La població metropolitana en risc de pobresa creix en 64.000 persones en pandèmia, situant-se en el percentatge més alt des que es tenen dades

Les dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV) 2020-2021 confirmen un increment de la desigualtat social i de la pobresa a l’àrea metropolitana de Barcelona a conseqüència de la crisi pandèmica

09/03/2023

Enquesta-condicions-vida-20-21La població metropolitana en risc de pobresa va ascendir al 22,3% (740 milers de persones, aproximadament), dos punts percentuals més que abans de la pandèmia, aproximadament 64 mil persones més. És el valor més alt de tota la sèrie històrica. Ho sabem gràcies a les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV) 2020-2021 que informen dels ingressos de la població metropolitana referits en gran part a l’any 2020 i, per tant, permeten, per primer cop, copsar l’impacte socioeconòmic de la pandèmia de la Covid-19 a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els resultats apunten una caiguda de la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes de l’1% respecte de l’any anterior, situant-se ara en els 34.891 €. No obstant això, aquest impacte ha estat desigual, tal com ho posa de manifest l’increment del coeficient de Gini que se situa en el 0,332, un 3,5% més alt que just abans de la pandèmia (0,321).

Taxa de risc de pobresa* (% total població). Àrea metropolitana de Barcelona, 2016-2017 — 2020-2021
*La taxa de risc de pobresa ha estat calculada d’acord al llindar de risc de pobresa de l’àrea metropolitana de Barcelona. Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 —  2020-2021.

Un terç de la població metropolitana menor de 16 anys es troba en risc de pobresa
El risc de pobresa a l’àrea metropolitana de Barcelona, però, varia en funció de les característiques sociodemogràfiques de la població. La situació de la població infantil resulta especialment punyent. Un terç de la població metropolitana menor de 16 anys es troba en risc de pobresa (33,4%, 160 mil infants, aproximadament) i el 16,8% viu en llars amb carència material i social severa. La població estrangera i la població en situació d’atur són uns altres dels perfils socials que més acusen la vulnerabilitat socioeconòmica. En el cas de la població estrangera, el 46,3% es troba en risc de pobresa i, en el cas de les persones aturades, un 45,2%. Cal destacar també que el 14,9% de la població metropolitana ocupada es troba en risc de pobresa.

Major capacitat de protecció social generada per les prestacions socials activades
Les dades de les EMCV ofereixen també una perspectiva de la capacitat de protecció social que van tenir les mesures extraordinàries adoptades per les diferents administracions públiques en el context de la pandèmia. En aquest sentit, s’observa que la reducció del risc de pobresa que s’assoleix gràcies al conjunt de transferències socials, excloent les pensions de jubilació, s’incrementa en 6 punts percentuals respecte de l’any anterior (del -20,6% l’any 2019-2020 al -26,4% l’any 2020-2021), la qual cosa mostra la capacitat més gran de protecció social que han generat les prestacions socials activades en el marc de l’Escut Social.

Increment de l’estrès econòmic de les llars metropolitanes
Segons les dades de les EMCV, en els darrers anys, també s’ha produït un increment de l’estrès econòmic de les llars metropolitanes. Amb informacions que, en aquest cas, sí que fan referència a l’any 2021 i són sensibles també amb l’inici de la inflació econòmica, les dades de les EMCV 2020-2021 reflecteixen que aproximadament un terç de la població metropolitana no pot fer front a despeses imprevistes, ni es pot permetre marxar de vacances almenys una setmana a l’any (38,1% i 31,7% respectivament). Ambdós ítems segueixen una tendència creixent d’ençà de l’any 2018-2019. La percepció de l’endeutament derivat de compres ajornades com una càrrega feixuga també ha anat augmentant progressivament al llarg dels darrers anys. L’any 2020-2021, el 12,3% de la població metropolitana declara sentir aquest pes i el 10,8% afirma arribar a final amb moltes dificultats.

Estrès econòmic a la llar (% total població). Àrea metropolitana de Barcelona, 2016-2017 — 2020-2021
EMCV-estres-economicFont: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 —  2019-2020.

Un altre dels indicadors importants que proveeixen les EMCV la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE), inclosa en el marc de l’Estratègia Europea 2030. La taxa AROPE mesura la població que es troba almenys en una de les següents situacions: risc de pobresa, privació material i social severa o baixa intensitat laboral a la llar. Segons aquest indicador, l’any 2020-2021, el 28,9% de la població metropolitana es troba en risc de pobresa o exclusió. Les situacions més greus, és a dir, aquelles on es produeix la simultaneïtat entre almenys dues de les problemàtiques assenyalades, afecten el 8,6% de la població metropolitana.

Interseccions entre les subpoblacions afectades pels components de la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) (% total població). Àrea metropolitana de Barcelona, 2020-2021Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2020-2021.

El 16,6% de la població destina més del 40% dels  ingressos de la llar a despeses d’habitatge
Les dades de les EMCV 2020-2021 també reflecteixen el pes que tenen les despeses associades a l’habitatge en el conjunt dels ingressos de les llars. L’any 2020-2021, el 16,6% de la població metropolitana destina més del 40% dels  ingressos de la llar a despeses de l’habitatge, això comptant en el cas dels propietaris amb pagaments pendents únicament el cost dels interessos de la hipoteca, ja que l’amortització del préstec es considera inversió. Aquest percentatge ha augmentat en el context de la pandèmia gairebé 3 punts percentuals en el conjunt de la metròpoli. La taxa de sobrecàrrega de despeses d’habitatge és històricament més elevada a la ciutat central (17,2%), tot i que la incidència a la primera corona metropolitana s’ha ampliat intensament en el darrer any (16,0%), anivellant-se als dos àmbits.

És, entre els llogaters, que es dona amb més freqüència aquesta sobrecàrrega de despeses de l’habitatge, una situació que s’ha agreujat significativament amb la crisi pandèmica. L’any 2020-2021, el 45,6% de la població metropolitana que viu en habitatges de lloguer destina més del 40% dels seus ingressos a cobrir aquestes despeses, 7 punts més que abans de la pandèmia (38,3% en 2019-2020).

Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida
Són dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), elaborades per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) amb la col·laboració de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És una operació d’estadística experimental que s’emmarca en l’actuació estadística “Estimació territorial de l’Enquesta de condicions de vida”, reconeguda en el Pla Estadístic de Catalunya 2017-2020. Aquesta nova font de dades pren el relleu de la que fins ara havia estat la referent en l’àmbit metropolità en matèria de condicions de vida, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de població (ECVHP), també coneguda com l’Enquesta Metropolitana.

 

Totes les notícies