producció d’aliments
_
Metodologia Diagnòstic Escenaris Taula Gràfic Mapa
E2C. Producció agrària total
_
Eu1C. Sobirania alimentària a la metròpoli
_
Culturals
E1D. Valor bio-cultural del paisatge
_
E2D. Ús potencial dels espais oberts
_
Eu1D. Freqüentació urbana dels espais oberts
_

La darrera dimensió que es considera com a contribució dels espais oberts en el sistema metropolità fa referència als aspectes socials. Es pretén incorporar la visió de com aquests espais contribueixen no només a nivell socioecològic sinó també socioeconòmic. En l’indicador principal considerem les aportacions en termes de llocs de treball(F1). El càlcul es pot realitzar a partir de les necessitats de treballadors per cultiu i unitat ramadera. Per altra banda, més enllà de la generació de treball, és important que aquest permeti benestar a la població, és per això que es proposa com indicador secundari la renda per unitat d’explotació agrària (F2). Finalment, es considera l’indicador de desigualtat social en la cadena alimentària (Fu1).

Aplicació

SIMBA

F1. Llocs de treball associats als espais oberts
_
Metodologia Diagnòstic Escenaris Taula Gràfic Mapa
F2. Renda per unitat d’explotació agrícola
_
Fu1. Desigualtat social en la cadena alimentària
_