17/05/2022

La transició socioecològica d´un agroecosistema mediterrani: Què ens diu l´energia sobre els paisatges agrícoles governats per terratinents, camperols i turisme (Mallorca, 1860-1956-2012)?

Nou article sobre fluxos d’energia es sistemes agroecològics a Mallorca, fet per l’estudiant de doctorat del LET Onofre Fullana, en colaboració amb altres membres del LET.

Utilitzant diversos indicadors de retorn de la inversió en energia (multi-EROI), aquest article analitza la transició socioecològica d’un agroecosistema a la Mediterrània occidental a l’illa de Mallorca (Espanya) durant un període de 150 anys, en què es va veure un canvi de l’agricultura orgànica tradicional a un sistema d’agricultura basat en combustibles fòssils. Aquesta anàlisi bioeconòmica circular avalua la capacitat de l’agroecosistema per produir béns tot reproduir-se a si mateix el 1860, 1956 i 2012. El 1860, la terra i el bestiar estaven majoritàriament en mans d’uns quants terratinents, que mantenien els agroecosistemes allunyats de la plena capacitat productiva de l’agricultura orgànica tradicional per augmentar les rendes de la terra baixant els salaris. La fallida d’aquests latifundis va augmentar l’accés dels pagesos a la terra a finals del segle XIX i el primer terç del XX. Les granges camperoles eren principalment policultius basats en energia solar i combinats amb una gran quantitat de petits ramats, creant així paisatges bioculturals mediterranis complexos i atractius amb EROI més alts. Per al 1956, aquests paisatges havien arribat pràcticament als límits de l’agricultura orgànica tradicional i aviat esdevingueren una activitat residual dins l’especialització turística de l’economia. Com a tot arreu, l’agricultura convencional va reduir l’ecoeficiència agrària a través d’augments de producció aconseguits a costa d’una dependència més gran d’insums externs basats en combustibles fòssils, una pèrdua de circularitat biofísica i menors EROI. A Mallorca, però, això es va produir al mateix temps que l’agricultura se subsumia a l’economia turística, cosa que va portar a una adopció més parcial i menys generalitzada de les tècniques de la Revolució Verda que en altres parts d’Espanya. Tot i que es van soscavar els fons de l’agroecosistema i es va posar en risc la reproducció dels paisatges bioculturals mallorquins, encara sobreviu un patrimoni important de l’agricultura camperola biocultural com a recurs per al futur.

Podeu accedir a aquest nou article a la secció de Publicacions en l’apartat “Qué fem”.